Fa encara no un mes, La Marató de TV3 va esdevenir un gran altaveu social de les històries humanes que hi ha al darrere de les infeccions de transmissió sexual (ITS) i les malalties i problemàtiques que se’n desprenen.
El degoteig de donacions espontànies i la recaptació en diferents actes organitzats durant tot el diumenge 17 de desembre i dies anteriors van aconseguir sumar més de cinc milions i mig d’euros que es destinaran a investigar les malalties i problemes relacionats amb la salut sexual que encara avui conviuen amb molts estigmes que dificulten la seva visibilització i normalització. Fins al pròxim 31 de març es poden recollir donacions per continuar engrossint l’aportació a la recerca d’aquestes malalties fruit d’infeccions de transmissió durant les relacions sexuals.
A Catalunya, hi ha 3 milions d’afectats per alguna malaltia de transmissió sexual i cada any es diagnostiquen 211.000 casos nous. La manca d’informació i de símptomes en alguns casos fa que les reinfeccions siguin bastant freqüents. Segons un estudi multidisciplinari liderat per la investigadora de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), Constanza Jacques Aviñó, el 17 % de les persones que viuen a la ciutat de Barcelona diagnosticades amb una infecció de transmissió sexual (ITS) bacteriana es tornen a infectar. L’estudi ha estat realitzat amb registres d’ITS de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, analitzant les dades de 9.927 persones diagnosticades d’ITS bacterianes a la capital catalana entre els anys 2007 i 2018, que inclouen sífilis, gonocòccia i el limfogranuloma venereum.
L’Agència Salut Pública de Barcelona és qui gestiona el sistema de vigilància del servei d’epidemiologia. Enregistren les dades d’incidència de nous casos, que van configurant el percentatge total, o prevalença de les infeccions.
Els resultats, publicats a la revista Archives of Sexual Behavior, destaquen un major risc d’ITS repetides en els joves menors de 34 anys, els homes que tenen sexe amb altres homes i les dones trans, així com entre les persones amb infecció pel VIH i les que tenen un primer diagnòstic de gonorrea i de limfogranuloma venereum.
“Per tal d’evitar reinfeccions, s’haurien de reforçar programes de prevenció entre la població jove diagnosticada amb una primera ITS”, afirma la investigadora de la Unitat Transversal de Recerca de l’IDIAPJGol, Constanza Jacques, primera signant de l’estudi. Per aconseguir-ho, Jacques demana la implicació de l’àrea d’educació i dels professionals de la salut en la promoció de programes de salut sexo-afectiva, que haurien d’integrar els determinants estructurals i socials que comencen amb l’edat escolar, és a dir, considerar les condicions socials i materials de vida de les persones.
Més ITS de repetició en persones nascudes a l’Estat
Tot i que altres estudis fets a la ciutat de Barcelona destaquen una incidència més elevada d’ITS entre la població nascuda a l’estranger, el treball publicat ara a Archives of Sexual Behavior mostra que la incidència de les ITS de repetició és més elevada entre les persones nascudes a l’Estat. Es creu que aquest resultat respon al fet que a Catalunya la infecció per VIH està infradiagnosticada entre la població immigrada. D’altra banda, alguns estudis també mostren que la població immigrada s’enfronta a un major nombre de barreres per accedir als serveis sanitaris, experimenta més discriminació i té altres problemes que fan augmentar la seva vulnerabilitat.
La investigadora de l’IDIAPJGol considera que les intervencions haurien de considerar les necessitats d’aquesta població des de la perspectiva de la diversitat de les identitats sexuals i de gènere i amb un enfocament antiracista. “Conèixer aquestes dades i com gestionar el sexe en el marc del plaer i el risc són reptes importants de cara als professionals i a la ciutadania, en general”, conclou Constanza Jacques, que és psicòloga, màster en salut pública i doctorada en antropologia de la medicina. I va encara més enllà, considera que “hi hauria d’haver més voluntat política per sensibilitzar sobre aquestes infeccions i sobre tot allò que les envolta, com a part de la sexo-afectivitat de la població, i que s’haurien de treballar programes des de la primera infància que incloguin la gestió de les emocions i l’abordatge de la sexualitat. En tot això s’hauria d’involucrar l’educació”, afirma. A banda de la possibilitat de contagiar una altra persona, la investigadora creu que seria molt interessant difondre encara més coneixement, perquè “la percepció de risc de les ITS no es valora com a greu, en comparació al VIH, perquè tenen cura. Però ara estem veient que la resistència als antibiòtics, com en alguns casos com és la gonorrea”.
Tal com recorda la Dra. Lola Gómez Roig, responsable del Institut Dra. Gómez Roig i coordinadora de processos obstètrics i ginecològics de Clínica Corachan, “és necessari sempre tractar la persona exposada o transmissora, tot i que no tingui clínica, perquè l’absència de símptomes no exclou la possible conseqüència de complicacions i no protegeix de la transmissió”. I recalca que “el preservatiu és la millor manera de prevenir la transmissió d’una ITS, però és necessari saber que també es poden transmetre per sexe oral, pel contacte de mucoses o cutani, en algunes infeccions, així com pel contacte amb sang a través de ferides o altres afectacions”.
