Entrevista

Núria Guirado: “No es compta ni amb la veu de les infermeres, ni de la resta de treballadores de la sanitat”

Les infermeres, metges, i altres professionals sanitaris, van sortir a la vaga els dies 25 i 26 de gener en unes jornades de protesta que van concentrar a milers de treballadors de serveis públics. Després de les mobilitzacions, el Departament de Salut va negociar durant jornades intenses i a contrarellotge —Metges de Catalunya tenia previst tornar a la vaga els dies 1, 2 i 3 de febrer— per tal de tancar acords que permetessin la desconvocatòria. Una bona entesa entre Salut i Metges de Catalunya i l’aprovació dels pressupostos al dia posterior a l’última reunió, semblaven l’inici de la calma. Però només per a uns quants. Organitzacions sindicals de diversos perfils sanitaris, expressaven el seu malestar amb les negociacions bilaterals, ja que, com expressa la presidenta d’Infermeres de Catalunya, Núria Guirado, “la sanitat som totes”.

Quina es la situació actual del col·lectiu d’infermeres a Catalunya?

Les infermeres ens sentim poc reconegudes a escala laboral i social. Per això vam formar la vaga i vam sortir al carrer. Reivindiquem millores de condicions que considerem no es poden demorar més, i, d’altra banda, també una reestructuració que comporti la millora del model sanitari actual. És primordial que la població estigui ben atesa, i això implica enfortir el sistema sanitari a través de donar condicions òptimes que impactin en tots els perfils professionals que treballen a la salut.

Com deixa a la resta de professionals sanitaris els acords fruit de la negociació entre Departament de Salut i Metges de Catalunya?

Ens deixen en una situació en la qual no es compta ni amb la veu de les infermeres, ni de la resta de treballadores de la sanitat. Les infermeres, en número, constituïm la base del sistema sanitari. No només nosaltres, també altres perfils professionals més enllà dels metges. Les negociacions bilaterals ens deixen fora de joc i fan perdre de vista que la sanitat ha d’englobar una millora per a tota la ciutadania i tots els professionals, no només focalitzar-se en un col·lectiu de treballadors concret.

Les negociacions bilaterals ens deixen fora de joc

Des d’ Infermeres de Catalunya, igual que d’altres organitzacions sindicals, heu manifestat la vostra molèstia respecte a les negociacions bilaterals…

Infermeres de Catalunya forma part de la Mesa Sindical de Sanitat, en la que treballem de manera sinèrgica amb diferents sindicats professionals que engloben part de perfils professionals diversos de la sanitat. Per a nosaltres és molt important treballar en aquesta línia, perquè la sanitat som totes. Una sanitat que no es vegi d’aquesta manera, no és el concepte de sanitat que defensem des d’Infermeres de Catalunya. Precisament per aquest motiu formem part de la Mesa Sindical de Sanitat, perquè creiem en la diversitat que sustenta el sistema, i per això vam col·laborar també amb les mobilitzacions d’educació, per la defensa transversal dels serveis públics.

Si el Departament només mira la sanitat a través dels ulls d’un col·lectiu, es perd tot el ventall de colors que implica la sanitat pública. Ens agradaria que fessin una mirada molt més àmplia en aquest aspecte. Es perden una gran part de la història si no compten amb tothom.

Si el Departament només mira la sanitat a través dels ulls d’un col·lectiu, es perd tot el ventall de colors que implica la sanitat pública

A les multitudinàries vagues convocades pel 25 i 26 de gener, Metges de Catalunya i Mesa Sindical de Sanitat (de la que forma part Infermeres de Catalunya), no vau unificar marxes. A què respon el fet d’anar per separat?

Nosaltres teníem previst fer una vaga i unes mobilitzacions en massa de tota la sanitat. Va haver-hi intenció d’apropament amb Metges de Catalunya, però no hi va haver entesa. Tenien establert el seu full de ruta i les seves reivindicacions i teníem plans diferents.

Com s’ha pogut arribar al punt en el que Metges de Catalunya i Departament de Salut facin negociacions de manera bilateral? Quin ha estat el paper d’altres sindicats?

