Actualitat|Entrevista

El personal de l’Hospital Santa Caterina intensifica la vaga entre demandes creuades

El 22 de maig iniciava una vaga per franges horàries a l’Hospital Sta. Caterina (Salt, Gironès), convocada pel Comitè d’empresa i la Secció sindical de CATAC-CTS/IAC del Comitè d’empresa de la Xarxa de Salut Mental (i a la que al final s’hi va adherir el grup complet).

El motiu principal dels treballadors per anar a la vaga és la situació de doble escala salarial. CCOO, UGT, SATSE i MC s’han querellat per aquesta qüestió i com a resposta a la demanda, l’IAS ha contra demandat demanant la nul·litat dels pactes d’empresa en els que es reconeix el dret de les persones treballadores (que venien del conveni previ a la XHUP, de centres concertats) de conservar la meritació de l’antiguitat per triennis i quinquennis. Des de CATAC-CTS/IAC, si bé no s’hi han adherit a la demanda, declaren haver-se “vist obligats” a posar denúncia a Inspecció de treball per tal que l’IAS “aboni els endarreriments d’ajuts per fills amb discapacitat des de gener de 2021”. A banda, també manifesten que l’empresa “no ha fet l’augment salarial del 2,5% al sou base dels treballadors, que és un augment de conveni i que hauria de sortir en nòmina des del març i s’hauria d’haver pagat amb retroactivitat des del gener”.

L’ IAS ha contra demandat demanant la nul·litat dels pactes d’empresa

Per tractar totes aquestes qüestions al voltant del conflicte, parlem amb una de les representants de les mobilitzacions, Anna Alcalà. És auxiliar d’infermeria de l’Hospital Santa Caterina i delegada sindical de CATAC-CTS/IAC en aquest mateix hospital.

Quin és l’origen del conflicte?

El conflicte s’origina al moment que els sindicats UGT, CCOO, MC i SATSE interposen una demanda per doble escala salarial.

A l’IAS, hi ha uns pactes d’empresa, del 1994 i 2004, que se signen al moment de passar de l’antic conveni propi tant de Xarxa de Salut Mental com de l’Hospital Sta. Caterina al conveni XHUP de la sanitat concertada. En aquests pactes es reconeix el dret dels treballadors que ja eren a l’empresa a continuar meritant les antiguitats per triennis i quinquennis tal com ho estaven fent. Això ha provocat una diferència salarial important dins la mateixa empresa amb diferències que poden arribar als 700 euros fins i tot en el cas dels treballadors més antics.

En aquests pactes es reconeix el dret dels treballadors que ja eren a l’empresa a continuar meritant les antiguitats

Aquests sindicats interposen la demanda no per fer perdre aquest dret, sinó demanant que aquesta antiguitat es faci extensiva a la resta de treballadors.

En aquest moment l’empresa demanda als 3 Comitès d’empresa de l’IAS (Hospital Sta. Caterina i SSCC, Xarxa de Salut Mental i Addiccions i Sociosanitari, i Atenció Primària) “autodemandant-se”, demanant la nul·litat dels pactes d’empresa ex tunc (com si mai haguessin existit). Diuen que no els consta que l’IAS demanés cap informe del departament de finances ni de cap altre organisme per determinar quines condicions laborals serien d’aplicació i que, per tant, potser han estat fent pagaments indeguts des de fa 20 i 30 anys, amenacen de deixar de pagar-la i reclamar fins a cinc anys d’antiguitats als treballadors que la perceben. Amb això pretenen fer el xantatge: “si retireu la vostra demanda, retirem la nostra”. Però aplicant l’absorció i compensació a l’antiguitat dels antics, cosa que podria suposar congelar-los el sou durant uns deu anys.

En quin punt legal es troba tota aquesta situació? Quines posicions s’han pres?

Com que a l’acte de conciliació del Tribunal Laboral de Catalunya no se’n van sortir amb això, l’endemà rebem la notificació de l’aplicació d’un article 41 de l’Estatut dels Treballadors, que són modificacions substancials de les condicions de treball (salari i horari) que afectaria la totalitat dels treballadors. Un dels objectius era la supressió del sistema d’antiguitat contingut en els pactes. La justificació no s’aguantava per enlloc, perquè es basava en un hipotètic escenari econòmic futur, cosa que no es preveu en l’aplicació d’aquest article, ja que han de ser problemes ja existents.

L’endemà rebem la notificació de l’aplicació d’un article 41 de l’Estatut dels Treballadors

En la primera sessió de converses de l’article 41, sortim amb l’article retirat, cosa totalment inusual i que ens confirma que no és res més que un altre xantatge de l’empresa, amb la condició de deixar en suspens les demandes per les dues parts i obrir una taula de negociació entre els Comitès i l’Empresa. A partir d’aquí comencen les negociacions en què tenim punts de partida totalment allunyats.

La vaga fa dies que està en peu, i ara de manera indefinida. Com van les negociacions? S’ha enquistat el conflicte?

La vaga comença quan veiem el tarannà que pren l’empresa. No mostra cap voluntat de negociar res, per molt que digui el contrari. Des dels Comitès d’Empresa es demana una compensació econòmica pels treballadors que no cobren l’antiguitat segons pactes i hi ha una negació rotunda basant-se en la impossibilitat econòmica. Per més que demanem la previsió de comptes oficial, es neguen a donar-nos-la i només ens donen un informe elaborat per una assessoria privada que es basa en els números que demanem i que és el que van fer servir per justificar el 41.

