Opinió

És l’hora de l’Atenció Primària

La gran preocupació i sensibilitat social entorn de l’AP es pot veure en l’èxit de la campanya Volem el 25% per l’AP JA, impulsada per Amnistia Internacional, Fòrum Català d’Atenció Primària, Marea Blanca, Medicus Mundi Mediterrània, Metges de Catalunya i Rebel·lió Atenció Primària, que ha recollit l’adhesió de més de 100 entitats, 30 ajuntaments i més de 2500 signatures individuals.

L’AP pateix un dèficit pressupostari històric. Des del 2013 el percentatge que s’hi dedica és del voltant del 15%, amb excepció del 2020 que va baixar al 12%. En xifres absolutes estem parlant de 1.880 milions d’euros l’any 2021, enfront dels 8.031 milions d’euros que es van destinar a l’atenció especialitzada. L’asfíxia econòmica de l’AP impacta en els serveis que presta, que han esdevingut menys accessibles i de pitjor qualitat, fet que té a veure amb l’empitjorament de les malalties, els retards diagnòstics i l’increment de la mortalitat evitable.

Un 69% dels metges i metgesses de família afirmen estar esgotats

La satisfacció de la ciutadania ha caigut un 9% respecte als resultats del 2018 i entre els professionals impera el desgast i el desànim. Segons un estudi fet per la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), un 69% dels metges i metgesses de família afirmen estar esgotats i un 43% estressats. Una enquesta realitzada per l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFICC) posa de manifest que el 52% de les infermeres s’ha plantejat abandonar la sanitat.

Elaboració pròpia basada en les memòries anuals del CatSalut

La situació és greu i pot empitjorar encara més si no es prenen mesures decidides i ben fonamentades. Com es pot veure en el gràfic, en els últims vuit anys s’ha produït un increment espectacular de la despesa del Departament de Salut, un 60%, que ha anat a parar en la seva major part a l’atenció especialitzada. Aquesta inversió no s’ha correspost amb millors resultats globals en salut ni en la qualitat del sistema, que té unes llistes d’espera més llargues que mai.

Es pot parlar de si es necessiten encara més recursos o no, però s’ha de reconèixer que hi ha molt marge de millora en la gestió dels que ja tenim. Fa uns anys, es reclamaven 5.000 milions d’euros per tenir un finançament suficient. Des d’aleshores en tenim 4.000 més i poc s’ha notat. Les despeses que ha comportat la COVID no justifiquen la manca d’impacte de l’augment pressupostari. El sistema té bosses d’ineficiència que cal detectar i corregir des del deure de la bona administració dels recursos públics. Ineficiències en serveis terciaris, en l’ús dels fàrmacs, en proves i diagnòstics innecessaris o en una mala distribució de tasques per col·lectius professionals o àmbits assistencials.

El sistema té bosses d’ineficiència que cal detectar i corregir

Des de fa anys estan ben documentats els beneficis de l’AP amb investigacions molt sòlides. I s’han identificat les característiques que es relacionen amb aquests beneficis, que són l’accessibilitat, la longitudinalitat, la integralitat i la capacitat de coordinació de totes les accions que rep la persona malalta per part del sistema sanitari. Quan una AP és forta en aquestes quatre dimensions aconsegueix disminuir malalties, complicacions, morts, ingressos hospitalaris i consultes a especialistes focals i serveis d’urgències. La reducció de malaltia i de càrrega assistencial fa que el sistema en conjunt sigui més sostenible i que la inversió pública tingui una elevada rendibilitat social.

En els últims anys s’han anat perdent els atributs definitoris de l’AP, si bé de manera desigual segons equips i territoris. És tan poc accessible que només el 35% de les consultes es fan en 48 hores i ja no és la principal porta d’entrada al sistema, que ara són el 061 o els serveis d’urgències. Els professionals referents, de capçalera, són cada vegada més un miratge del passat perquè moltes persones no saben ja qui és la seva metgessa o la seva infermera, i si ho saben, sovint no la troben a la consulta. La visió de la persona i de la seva salut en massa ocasions es fa per parts, una professional per a cada problema. I de la capacitat de coordinació només cal dir que alguns especialistes focals es neguen a visitar malalts derivats per la seva metgessa de família.

El 25% que es reclama és cabdal per a la recuperació de l’AP, però per si sol no serà suficient si no s’acompanya d’un canvi de paradigma que passi d’un sistema centrat en els hospitals, la tecnologia i els medicaments a un sistema centrat en l’AP.

El conseller Balcells ha anunciat un increment pressupostari que es concretarà en els pressupostos de la Generalitat que s’estan preparant. I ja sonen cants de sirena per atraure diners en forma de nous equips, nous programes i noves concertacions, que es vendran com a innovació necessària. Però se sap que no tot val, no tot és beneficiós, per això les inversions han d’estar basades en el millor coneixement científic, en desenvolupar els atributs determinants de l’AP: garantir la longitudinalitat, millorar l’accessibilitat als referents, potenciar els professionals troncals i donar més capacitat de decisió a l’AP dins del sistema.

El 25% que es reclama és cabdal per a la recuperació de l’AP, però per si sol no serà suficient

Les inversions que necessita l’AP són bàsicament en professionals i en equipaments. Els professionals són el capital més important de l’AP, que amb la seva «tecnologia tova» (el coneixement de la persona i la comunitat, l’escolta, l’acompanyament, l’exploració física), són capaços de dur a terme les millors intervencions per a cada persona i moment. Per aquest motiu és clau la longitudinalitat que poden oferir només els professionals amb formació generalista, metgesses, infermeres i les sovint oblidades administratives, que constitueixen el «tronc» o nucli de l’AP.

En Pep Martí denunciava que es van poder aixecar en pocs mesos cinc hospitals que han servit de poca cosa (una altra ineficiència!) quan hi ha una llarga llista de CAP que porten anys esperant ser ampliats o construïts. L’abandonament dels equipaments de l’AP no té justificació i només es pot explicar per l’escàs valor que se li dona i per la fuita de diners cap al sector privat, com és el cas dels serveis informàtics, el 061 o les centrals telefòniques.

És l’hora de l’AP, d’enfocar el sistema cap a ella, de donar-li oxigen i poder clínic, de reorientar el paper de l’atenció especialitzada, de fer canvis valents que donin la màxima utilitat als 14.000 milions d’euros que poden arribar a contemplar els pressuposts de Salut per al 2023.  Aquesta seria la veritable innovació, posar els diners allà on més útils són, fer canvis conseqüents en la distribució dels recursos i posar l’AP al capdavant del sistema. Perquè, tal com diu el cardiòleg Gonzalez-Juanatey: «Sin atención primaria liderando la medicina no habrá buena medicina en ningún caso».