Aquests números volen dir persones, ciutadans i ciutadanes, el poble. Persones que han de tenir la seva opinió i participar activament en la política del país, perquè en aquests moments estan patint, igual que els professionals, el deteriorament creixent del sistema sanitari, la manca de qualitat, les llistes d’espera, la manca d’atenció presencial i les males condicions laborals.
La ciutadania més conscient i els professionals estem reclamant més recursos, el 25% del pressupost de Sanitat ha d’anar a la Primària, però no per fer el mateix que fins ara, amb derivació de recursos a la medicina privada, la manca d’eficiència en salut, la medicalització innecessària i perjudicial, la despesa creixent en fàrmacs (negoci de les multinacionals). El pressupost ha d’anar a augmentar els valors de la Primària, dedicat a la millora laboral del nucli central: metgessa, infermera, treballadora social i administrativa. També per assegurar les condicions i suficiència dels suports a aquest nucli: salut mental, salut de la dona, fisioteràpia, i millors relacions amb els especialistes i gestors dels hospitals.
Els valors que li demanem a la Primària: accessibilitat (visita no urgent en 48 hores) majoritàriament presencial, continuïtat de l’assistència pel meu equip, expertesa, salut comunitària (amb promoció i prevenció), atenció a les Residències, proves diagnòstiques i visites a especialistes en menys de tres setmanes, etc. Per fer això, cal personal suficient, prestigiat, ben pagat i content.
Què li demanem als polítics i als gestors: Transparència i participació, també valors del que és públic, dels béns comuns, pagats per tota la població (qui paga mana, diuen els catalans). Nosaltres hem de manar, hem de tenir clar i acceptar en què ens els gastem i amb quina qualitat i resultats. Aquesta ha de ser la nostra feina.
Per això, proposem des de fa anys la necessitat de constituir òrgans de participació de la ciutadania apoderada i els professionals en els centres sanitaris, començant pels Centres d’Atenció Primària, (els ciutadans aliats amb els bons professionals) no només comissions de salut comunitària en els barris i Consell de Salut actuals purament informatius, sinó autèntics òrgans de co-governança de l’equip de Primària, amb els objectius de millora de les condicions del centre, qualitat i defensa, ciutadania i professionals, davant de l’administració, dels corporativismes i dels interessos de corrupció i de negoci. Defensant els interessos comuns de la salut de les persones.
Però tot això caldrà fer-ho si la Primària se’n surt de l’estat en què l’han portat els darrers governs, l’ha rematat la pandèmia i la gestió dels responsables. Com diu una metgessa de Primària: “El que està passant actualment amb l’atenció primària era la crònica d’una mort anunciada”. Ara cal, amb urgència, que tots els ciutadans i ciutadanes que li deuen alguna cosa a la Primària (el 80% de Catalunya) la defensem amb fermesa davant de les institucions. Perquè la seva mort seria també la nostra. El que està passant a Madrid no és una anècdota. Aquí, si seguim com ara, sense un canvi radical de model i gestió, ho tindrem també aviat.
