Reportatge

Una infecció d’orina cada dos per tres

Les ganes d’orinar que ens fan anar al lavabo però que no acaben sent miccions ben productives, sinó unes poques gotes acompanyades de petites coïssors i sense que desaparegui la necessitat d’orinar, són un dels símptomes més comuns de la infecció urinària. Aquesta es dona quan algun bacteri entra a la bufeta i contamina l’orina.

“L’orina ha de ser totalment estèril”, precisa Paco Sánchez, uròleg de la Fundació Puigvert i professor universitari a la UVIC i a la UAB, d’Anatomia i Urologia. Assenyala que, “a diferència dels líquids que treballen als budells, que estan plens de patògens que hi desenvolupen una important funció, o la mateixa saliva, colonitzada fàcilment per elements externs, l’orina no ha d’estar contaminada per res”.

Els bacteris ho tenen més fàcil per arribar a l’orina en el cos de les dones, per la seva anatomia, on la bufeta és molt a prop i accessible des de la uretra, el conducte pel qual extraiem l’orina. I d’aquí que, segons explica l’especialista en urologia de l’Hospital Clínic, Pilar Luque, “entre el 50 i el 60% de les dones presentin un episodi d’infecció urinària al llarg de la seva vida”.

També en el cas de les dones, la proximitat a l’entrada de la uretra de l’anus, al voltant del qual poden haver-hi microorganismes bacterians dels quals intervenen en la fermentació dels productes alimentaris i la preparació de la femta, facilita l’entrada d’aquests elements que poden ascendir ràpidament fins a la bufeta.

Quan es pateix restrenyiment, com que la femta queda acumulada més temps, encara hi ha més possibilitats que els patògens que hi treballen siguin més nombrosos i puguin passar al conducte veí. Per això, prevenint el restrenyiment també estarem evitant una de les possibles causes d’infecció urinària. Afegir fruita, verdura, llegums i cereals integrals als nostres àpats ajudarà els budells a desintegrar millor el resultat de les nostres ingestes. Fer exercici de manera habitual i beure molta aigua són les altres dues recomanacions per evitar el restrenyiment i, indirectament, que els bacteris de l’aparell digestiu passin a l’orina. Entre els gèrmens més usuals en una infecció urinària hi predominen els que tenen el seu origen a l’aparell digestiu i a través de l’anus han passat a la uretra.

I, de la mateixa manera que cal evitar el restrenyiment, també cal prevenir les diarrees per protegir-se d’infeccions d’orina. Per tant, cuidar la dieta és el primer gran consell.

Higiene

Mantenir sempre una bona higiene en tota la zona perianal i genital és l’altra recomanació dels especialistes. Aconsellen realitzar aquesta neteja des del davant cap al darrere, i no a l’inrevés. I a més, fer-ho senzillament amb aigua ben neta o, si es fa servir algun sabó, que aquest tingui el pH molt àcid, a poder ser neutre, que no irriti la pell i igualment, que no se n’abusi.

Les relacions sexuals també poden tenir a veure en una infecció d’orina, perquè en elles els bacteris de tota la zona perianal es transporten fàcilment cap a la uretra, o bé per l’acompanyament i fricció dels cossos per tota la zona, o bé pels mateixos fluids d’ambdues persones. Orinar just després de mantenir les relacions facilita l’eliminació dels possibles bacteris que puguin haver entrat a la uretra i, fins i tot, que hagin arribat ja a la bufeta. Això, seguit d’una acurada higiene, manlleva el risc d’una infecció d’orina.

Però, tal  com puntualitza el Dr. Sánchez, “que les relacions sexuals facilitin l’entrada de bacteris a la bufeta i, per tant, les infeccions d’orina, no vol dir que la infecció d’orina sigui una infecció de transmissió sexual. No ho és”.

Beure molta aigua

Com més orinem, més neteja fem dels possibles bacteris que puguin haver entrat en contacte amb l’orina o puguin anar de camí cap a la bufeta. D’aquí que es recomani tant beure molta aigua, per poder orinar sovint, de sis a vuit cops al dia, o l’equivalent a un cop cada dues hores aproximadament. Beure entre un litre i mig i dos litres d’aigua al dia seria l’ideal.

