El món sanitari sempre ha estat present a sèries i pel·lícules ambientades a hospitals, amb trames vinculades a les mateixes dinàmiques que es viuen a l’ecosistema que es genera rere les portes del centre sanitari. Més enllà de l’èpica, els “salseos” entre els treballadors, dilemes ètics i tota la gamma de narratives pròpies d’aquest gènere audiovisual, portem una sèrie de recomanacions concebudes pel productor Ryan Murphy, és a dir, que surten del paradigma “Anatomía de Grey“.
Ratched
El productor Ryan Murphy s’aventura a explorar la història de Mildred Ratched, mítica cap d’infermeria del clàssic film “Algú va volar sobre el niu del cucut”. En aquesta sèrie d’una única temporada, el thriller psicològic es dirigeix a la dècada dels 40 per reconstruir el passat de Ratched, que arriba al nord de Califòrnia per a treballar en un reputat hospital psiquiàtric. Si bé es mostra com una infermera elegant, dedicada i professional, a mesura que s’implica en una missió clandestina que la fa entrar de ple en una tèrbia voràgine d’un sistema de salut mental pervers, el caràcter i l’obscuritat de la Ratched que es va conèixer al clàssic de 1975 va prenent forma.
POSE
També produïda per Ryan Murphy, POSE està ambientada en la Nova York de 1987. La comunitat LTBGIQ+ viu un cruent moment d’exclusió social, persecució i discriminació. En tota aquesta marginació, els ballrooms es converteixen en un punt de trobada: les competicions de ball i performance esdevenen l’eix conductor d’aquesta sèrie on la salut és un leitmotiv transversal. Cirurgies clandestines, drogodependència i problemes de salut mental assolen una comunitat que, davant el rebuig, crea les seves pròpies cases a on el paper de la “mare” és també un punt clau per entendre altres conceptes i realitats sobre les famílies. La Blanca, “mare” de família i una de les protagonistes, és una cuidadora nata que ja des del principi mostra el seu interès per les cures i la sanitat. En el transcurs dels capítols, aquest rol anirà agafant més pes, i és que la propagació de la sida, els seus efectes a escala humana i l’activisme que va dur a terme el col·lectiu a través d’organitzacions com Act Up, formen part imprescindible de la història.
American Horror Story: Asylum
Absolutament pertorbadora, la segona temporada de la franquícia AHS (l’obra per antonomàsia de Ryan Murphy i Brad Falchuk), ens porta a un viatge que sense dubte no és apte per a tots els públics. La mansió Briarcliff, un antic centre per a tuberculosos, comença a funcionar com a “hospital psiquiàtric” el 1964 sota el control de l’església catòlica. Allà arribarà internat un dels assassins més mediàtics del moment, anomenat “bloody face”. La relació entre la medicina, la religió, la injustícia i l’absoluta obscuritat que assola aquell lloc converteixen els 13 capítols ―si es que la perversa trama permet acabar la sèrie― en un visionat que no deixa indiferent. Cada temporada d’AHS conté una trama diferent i es poden consumir per separat, tot i que contenen algunes referències entre elles, però que no fan perdre el fil. Asylum, estrenada ja fa més de 10 anys (2011), s’ha convertit en un clàssic que, qui va veure en el seu moment, segur que no ha oblidat aquella melodia perversa… “Dominique, nique, nique s’en allait tout simplement”.
