El proppassat dia sis TV3 va emetre el programa “Sense metges, camí del col·lapse”. Òbviament un reportatge televisiu no permet una anàlisi prou detallada d’una qüestió complexa com són els problemes de l’Atenció Primària i Comunitària (APiC).
Això no obstant, tenim la impressió que es va perdre l’oportunitat de proporcionar algunes de les claus més explicatives de la situació en optar per considerar el sistema francès —que segueix un model bismarkià de naturalesa similar a la nostra assistència sanitària de la Seguretat Social— com a referència ideal i esmentar més aviat anecdòticament l’emigració de metges a altres països i els dèficits del sistema MIR i descriure les excel·lències de l’exercici de la Medicina de Família a diferents indrets rurals de Catalunya sense una presència significativa de la del àmbit urbà.
Res a dir a les intervencions dels professionals assistencials entrevistats en el programa que, amb major o menor experiència i capacitat d’anàlisi, van exposar de forma directa les vivències i expectatives derivades del seu exercici quotidià. Les nostres felicitacions més sinceres.
També van tenir un protagonisme important les declaracions dels líders institucionals, encapçalades per les del Conseller i per les dels màxims responsables del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, la Societat Catalana de Medicina de Família i Comunitària i del Sindicat de Metges de Catalunya.
És possible que, donat per una banda el títol del programa i per l’altra la dedicació professional dels esmentats entrevistats, fos inevitable que les seves argumentacions se centressin gairebé de forma exclusiva en els problemes, indubtablement greus, que pateix l’exercici mèdic a Catalunya (i a la resta de l’estat).
Però malgrat això no es pot deixar de lamentar que la visió tramesa a la ciutadania en relació a les deficiències que pateix el nostre sistema sanitari i la seva APiC i conseqüentment sobre els canvis transformadors que necessita hagi estat més aviat parcial i esbiaixada.
Aquestes entrevistes als líders institucionals varen anar precedides per unes altres, també en un programa de TV3, de la Directora d’Atenció Primària del Departament de Salut què accentuava la importància de la manca de metges, com el més decisiu entre els molts problemes de l’APiC a Catalunya, de manera que semblava que la solució fos la incorporació de nous metges de família al mercat laboral en els pròxims tres anys.
Aquest conjunt de manifestacions de responsables institucionals, sobretot les del Conseller de Salut i la Directora d’Atenció Primària, malauradament responen en gran part al significat del sotstítol d’aquest article: són metges i com tals s’envolten de col·legues i centren les seves anàlisis en els problemes del seu col·lectiu oblidant, almenys en aquestes intervencions públiques, que a l’APiC hi tenen un protagonisme nuclear moltes altres professions, començant per les d’infermeria, treball social i administratius sanitaris, per posar uns exemples coneguts.
Els responsables polítics estan obligats a tenir una visió més global del sistema sanitari i dels seu problemes i han de prestar especial atenció als tipus de missatges que transmeten a la ciutadania evitant en tot moment que tinguin connotacions corporativistes i esbiaixades cap un col·lectiu sanitari determinat.
2 comentaris
Gràcies. El reportatge va ocasionar molta confusió entre la ciutadania. Es va resaltar el sou dels metges com el problema principal i els altres professionals que treballen a l’AP no van aparèixer. La visió que es va donar de l’AP de França com a millor que la catalana va ser superficial. Van perdre l’oportunitat de visibilitzar els grans problemes que tenim i van faltar veus més crítiques.
No vaig veure el reportatge,la meva familia va vindre de França poc després de la mort de Franco,ja que el meu pare creia que s’obria un ventall de possibilitats i coneixia el país (li agradava molt) quant va passar de jove de camí a treballar al nord d’Africa.
Jo he crescut aquí ,amb la visió molt oberta ja que la mare era Nort Africana,pare Francès i jo i les meves germanes em crescut aquí,el pare es vell i esta molt content amb la Sanitat d’aqui,ell diu que la sanitat a França está molt pitxor que la d’ aquí,jo ting ja una edat i estic patint la sanitat d’aqui,no ens posem d’acord,ting una visio de la vida i la salut/malaltia diferent.Cadascú pensa una cosa diferent ,em referido a tothom en general,la experiençia que hagi tingut,les necessitats que tingui,etc,etc.A França está passant exactament lo mateix que está passant aquí.
Si es gestionen algunes coses com per exemple la sanitat com si fossin un negoçi,no anem enlloc.Som uns dels països mes envellits del món…això ho saben molt bé els nostres politics i “gestors”.Que pensen fer? Deixarnos morir?lentament,rapidament.Ara hi ha una Grec epidemia de salut mental que es mundial,també ho tenen estudiat ,que al 2030 estarem cuasi tots amb problemes greus en aquest aspecte,no hi han prous psicólegs ….que están esperant?Aquesta “Desidia”es mundial,o ets fort ,tens soport ,tens “salut”o estas acabat.aquí,a França,a Inglaterra,arreu…aixó ja no va de països ni de partits politics.I ha una Grec enfermetat que no té ni tindrá mai cura i es la Codiçia.Que no ens passi rés….Personalment lo que he viscut els últims anys ,em fa tindre por d’anar al metge,urgencies i cause malalta,no per la malaltia només.Bona professionals,si ,hi han…molts es jubilen…s’en aniran….