Dins dels problemes relacionats amb les addiccions a les drogues, l’estigma social (atribut pel qual una persona és classificada i etiquetada de manera negativa) és un dels que té més influència en la recuperació i la inserció social de les persones amb problemes d’addiccions. Tot i que les addiccions són un problema de salut que està influenciat per l’entorn social, la major part de la població continua considerant la drogoaddicció com una responsabilitat personal. A més, sovint el consum de drogues està associat a altres estereotips, que alhora amplifiquen l’experiència de l’estigma, com el VIH, la salut mental, la prostitució, el narcotràfic i la delinqüència tal com es comenta a l’informe “Estigma, consumo de drogas y adicciones” de la “Red Iberoamericana de Organizaciones no gubernamentales que trabajan en Drogas y adicciones”.
A més de les mateixes persones consumidores, en el procés de l’estigmatització es veuen implicats la família, els professionals sanitaris, els mitjans de comunicació i els responsables polítics. Cal assenyalar la importància del gènere, per exemple, a les dones usuàries de drogues se’ls retira la custòdia dels fills i filles en una proporció superior als homes, a causa de la cultura patriarcal que jutja doblement l’ús de drogues i el rol de responsabilitat maternal que se’ls atribueix.
Els mitjans de comunicació tenen una gran influència en la societat ja que solen construir una realitat no sempre ben contextualitzada i tenen la capacitat de generar i difondre estereotips que contribueixen a la construcció i la consolidació de l’estigma. A això se sumen les xarxes socials que sovint propaguen i amplifiquen l’estigma.
D’altra banda, cal assenyalar l’estigma que sovint es reprodueix als serveis de salut i que juga un paper rellevant en la prevenció (campanyes que poden reproduir certs estereotips) i en l’accés als tractaments necessaris per a aquest col·lectiu. Altres conseqüències de l’estigma a les persones usuàries de drogues són l’impacte a l’entorn laboral i les seves oportunitats per trobar feina, habitatge i teixir relacions socials fora del cercle del consum, factors necessaris per promoure la salut física, mental i l’autoestima”.
El pla de Drogues i Addiccions de Barcelona
El pla de Drogues i Addiccions de Barcelona 2021-2024 té una secció dirigida a “Trencar l’estigma per a una major inclusió social”. El seu abordatge implica la coordinació i l’esforç de nombrosos sectors i professionals (governs, organitzacions privades, institucions acadèmiques i de salut, persones amb trastorn per consum de substàncies, etc.) i planteja que cal treballar per superar les barreres d’accés al tractament. A més cal continuar formant i sensibilitzant als professionals de salut i a la ciutadania, i promoure la participació de la pròpia comunitat i de les associacions de persones afectades i la seva reinserció social i laboral. El Pla inclou 10 línies d’acció per “Lluitar contra l’estigma del consum de drogues i les addiccions” i 14 línies d’acció per “Vetllar per la inclusió social de les persones que consumeixen drogues i/o amb addiccions”.
D’altra banda aquest pla mostra algunes accions portades a terme. Un exemple són els Jocs Florals organitzats pel Centre d’Atenció a les Drogodependències de Sants, activitat protagonitzada per les persones usuàries i que integra diverses disciplines artístiques, com la interpretació, la dansa o la pintura. L’objectiu dels Jocs és acabar amb el rebuig social que pateixen les persones amb trastorn per consum de substàncies. Un altre exemple és l’activitat Pa’ella, organitzada setmanalment per les dones usuàries de drogues del recurs Metzineres del Raval que conviden a qui s’apropa a tastar un plat, passar una bona estona i compartir experiències mitjançant activitats com la ràdio, el grafit o el cant. Amb aquestes activitats donen a conèixer la seva realitat sovint invisibilitzada i estigmatitzada.
Aquests exemples són una petita mostra de com l’avenç en la lluita contra l’estigma des de tots els àmbits i sectors afavorirà la qualitat de vida de les persones afectades i també la seva inclusió plena en la societat.
