Hi ha pacients que per les seves necessitats, poden estar exposats a més risc si son ingressats en un hospital: persones grans, amb patologies concretes… hi ha infinits factors que poden influir en aquest fet. A Catalunya, el Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) ha multiplicat per quatre la capacitat del seu servei d’hospitalització a domicili (HaD) de persones grans des de la seva posada en marxa el gener de 2018. A dia d’avui les persones ateses superen el miler i aquesta modalitat d’atenció gaudeix ja d’una proporció del 13 % en relació amb les hospitalitzacions totals, quan el 2018 només era del 4 %. Un estudi publicat recentment a una revista científica internacional, el Journal of the American Medical Directors Association, posa en valor que l’augment numèric d’aquest servei també va de la mà de nombrosos avantatges qualitatius.
Equips multidisciplinars per a garantir les cures
Per a poder intervenir de manera òptima als usuaris, cada equip que es trasllada al domicili està format per una metgessa geriatra, dues infermeres especialistes en geriatria, una fisioterapeuta, una terapeuta ocupacional, una treballadora social i una logopeda que presta atenció virtual. Aquestes unitats gestionen uns quinze pacients a les seves pròpies llars a la manera d’un pavelló virtual. Els requisits d’admissió estableixen que els pacients han de ser hemodinàmicament estables i tenir un cuidador a casa que pugui tutelar el pla a mida establert pels equips d’HaD. La durada de referència d’aquesta atenció és d’unes cinc o sis setmanes.
Anna Monso, terapeuta ocupacional d’un dels equips d’atenció domiciliària del Parc Sanitari Pere Virgili, explica que “al recurs de hospitalització domiciliaria principalment arriben pacients per fer una convalescència domiciliària, amb perfil ortogeriàtric. Majoritàriament son fractures de fèmur; perfil neurològic com el ictus desprès de la fase aguda; a més de perfil mèdic i quirúrgic aquests darrers sovint amb la conseqüent davallada funcional associada a l’ingrés hospitalari”. A banda de reduir la durada mitja de la intervenció, aquest servei a domicili evita les complicacions que comporta, sovint, per a les persones grans, l’atenció hospitalària en centres sanitaris. La doctora Laura Mónica Pérez, cap clínica de Geriatria ambulatòria i domiciliària del Parc Sanitari Pere Virgili, posa el relleu en les complicacions dels ingressos: “en persones grans sanes, l’allitament durant deu dies d’hospitalització pot causar la pèrdua de fins a 10 % de la massa muscular”, assegura. “Això pot dur conseqüències negatives associades, com úlceres per pressió, pèrdua de la capacitat per caminar o d’autonomia”.
Un sistema amb projecció
El doctor Marco Inzitari, director d’Atenció Integrada i Recerca del Parc Sanitari Pere Virgili, cap del grup de recerca en Envelliment, Fragilitat i Transicions a Barcelona del VHIR i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, destaca que aquest servei s’ha anat adaptant durant la pandèmia, en benefici del sistema: “S’ha atès més diversitat de perfils mèdics i progressivament més complexos però, malgrat aquest augment de la complexitat clínica, resultats assistencials com la mortalitat i la millora funcional han mantingut un patró estable durant tot el període”. Així, poden afirmar que els pacients atesos a l’HaD del Parc Sanitari Pere Virgili assoleixen una millora funcional en un temps més reduït, amb un major benestar i amb un cost menor que el que suposa un ingrés a un centre sanitari.
Anna Monso defen el model com a possibilitat a establir a tot el territori, ja que que “són moltes les millores a les què ens podem referir”. Meciona la més bàsica i potser la més discreta, que “és la sensació subjectiva, però molt necessària, de confiança, confort i benestar que habitualment se sent quan ‘s’està a casa’. Iniciar qualsevol de les intervencions que es duen a terme al domicili, ja sigui mèdica, rehabilitadora, cures de infermeria, atenció social… si la persona a la què ens dirigim no té interferències ambientals [qualsevol entorn hospitalari, de per sí, pot resultar distractor i inclús estressant] tenim més probabilitats de garantir la efectivitat de la intervenció. Jo sóc terapeuta ocupacional i, des del meu àmbit, el de la rehabilitació, aquest component és bàsic per garantir el desenvolupament de les activitats i l’assoliment dels objectius, consensuats amb el pacient i familiars/cuidadors a l’ingrés”.
Baixar el risc d’admissió a urgències de l’hospital
Pel que fa als perfils dels pacients l’estudi posa de manifest l’increment de les derivacions des d’atenció primària, que han acabat suposant gairebé 40 % del total dels pacients atesos per l’HaD. “Aquest servei ha estat de gran utilitat en el context pandèmic i en períodes en els quals els hospitals han estat menys accessibles, ja que ha estalviat un nombre significatiu d’ingressos hospitalaris convencionals”, afirma la doctora Laura Mónica Pérez.
Aquest model ajuda, segons el Dr. Inzitari, a abordar un moment de crisi de salut en pacients complexos sense treure’ls del seu equip d’atenció primària habitual, és a dir, sense trencar la longitudinalitat. Cal recordar que estudis recents demostren que els pacients que experimenten més continuïtat assistencial a l’atenció primària tenen menys risc d’admissió a urgències de l’hospital.