De moment les negociacions no s’han resolt amb un pacte. Ara el Departament de Salut, amb les molèsties expressades per altres col·lectius sanitaris, han decidit cridar a un altre sindicat majoritari [SATSE]. Em sorprèn molt, perquè com he expressat, nosaltres defensem una taula interdisciplinària on tinguin cabuda totes les treballadores de la salut. Que després de negociar amb Metges de Catalunya ara afegeixin a SATSE, és una forma de treballar que no ens sembla operativa ni òptima.

Defensem una taula interdisciplinària on tinguin cabuda totes les treballadores de la salut

Ara el Departament ha obert la bilateralitat, com bé dius, incloent a SATSE, que es un sindicat d’infermeres…

Vull creure que ho han fet perquè, certament, pel que fa a nombre, SATSE és el sindicat majoritari que representa a infermeres. I les infermeres, com a col·lectiu, són les més nombroses en termes quantitatius. Entenem que deuen haver seguit aquesta lògica, i si hi ha d’altres motius, els desconeixem. De totes maneres, des d’Infermeres de Catalunya, no creiem que actualment aquest sindicat estigui representant els interessos de la majoria de les infermeres catalanes.
Creiem fermament en una taula de pacte, diàleg, harmonització o com se li vulgui dir. Però en aquesta taula han d’estar representades totes les treballadores de la sanitat, des de les senyores de la neteja, les TCAI, infermeres, metges, treballadors socials… cadascú és una part i entre tots fem la sanitat. Si ho fem de manera interdisciplinària, és més possible que puguem formular una sanitat renovada, que doni resposta a les necessitats actuals de la ciutadania.

Quines son les principals reclamacions i demandes d’Infermeres de Catalunya?

Necessitem augmentar la ràtio d’infermeres per pacients, ja que estem infradotades per a treballar amb seguretat per a nosaltres i per als pacients. A més, cada vegada es van requerint més tasques, més responsabilitats i més competències [per les mateixes condicions]. Cada cop anem més saturades de feina, i això posa en risc la salut de les infermeres i de la ciutadania, som humans i no podem amb tot.

Cada cop anem més saturades de feina, i això posa en risc la salut de les infermeres i de la ciutadania

D’altra banda, des del pla Bolonya el 2009, la titulació universitària és en grau. Les infermeres, actualment, tenim reconeguda la titulació de diplomades. Això repercuteix en el reconeixement professional. Hi ha moltes infermeres que a més, tenen una especialitat, però que tampoc té reconeixement a Catalunya, però sí a altres comunitats. La reclamació aniria en la línia d’unificar i entrar totes en la categoria A1, ja que la diplomatura i el grau serien equivalents. Aquest problema porta també al fet que moltes vegades, infermeres que volen ascendir, no puguin fer-ho per la manca de reconeixement de la seva titulació.

Quant a càrrega de feina i condicions, reclamem l’ajustament de la jornada a 35 hores setmanals i l’edat de jubilació als 60 anys, com poden fer-ho els policies, bombers i toreros.

Hi ha diferències notables en les condicions laborals dins del propi col·lectiu d’infermeres?

Hi ha moltes diferències dins del mateix col·lectiu d’infermeres, per exemple, les que treballen en àmbits residencials, sociosanitaris, les que estan emmarcades en el SISCAT, les que treballen a l’Institut Català de la Salut… Nosaltres també demanem un sol conveni: tu per ser infermera a Catalunya tens aquest conveni amb aquestes prescripcions i ja està. No pot ser que ens trobem amb infermeres de primera, segona o tercera categoria desenvolupant la mateixa feina. Això no passa en altres professions, com per exemple Mossos d’Esquadra o bombers.

No pot ser que ens trobem amb infermeres de primera, segona o tercera categoria

Respecte al conveni SISCAT, Infermeres Catalunya no s’hi va adherir…

No estem còmodes amb el tercer acord signat per SISCAT, creiem que té moltes mancances, que s’han pactat unes millores irrisòries i estem preparant un document amb la Mesa Sindical de Sanitat perquè les treballadores puguin visualitzar realment el que s’està signant.