El mal anomenat progrés que no està d’acord amb el respecte a les lleis de la natura i la veritable autonomia de la persona. S’han de substituir els indicadors del PIB, per indicadors veritables de salut i qualitat de vida de la majoria de persones, per indicadors de creixement en coneixements col·lectius, equitat, llibertat i solidaritat, amb creixement de la biodiversitat i qualitat del medi. Esperança de vida lliure de malalties i minusvalideses importants.
Ens malfiem de la tecnologia i els seus valors negatius, al servei del capital i del negoci, que ens esclavitza, ens accelera la vida i no ens deixa reflexionar i créixer al nostre ritme.
Atenció i critica útil a les noves tecnologies i al progrés mal entès (creixement econòmic d’uns quants) Aprofundim en les “tecnologies” antigues i coneixements històrics de millora de la vida. Oriol Quintana d’aquesta tecnologia antiga en diu “astúcia”, en podríem dir també oportunitats d’aprofitar la natura i les seves lleis i posar-les al servei de millorar la nostra vida. Alguns exemples d’aquestes tecnologies antigues.
La força del vent i els corrents de l’aigua per navegar els vaixells per mar i rius. La força de l’aigua per moure molins i per produir energia elèctrica. La força del Sol per escalfar i ara per produir electricitat. La força dels animals (ben tractats) per arrossegar carros, llaurar la terra, moure molins. L’alimentació i la cuina respectuosa amb el medi i la salut: amb productes locals (no transportats de països llunyans) de temporada, no embassats, no tractats amb químics tòxics, i a la cuina utilitzant els coneixements de generacions anteriors. L’exercici físic de lleure i esport que ha passat de caminar, fer excursions, nadar, anar amb bicicleta o jugar en equips no competitius a fer servir màquines a casa o gimnàs.
Potser aviat les previsions d’autors que han fet en les publicacions i pel·lícules de ciència-ficció i que ja es comencen a veure a petita escala, com addiccions a tecnologies que ens esclavitzen i dependència que ens limiten el nostre creixement personal, seran els nostres amos (ara encara ho son els interessos del capital d’uns quants) però en la intel·ligència artificial i altres com la robòtica, les màquines es poden passar entre elles coneixements i valors, establir aliances (que els humans encara no sabem fer prou bé) i dominar la vida i el seu “progrés” en contra de la natura dels humans (els seus primers creadors).
Ens hem allunyat, malament, dels camins naturals i humans de respecte a la vida i la salut global, enlluernats amb falsos miratges al servei del lucre d’uns quants i aquesta pot ser la nostra perdició (i la del planeta). Ha començat la supervivència. Cal insistir en l’autonomia personal, amb solidaritat amb altres formes de vida, amb equitat, disminuint més les desigualtats i defensant més els béns comuns i la seva diversitat. Aquest sí que pot ser un món millor.
