La pandèmia de covid-19 ha estat un succés de tal magnitud social i científica que bé podria haver deixat alguna empremta en la relació dels ciutadans amb la ciència. No en va, la societat sencera va estar exposada durant llargs mesos a una allau d’informació científica i va assistir a través dels mitjans a un seminari global sobre epidemiologia i com se sap si un tractament funciona. Fins a quin punt aquesta experiència ha millorat l’actitud i el pensament científic?
La Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (Fecyt) porta prenent el pols científic de la ciutadania des del 2002 i podria aportar algunes claus amb les seves 11 enquestes biennals de percepció social de la ciència. Els resultats de la darrera, la del 2022, mostren que gairebé la meitat dels entrevistats manifesta un pensament científic quan se’ls pregunta quin mètode és més eficaç per estudiar l’eficàcia d’un medicament. El 45,3%, davant del 32,7% a l’enquesta del 2020, marca la resposta correcta entre quatre opcions (“Administrar el fàrmac a uns pacients, però no a altres, i comparar què passa amb els dos grups”), un augment significatiu que probablement està relacionat amb la informació difosa durant la pandèmia.
També podria tenir relació que el principal benefici de la ciència reconegut pels ciutadans sigui “fer front a les malalties i epidèmies”, secundat pel 69,7%, per davant de “millorar la qualitat de vida a la societat” (59, 4%) i “contribuir a la conservació del medi ambient i la natura” (41,3%). A més, a l’última enquesta s’ha registrat el percentatge més alt (64,4%) de persones que pensen que els beneficis de la ciència i la tecnologia són més grans que els perjudicis, i es manté un alt nivell de confiança a les vacunes, amb percentatges superiors al 80%, tant a l’enquesta de 2022 com a la de 2020.
Amb tot, dues dècades i una pandèmia entremig no són temps ni circumstància suficients per observar grans canvis. L’última enquesta mostra que la ciència interessa molt o força gairebé la meitat de la població espanyola (47,2%), però no tant com el medi ambient (49,4%), el cinema, l’art i la cultura (56, 1%), la medicina i la salut (57,2%) i l’alimentació i el consum (62,6%). Però això és el que diuen els enquestats quan se’ls pregunta pel seu interès per certs temes. Si se’ls pregunta obertament sobre els tres assumptes informatius que més els interessen, només el 12,5% dels enquestats recorden la ciència i la tecnologia, un percentatge que va pujar des del 2004 (6,9%) al seu pic més alt el 2018 (16,3%), curiosament a la darrera enquesta realitzada abans de la pandèmia.
Tot i que l’enquesta no permet aprofundir qüestions sobre l’actitud i el pensament científics, sí que mostra que gairebé tres quartes parts dels enquestats (72,4%) reconeixen un aspecte important com és el caràcter provisional de les troballes científiques. Pel que fa al compromís de la ciutadania amb la ciència, la majoria de la població (60,3%) no està interessada a involucrar-se en la presa de decisions sobre qüestions científiques, si bé aquest percentatge ha millorat respecte al d’enquestes anteriors (62, 0% a la de 2018 i 64,5% a la de 2020). Un 14% dels ciutadans ja participa d’alguna manera en la presa de decisions científiques (enfront del 9,4% el 2020), però queda clarament molt de marge de millora. I és que la ciència és una aventura col·lectiva que pot aportar molt en àmbits no convencionals (decisions educatives, polítiques, etc.) i que sortiria reforçada amb una major participació dels no científics.
