A les portes de la quarta jornada de vaga d’aquesta setmana del col·lectiu d’infermeres i infermers del sistema sanitari públic català –el més nombrós de l’Institut Català de la Salut (ICS)–, el departament de Salut de la Generalitat ha posat sobre la taula tres mesures per a intentar revertir la situació i aturar les mobilitzacions.
Entre elles, proposa traslladar avui mateix a la comissió delegada de Recursos Humans del Ministeri de Salut la demanda del canvi de les categories professionals. També pretén crear grups de treball per categories professionals en la Taula d’Harmonització que tindrà lloc el proper mes de gener i impulsar el funcionament d’aquests grups de treball per a donar resposta a demandes específiques, i intensificar les converses i la comunicació entre el departament de Salut i el Consell de Col·legis Professionals, així com amb les presidentes dels Col·legis de Catalunya i amb totes les societats científiques. Amb aquestes tres mesures el conseller Manel Balcells pretén calmar els ànims i les reivindicacions d’un col·lectiu que se sent menystingut i cansat després d’anys de retallades dins del sector i de fer front a una pandèmia amb recursos molt limitats i grans mancances i treballant amb unes condicions laborals molt millorables.
El perquè de la vaga
El sindicat Infermeres de Catalunya, capdavanter de les protestes del sector, manifesta que “Les infermeres i els infermers que treballem al sistema públic de salut de Catalunya hem arribat al límit I ja no podem tolerar més el menyspreu reiterat cap a la nostra professió. Els motius son molts i molt diversos i fa massa anys que els arrosseguem.
La signatura del III Conveni Col·lectiu de Treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Servei Català de la Salut, al gener del 2023, junt amb la darrera signatura del preacord del III Acord de condicions de treball del personal estatutari de l’ICS, han fet que les infermeres i els infermers diguem prou!
Veiem com, de nou, l’administració pública torna a menystenir-nos com a professionals. Unes condicions de treball cada vegada més complexes, amb més sobrecàrrega assistencial i més assumpció de noves funcions i responsabilitats.
Les infermeres hem assumit els sacrificis personals necessaris i hem entomat les noves responsabilitats amb professionalitat, eficiència i la voluntat de cuidar des d’una visió integral de la persona.
La nostra professió ha anat evolucionant al ritme de les necessitats de la població i del sistema, així com també ho hem fet a nivell formatiu. Fa més d’una dècada que les infermeres som graduades, amb titulació acadèmica equivalent a psicòlogues, o altres professionals classificats en la categoria A1.
Hem assumit noves competències i responsabilitats, hem acompanyat i protegit la població durant la pandèmia, hem liderat la vacunació i som peces claus en la reforma del sistema sanitari.
S’han desenvolupat especialitats infermeres de salut mental, del treball, geriatria, familiar i comunitària, pediàtrica, medico-quirúrgica i llevadores, de les quals, el sistema sanitari català només reconeix les llevadores. Tot i això, les llevadores estem invisibilitzades, ignorades i menystingudes. Creiem que aquesta és una forma d’expressió de violència institucional dintre d’unes estructures que reprodueixen el sistema patriarcal. Visibilitzem aquesta violència institucional perquè la patim les llevadores pel fet de ser dones (majoritàriament). Demanem voluntat política pel reconeixement professional i retributiu que ens mereixem”.
Per la seva banda, Balcells ha destacat davant dels mitjans de comunicació que el Tercer Acord de l’Institut Català de la Salut “és un molt bon acord, que permet moltes coses, i ha estat signat pels sindicats d’UGT, CC.OO., Satse (específic d’Infermeres) i Sindicat de Metges (que és la primera vegada que signa un acord de l’ICS)”. CATAC és l’únic sindicat amb presència a la taula sectorial que no va signar l’acord i s’adhereix a la vaga convocada per sindicats minoritaris i liderada per Infermeres de Catalunya. Balcells ha insistit que “el Tercer Acord no el tocarem, perquè és un bon conveni, però sí que permet que hi hagi millores”.
Millores salarials
En aquesta mateixa línia es van posicionar ahir membres del departament de Salut com el gerent de l’ICS, Xavier Pérez, i la directora de cures infermeres del Sistema de Salut de Catalunya, Carme Planas, els quals tot i entendre el malestar del col·lectiu i insistir en el fet que aquest Tercer Acord “és només l’inici d’un camí”, van a exhibir les millores del nou acord salarial per als treballadors de l’Institut Català de la Salut (ICS) amb el qual, van assegurar, el personal d’infermeria cobrarà uns 5.000 euros anuals més de mitjana de salari fix a l’atenció primària i uns 2.500 a l’atenció hospitalària, sense comptar els objectius variables (coneguts com a DPO), que passen d’un màxim de 3.310 a 2.810 euros, ni altres complements, com el de carrera professional per infermera especialista i especialitzada, que es veuen finalment reconegudes, segons la conselleria.
Així, segons les dades facilitades pel Departament de Salut, el salari fix mínim d’una infermera de Primària passarà dels 28.871 euros actuals als 35.187, amb una quantitat màxima de 39.212. A aquestes xifres se li podran sumar un màxim de 2.810 euros de DPO, i 1.500 més per les especialitats reconegudes. A aquesta última partida, però, només aspira un terç de la plantilla dels ambulatoris, i un 10% als hospitals, que tindrien el títol oficial d’especialista ja sigui per via excepcional o via EIR. Aquests canvis salarials es veuran reflectits en la nòmina del proper mes de gener amb caràcter retroactiu des del 23 de novembre, que és quan es va signar l’acord.
