Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Catalunya compta amb 772 empreses dedicades al sector de la salut mental i de l’autonomia personal, segons un estudi d’ACCIÓ —l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball—, elaborat amb la col·laboració del Clúster de Salut Mental de Catalunya. Les empreses catalanes d’aquest àmbit facturen 9.244 euros de manera agregada, xifra que representa el 3,79% del total del PIB català. Val a dir que les empreses dedicades al sector català de la salut mental s’han triplicat, en comparació amb el 2017, la darrera vegada en què es va quantificar aquest àmbit, tot i que llavors no es van tenir en compte les companyies dedicades a l’autonomia personal [definint autonomia personal com la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per iniciativa pròpia, decisions personals sobre com viure d’acord amb les normes i preferències pròpies, així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària].
Les empreses dedicades al sector català de la salut mental s’han triplicat
Quant al volum de facturació, aquest és sis vegades superior que fa sis anys. Aquestes dades indiquen que aquest creixement empresarial es vincula també a un augment de la demanda de serveis d’aquest tipus. És a dir, els problemes de salut mental han augmentat i amb ells l’oferta privada, que també està incentivada per una manca de recursos al servei públic. A Espanya es mantenen unes xifres aproximades de 10 psiquiatres per cada 100000 habitants. En el Libro Blanco de la Psiquiatría en España s’afirma que només cinc comunitats autònomes estan per sobre dels 11 psiquiatres cada 100000 habitants, a més que el 20% dels especialistes tenen més de 60 anys i es jubilaran en uns 5 o 7 anys. En el cas dels psicòlegs clínics la taxa és d’aproximadament 6 per cada 100000 habitants.
Infància i joventut en el focus de la voràgine
Dins de l’estudi, citant fonts de la Confederación Salud Mental España, OMS, Barómetro Juvenil de Salud y Bienestar de la FAD, es data que a Espanya entre el 2,5% i el 3% de la població adulta té un trastorn mental greu, fet que suposa més d’un milió de persones, i gairebé la meitat dels joves espanyols d’entre 15 i 29 anys (48,9%) considera que ha tingut algun problema de salut mental. A més, el 6,7% de la població espanyola està afectada per l’ansietat, exactament la mateixa xifra de persones amb depressió i 8 de cada 10 persones amb problemes de salut mental no tenen feina (83,1%).
La precarietat de la salut mental entre la població s’han ubicat també al debat polític, i es que s’ha convertit en una problemàtica de primer nivell: repassant les dades de l’última dècada, la probabilitat de patir un problema de salut mental en el total de nenes i nens ha anat creixent progressivament des del 2011. Aquest creixement s’ha accentuat als últims 3 anys passant de menys del 6% l’any 2018 a percentatges propers al 10% el 2021.
La probabilitat de patir un problema de salut mental en el total de nenes i nens ha anat creixent progressivament des del 2011
La joventut es veu especialment afectada, i es que una combinació entre la falta d’expectatives de futur, la precarietat a diversos nivells i factors com la pandèmia han disparat les patologies. Indicadors de l’Enquesta de Salut de Barcelona 2021 de l’ASPB corroboren aquesta tendència, i es que es recull que el risc de mala salut mental marca el seu màxim històric en haver passat del 19,9% al 31,4% en les dones durant els últims cinc anys i del 16,5% al 21,6% en el cas dels homes, uns percentatges que empitjoren en totes les franges d’edat i són especialment elevats entre la població jove i adolescent. L’estudi “El sector de la salut mental i l’autonomia personal a Catalunya” afegeix que a Catalunya, més del 9 % de la població infantil (de 4 a 14 anys) té probabilitats de patir un problema de salut mental. D’aquesta població amb risc de patir problemes de saluts mentals, hi ha més nens (11,4%) que nenes (7,2%).
La classe social, un factor diferencial en la salut mental
Els problemes de salut mental s’han de considerar també molt lligats a conseqüències com les addiccions, i també a la inversa. Durant el 2021 van augmentar els inicis de tractaments de totes les drogues, a excepció de l’heroïna, que ha patit un lleuger decreixement. La suma de totes ha augmentat en més de 2 mil inicis de tractaments a Catalunya de l’any 2020 al 2021. La substància que més ha crescut en nombre d’inicis de tractaments ha sigut la cocaïna.
Les addiccions i patologies mentals tenen també una forta càrrega de classe social
Les addiccions i patologies mentals tenen també una forta càrrega de classe social. El CAS (Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències) de Sant Cugat és un dels que registra un menor percentatge de pacients crònics de salut mental (19,0), davant el CAS de la Mina, que registra una de les tasses més altes (60,5). Cal esmentar que en municipi del Vallès té una renta familiar bruta de 17553 euros, i el barri de Sant Adrià del Besòs s’ubica amb una renda familiar bruta de 3626 euros.
