Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquest dissabte, la tradicional encesa de llums de Nadal a l’Hospital de Sant Joan de Déu, ubicat en el seu cim d’Esplugues, donarà l’inici a la festa de celebració dels 50 anys de la seva atenció concertada amb la sanitat pública. També de la seva ubicació al lloc on és ara.
Professionals, pacients i les seves famílies, i amics del centre hospitalari s’aplegaran a l’esplanada de davant de l’hospital per gaudir d’actuacions musicals i de l’emotiu descens d’un grup de Pares Noel despenjant-se amb cordes per la nova façana del centre hospitalari i, a través de les finestres, saludant els infants ingressats.
L’Hospital de Sant Joan de Déu va ser el primer hospital infantil que es va crear a Espanya, l’any 1867, però fa 50 anys que va deixar de ser un centre de beneficència per als infants sense recursos de Barcelona i va passar a atendre a tota la població infantil dins del concert de la sanitat pública .
Al nou centre, l’Hospital Sant Joan de Déu va començar a atendre, per primer cop a la seva història, parts, i va obrir un servei d’urgències i unitats de cures intensives. Actualment, l’Hospital compta amb més de 300 llits i atén cada any més de 130.000 urgències, 17.000 ingressos i 310.000 visites.
De la beneficència a referent internacional
En el xamfrà dels carrers de Muntaner i Rosselló, al barri barceloní de Gràcia, el 14 de desembre de 1867 s’inaugurava el primer hospital pediàtric de l’Estat. Era també un dels primers d’Europa dedicat en exclusiva a pacients menors d’edat. El posaven en marxa tres germans de la comunitat religiosa de Sant Joan de Déu. Amb sis nens ingressats i capacitat per a dotze, començava una història que, fins avui, ha procurat salut i benestar a les criatures. En aquells inicis, però, l’objectiu era que els menors recuperessin la seva salut, però també que, en el temps de convalescència, rebessin la instrucció i formació escolar que els pertocava per edat.
Era l’any que el germà Benito Menni havia arribat a Espanya per restaurar l’Orde Hospitàlaria de Sant Joan de Déu, i ell va veure la necessitat de crear a la ciutat un hospital que atengués els nens escrofulosos, raquítics y disminuïts físics més pobres. Ho va fer amb el suport de la família Plandolit, i en concret de l’industrial català Nonito Plandolit Matamoros, que va pagar el lloguer -50 pessetes- de la casa que va ser la primera seu del centre hospitalari de Sant Joan de Déu.
D’allà, l’any 1881 l’hospital es va traslladar al barri de Les Corts, on actualment hi ha el centre comercial Illa Diagonal. Ocupava una finca de 32.044 metres quadrats de superfície del poble de Les Corts (encara no annexionat a la ciutat de Barcelona). Coneguda com a Prat d’en Rull, la finca estava situada entre els carrers Saldoni (avui avinguda Diagonal) i Sant Francesc de Borja (avui, carrer Déu i Mata). D’aquell hospital no en queda res. Després que els germans ho venguessin per a traslladar el centre a Esplugues, va acabar sent demolit i en el seu emplaçament s’aixeca avui el centre comercial.
A la dècada dels anys 50, els nous avenços mèdics van fer que el perfil dels infants que acudien a l’Hospital anés canviant i s’hi adrecessin, cada cop més, per motius més diversos. Es va iniciar llavors un procés que va culminar amb un canvi d’orientació de l’Hospital i el trasllat a un nou edifici a Esplugues de Llobregat l’any 1973.
Va arribar el moment en què el centre hospitalari necessitava ampliar i modificar els seus serveis davant el continu i gradual augment de nens que hi acudien, cada vegada per motius més diversos. Gràcies a una campanya benèfica de Ràdio Nacional d’Espanya, l’hospital va poder ampliar llavors els seus consultoris i obrir nous serveis per a atendre moltes de les especialitats relacionades amb l’assistència al nen malalt.
Era només el principi del gran canvi que anava a transformar l’Hospital en les següents dècades. Els nens entraven i sortien de l’hospital, segons l’evolució de les seves malalties. El ritme dels seus quiròfans, el dels seus consultoris i el de les seves infermeries havia augmentat, permetent el pas d’un major nombre de malalts al cap de l’any.
Trasllat a Esplugues, fa 50 anys
Les obres de construcció de l’hospital actual es van allargar tres anys. La seva inauguració oficial va ser a començaments del 1973. En total, l’Hospital comptava amb un total de 300 llits, ampliables a 400.
A part de sufragar el cost de la construcció, s’havia de fer front, a més, a les despeses de manteniment del nou centre. Sense el concert de la sanitat pública, l’Hospital no tenia sentit. I en això van treballar els responsables del centre amb les autoritats del moment. El mateix any que es traslladava a Esplugues, l’Hospital subscrivia amb la Seguretat Social un conveni per a l’assistència sanitària. Segons consta en la memòria de 1973, l’Hospital ja comptava en aquesta data amb 543 professionals en plantilla, atenia 3.784 urgències anuals, 17.323 pacients en consultes externes i 5.468 en hospitalització.
Pocs anys més tard, en els anys 80, va néixer el sistema concertat de salut català i l’Hospital va entrar a formar-ne part. L’any 1992, es convertia en hospital universitari en signar un conveni amb la Universitat de Barcelona que reconeixia i consolidava la seva tradició docent. Aquest mateix any també arribava a un acord amb el Departament de Sanitat i l’Hospital Clínic per a incorporar els serveis de pediatria i cirurgia pediàtrica d’aquest últim centre en una nova unitat situada físicament a l’Hospital Sant Joan de Déu. I el 29 de novembre de l’any següent, la Unitat Integrada de Pediatria i Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu es posava en marxa.
Sempre humanitzant l’atenció
La humanització ha estat sempre un valor molt present en totes les accions o iniciatives empreses per l’Hospital al llarg de la seva història. Com a centre de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, un dels seus principals valors és l’hospitalitat, i un dels seus objectius, atendre els seus pacients d’una manera integral: tractant la malaltia que tenen, però també acompanyant-los en el procés, donant-los suport i tractant de reduir l’impacte que l’hospitalització causa en ells.
A aquest efecte, el centre va començar a implantar un model assistencial centrat en la família, en el qual el nen pogués estar acompanyat en tot moment pels seus pares i aquests poguessin participar fins i tot en alguns dels procediments que rep el seu fill; aquest model també preveia incloure en les noves instal·lacions espais especialment concebuts per al descans de les famílies i sales de joc per als nens. Aquest model ha estat sempre una constant en l’Hospital de Sant Joan de Déu, fins avui. Com podia ser encara més confortable per acompanyar la malaltia ha estat perseguit pels seus professionals en paral·lel a la millora de la pràctica clínica i l’avançament en la recerca en salut.
