Fem un exercici d’imaginació: ets un veí o veïna del carrer Sardenya. O de Roquetes. O de la Marina del Prat Vermell. O del Raval Nord. El govern municipal acaba d’inaugurar un nou Centre d’Atenció Primària tot flamant, tot lluent, tot fent olor encara de no haver-li tret el plàstic. Vas a la teva primera consulta i et detecten una miopia. O una càries. O un problema d’ansietat. O qualsevol altre símptoma que, a hores d’ara, ha de tractar un especialista privat que, molt probablement, no pots pagar. I aquí acaba la teva aventura amb les polítiques de salut a Barcelona, perquè la salut és una qüestió de pressupost: tant el que tenen les usuàries a les butxaques, com el que pugui aprovar el govern de la ciutat.
Recentment, el Govern del PSC ha anunciat la construcció d’onze nous CAPs que, en realitat, ja havien estat pactats i tancats durant el mandat previ, pels Comuns. Personalment, he de celebrar que el Govern no tiri enrere onze centres que tant van costar d’arrencar a la Generalitat, però també em preocupa que el PSC hagi entès el nostre Pla de Salut a mitges: dona continuïtat a la construcció d’infraestructures ja definides, però deixa a l’estacada les polítiques de salut pública que haurien d’omplir de contingut aquestes infraestructures. I és que, mentre re-anuncien a bombo i platerets els nous CAPs, es posen en risc, per la pròrroga pressupostària, altres polítiques de salut pública com ara el telèfon per prevenir el suïcidi, el servei Konsulta’m, per a la salut mental, el dentista municipal o els educadors de carrer que fan prevenció i detecció de problemes de salut pública.
La inactivitat del PSC ens ha portat a les primeres retallades des de l’època Trias, unes retallades que es veuran reflectides en la salut de la ciutadania. Unes retallades que no només reduiran drets ja existents sinó que, a més, desterren del tot la possibilitat d’obrir nous serveis com ara una òptica o un podòleg públics, semblants al dentista i psicòleg que vam crear els Comuns el mandat passat. Serveis que han de garantir l’accés a una sanitat pública i de qualitat independentment dels teus ingressos i del teu barri. Serveis que van ser pensats per farcir tant aquesta xarxa de CAPs en construcció com altres equipaments de la ciutat.
I és que invertir en Salut no només ha de significar inaugurar centres. Invertir en Salut vol dir innovar en serveis i drets que ajudin a mitigar desigualtats socioeconòmiques, i per això cal anar més enllà de la infraestructura: cal ampliar el ventall de serveis públics i ampliar la finestra d’accés de la població a aquests recursos. Calen estratègies addicionals per abordar les desigualtats en la salut que sovint tenen el seu origen en factors econòmics, territorials i socials més amplis. I és crucial, també, incorporar la participació ciutadana en la presa de decisions relacionades amb la salut: les usuàries i usuaris saben millor que ningú què necessiten i la seva participació activa pot informar i reforçar les polítiques de salut pública. La construcció de nous centres és lloable i necessària, però no garanteix automàticament un accés equitatiu a l’atenció mèdica: per això, nosaltres no només vam tancar l’acord per a aquests onze centres nous; també vam tancar l’acord pels serveis sanitaris que els acompanyen.