S’ha d’evitar aguantar-se les ganes d’orinar, i quan s’orina, cal fer-ho sense presses i assegurar-nos que buidem bé la bufeta cada vegada, perquè tot el que queda retingut més temps del que convé -com hem vist amb el cas de la femta- és un brou de cultiu de patògens.

Saber si es té infecció d’orina quan se sent la coïssor i aquesta necessitat continuada d’anar a orinar ho pot confirmar ens uns instants una infermera del Centre d’Atenció Primària (CAP) amb una petita mostra d’orina. El tractament amb antibiòtic normalment soluciona el problema. Si passades unes setmanes no es troben millores, aleshores s’ha d’analitzar una mostra d’orina al laboratori per determinar quins patògens concrets són els que han contaminat l’orina i prescriure aleshores un fàrmac més concret contra els bacteris implicats.

Persones grans i bolquers

Segons explica l’uròleg de la Fundació Puigvert, Paco Sánchez, “les infeccions d’orina recurrents en les persones grans que utilitzen bolquers no es deuen al bolquer en sí mateix. Si fos així, els infants que en porten durant una mitjana de tres anys també presentarien infeccions d’orina, i no és el cas”.

El que sí que condiciona més amb l’edat l’ús de bolquers és que, per la mateixa dificultat de mobilització de la persona, en molts casos, el bolquer moll no es retira sempre tan ràpid com seria necessari, com sí s’acostuma a fer en el cas dels infants. Inclús sense bolquer, les persones grans de vegades presenten més dificultat per dur a terme una acurada higiene cada cop que van al lavabo.

L’especialista explica que en el cas de les persones grans conflueixen un cúmul de circumstàncies que porten a les infeccions d’orina. Amb l’edat, s’acostuma a beure menys, es pateix més restrenyiment i en alguns casos es poden tenir alteracions a la bufeta, com la bufeta caiguda, o en el cas dels homes, alteracions a la pròstata. Tot això són factors de risc comportats per l’edat que, ja per ells mateixos, desarmen una mica les defenses del mateix cos. Donat que els teixits ja no es regeneren amb tanta facilitat, qualsevol patogen que entri al cos s’enganxa sense que res surti a lluitar de manera espontània contra ell.

Per tant, beure aigua per poder orinar és una de les maneres més útils de lluitar contra la colonització de bacteris en l’orina. Però en les persones grans la manca d’hidratació és un fet comú, una manera de funcionar en elles molt habitual. Beuen menys perquè no estan acostumades a beure entre hores i sense menjar, i perquè en molts casos tenen problemes d’incontinència -que pot ser urinària i també fecal-, i miren de no beure perquè creuen que així evitaran pèrdues, i també per no haver d’anar tants cops al lavabo, especialment de cara a la nit.

Prendre nabius cada dia, sigui en suc o un grapat dels fruits frescos o secs, està comprovat que també ajuda a protegir-se de les infeccions d’orina. I també ajuda a prevenir-les portar roba interior de cotó i qualsevol roba en contacte amb la zona genital còmoda i ample i que permeti la transpiració.

En qualsevol cas, en sentir coïssor a l’hora d’orinar i moltes ganes de fer-ho, però sense que s’arribi a orinar com caldria, convé consultar amb els professionals sanitaris. Normalment, la conseqüència directa d’una infecció d’orina en dones és la cistitis, que és la inflamació de la bufeta deguda a aquesta migració de bacteris que hem explicat. Quan la infecció és més gran i puja cap als ronyons parlem de pielonefritis, una afectació més greu que, en cas de no tractar-se ràpidament, podria, a través de les ramificacions del ronyó, passar la infecció a la sang i disseminar-se per tot el cos.

Per tant, bevent aigua lluitem contra els bacteris que puguin passar a la nostra bufeta, perquè orinant els expulsarem.