Si com algunes enquestes pronostiquen i alguns analistes polítics prediuen després de les eleccions del 23-J VOX entra en un govern de coalició amb el Partit Popular, les perspectives per a la sanitat pública són molt pessimistes. L’aplicació del programa de VOX per a la sanitat, en tot o en part, suposaria un greu retrocés.
La política recentralitzadora, amb la que coincideix amb el PP, amb la recuperació pel govern central de competències transferides a les comunitats autònomes (“regiones” segons el programa del partit), serà la fi d’un Sistema Nacional de Salut de tall federal, que s’ha anat construint des de la seva creació el 1986 (“sistema único”). Cal recordar que al Consell Interterritorial del SNS, òrgan de govern del sistema, les Comunitats Autònomes hi són amb competències pròpies en matèria de salut que els hi atorguen els seus respectius estatuts d’autonomia i no amb competències delegades del Ministerio de Sanidad.
Sota un pretès impuls d’una legislació sanitària respectuosa amb el dret a la vida i a la integritat física i moral, VOX planteja la derogació de lleis orgàniques tan cabdals com la de salut sexual i reproductiva i interrupció voluntària de l’embaràs i la llei reguladora de l’eutanàsia, que han rebut no fa gaire l’aval del Tribunal Constitucional que, per cert, VOX també planteja suprimir. Aquestes derogacions suposarien l’eliminació del dret fonamental de la dona major de 16 anys a decidir lliurement sobre la continuació de l’embaràs dins de les primeres catorze setmanes de gestació en el primer cas i del dret fonamental a l’autodeterminació sobre la pròpia mort decidint el moment i la manera de morir en situacions mèdicament contrastades de tots els ciutadans en el segon supòsit. Val a dir que el Partit Popular, soci principal en aquest hipotètic govern de coalició de la dreta amb l’ultradreta porta en el seu programa la modificació d’ambdues lleis.
Pel que fa a l’atenció als immigrants sense papers el programa de VOX la limita als casos d’urgència vital i malalties infecto contagioses. A dia d’avui, els estrangers que es troben a Espanya, i estan inscrits en el padró municipal d’on resideixen, tenen dret a l’assistència sanitària en les mateixes condicions que els espanyols. A més, els estrangers transeünts tenen dret a l’assistència pública d’urgència per malaltia greu o accident. Si són menors d’edat tenen dret a tota l’assistència sanitària com si fossin espanyols. Dins l’actual marc legal, les embarassades tenen dret a ser assistides durant l’embaràs, el part i el postpart. És evident la regressió que suposa la proposta de VOX, no calen comentaris.
Per últim i no menys greu, està el negacionisme del canvi climàtic que tant afecta a la salut dels ciutadans per les onades de calor que provoca generant cops de calor amb conseqüències potencialment molt greus i per l’exacerbació de malalties cròniques. La proposta d’aquest partit és la derogació de la Llei del Canvi Climàtic que té per objecte el compliment dels Acords de Paris que van ser la resposta de la comunitat internacional a aquesta amenaça, perquè aquesta llei impedeix l’explotació dels recursos naturals del nostre país.
El panorama per a la sanitat pública no pot ser més indesitjable. Si Orwell, autor de 1984, una de les obres més icòniques del segle XX; una novel·la de distòpia que transcorre en un país dominat per un govern totalitari i opressiu, s’aixequés de la seva tomba en comprovar que el futur imaginat per ell hauria deixat de ser ciència-ficció per convertir-se en realitat sens dubte que, sense pensar-s’ho dues vegades, se’n hi tornaria.
1 comentari
Bona entrada o bon article i ben trobada la paraula Nosferatu com a vampir “xucla sang” , que de fet és xucla drets, llibertats i utopies, d’aquí la distòpia possible que s’albira a l’horitzó, tot a expenses del 23J i dies successius. En tot cas està a les mans dels el.lectors, un cop superades les postveritats, les fakenews i aplicat el seny. Tot torna a estar per fer, però tot torna a ser possible. (Jorabaca)