No mostra cap voluntat de negociar res, per molt que digui el contrari

També es neguen a donar-nos les actes de les reunions i, per tant, cada dia que entrem contradiuen el que han dit a la reunió anterior. La gota que fa vessar el got és quan en plenes negociacions apliquen l’article 10 del conveni d’absorció i compensació, per la qual cosa congelen els sous dels més antics i les pujades salarials de conveni les van descomptant de l’antiguitat. Això ens ha abocat a tots els sindicats a una nova demanda contra aquesta mesura.

Això ens ha abocat a tots els sindicats a una nova demanda contra aquesta mesura

Les ofertes de l’empresa, tot i que van variant mínimament, es basen a donar un o dos dies lliures quan el treballador faci 18 o 25 anys que és a l’empresa, per tant, no tenen res a veure amb el que demanem nosaltres. Són totalment ridícules i fins i tot diria que insultants.

El conflicte s’ha enquistat perquè tot i que nosaltres hem dit que la compensació econòmica pot ser gradual i que estaríem disposats a fer que fos un percentatge de les antiguitats… l’empresa no es mou de la seva oferta.

Per què CATAC-CTS/IAC va decidir no adherir-se a la demanda principal amb la resta de sindicats?

Tot i que compartim amb la resta de sindicats la necessitat d’alguna compensació econòmica per equilibrar els salaris, no acabàvem de veure’n la viabilitat, però estem valorant la possibilitat d’adherir-nos-hi en funció de com vagi el conflicte. Així i tot, creiem que els sindicats que la van presentar estaven en tot el seu dret a fer-ho, sense que l’empresa contra-demandés. Fins i tot creiem que aquesta resposta podria ser una vulneració de la tutela judicial.

Quines són les principals reclamacions per tal de desconvocar la vaga?

La primera reclamació i que és una línia vermella des del primer moment, la de no tocar als antics. A hores d’ara, és que retirin la mesura d’absorció i compensació que la mateixa empresa ha reconegut que no els suposa pràcticament res econòmicament, que no en tenen la necessitat i, per tant, és una mesura repressiva. La segona demanda és que elaborin un document amb el compromís de buscar algun tipus de compensació econòmica. També hi ha altres punts no tan relacionats amb aquest conflicte però sí amb la manera de fer de l’empresa.

La primera reclamació i que és una línia vermella des del primer moment, la de no tocar als antics

Tenen uns diners d’uns fons addicionals dels anys 2018, 2019 i 2020, que ens havien de pagar un cop signat un acord. L’acord ja va costar d’aconseguir perquè d’aquests fons es volien cobrar un deute que van contreure en nom dels treballadors per una mala gestió del retorn de les DPO (pagues per objectius). Nosaltres no vam voler avalar aquest cobrament, i per això vam trigar temps a posar-nos d’acord, però fa més d’un any que tenim finalment el document acordat i cada dos per tres l’estem reclamant amb les xifres posades i sempre hi ha alguna excusa: que se n’han oblidat, que es pensaven que ja estava enviat… ara ens diuen a la primera reunió de negociació amb el Comitè de Vaga, que van haver de desaprovisionar aquests diners. O sigui, que ja no els tenen.

És una vaga pel conflicte, però que porta molta cua, perquè els treballadors estem molt farts de moltes coses: errors a les nòmines, contractes parcials amb ampliacions constants, sobrecàrrega… de fet els problemes de la majoria dels treballadors de la sanitat, amb l’afegit d’unes direccions molt poc sensibles amb els treballadors.

És una vaga pel conflicte, però que porta molta cua, perquè els treballadors estem molt farts de moltes coses

Per això creiem que hi ha hagut molt de seguiment comparat amb altres vagues. Sobretot a l’àrea quirúrgica on els serveis mínims són més petits i on realment es veu l’afectació d’una vaga. La primera setmana es van haver de suspendre unes 50 intervencions.

Quin horitzó presenten les negociacions?

La veritat és que com dic l’empresa no ha mostrat voluntat d’oferir res de nou, no s’ha mogut de la seva oferta inicial i no s’ha preocupat d’oferir-nos altres coses tampoc. De tota manera, crec que han de saber llegir el malestar que hi ha entre els treballadors. Han de veure la quantitat de gent que està a la borsa de l’ICS fins i tot gent fixa, o que porta molts anys, i que es planteja marxar. Han de fer alguna oferta per desbloquejar la negociació, però que no sigui ofensiva com les que han fet fins ara. Han de tenir clar que no estem fent una vaga perquè ens donin un dia quan faci divuit anys que som a l’empresa.

L’empresa no ha mostrat voluntat d’oferir res de nou

Encara més, crec que el CatSalut és qui ha de saber llegir això i entendre que el problema tot deriva de tenir tantes relacions laborals diferents dins els centres que fan activitat pública. Diuen que han fet una taula d’harmonització, però és totalment opaca. El problema és urgent de resoldre perquè la manca de sanitaris és ara, no d’aquí a tres anys com s’estan plantejant els resultats de la taula, si és que realment hi ha resultats.