La distròfia de Duchenne és una malaltia genètica i minoritària que provoca una debilitat muscular progressiva des d’edats molt primerenques i evoluciona fins a la pèrdua de la capacitat per caminar –cap als 12 o 14 anys–, així com afectació respiratòria i cardíaca. Segons expliquen des de Duchenne España, l’expectativa de vida dels qui la pateixen –1 de cada 5.000 infants al món–, és d’uns trenta anys.
La teràpia gènica i, a més, aplicada com més aviat millor, és l’opció terapèutica més prometedora per frenar aquesta distròfia d’origen genètic. Consisteix a introduir nou material genètic en les cèl·lules musculars, que contraresta les mutacions de gens que donen lloc a proteïnes que no poden complir la seva funció en el correcte funcionament dels músculs. Amb aquesta teràpia fins ara només s’havien tractat pacients més grans de 4 anys, amb resultats positius en la millora de la funció motora d’aquests nens. Això ha permès l’aprovació per part de l’agència americana de medicaments i aliments (FDA) d’aquest tractament per als pacients de 4 a 5 anys.
Ara, investigadors de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona han aplicat una teràpia gènica per al tractament de la distròfia de Duchenne, per primera vegada en un nen menor de 4 anys. És el primer cop que es fa a tot el món i ha estat en el marc d’un assaig clínic internacional, actiu i obert per a aquest tipus de pacients, en què estan implicats sis centres de diferents països.
L’equip de la Unitat d’Assaigs Clínics de Sant Joan de Déu, liderat per Andrés Nascimento, han fet la infusió d’aquest tractament de teràpia gènica pioner. La previsió és que, gràcies al fet de ser hospital de referència i el primer centre a activar l’estudi, es podrà oferir l’oportunitat d’accedir a aquest tractament a altres infants menors de 4 anys.
Sense curació
La distròfia de Duchenne està lligada al cromosoma X i produeix debilitat progressiva. Els infants es diagnostiquen els primers anys de vida i els seus músculs es van deteriorant progressivament. Al voltant dels 3 o 4 anys és quan es posa en evidència aquesta debilitat. Avui dia no hi ha cap tractament que ofereixi una curació o una millora dels símptomes de la malaltia, de manera que és molt difícil combatre-la. Les úniques teràpies que hi ha intenten endarrerir la progressió, però encara no són capaces d’aconseguir estabilitzar el quadre clínic. Per això els èxits fins al moment de la teràpia gènica són tan esperançadors.
Donat que la malaltia és de caràcter progressiu, com més temps passa, més teixit muscular es perd que és substituït per greix i fibrosi. Per això és important oferir el tractament abans que el dany muscular sigui irreversible.
“El nostre equip ja ha inclòs el primer nen de tot el món en aquest nou assaig, denominat Envol, a l’espera que la resta de centres s’hi afegeixin, i ja estem estudiant altres famílies per poder seguir tractant aquests infants amb teràpia gènica”, explica Andrés Nascimento, cap de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i membre del grup de Recerca Aplicada en Malalties Neuromusculars de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu Barcelona, i afegeix: “el tractament es va administrar fa unes setmanes i el pacient s’ha mantingut estable, sense efectes secundaris i a l’espera de poder confirmar els resultats positius en la seva evolució. Tenim bones expectatives, ja que els canvis que pot generar aquesta teràpia gènica es produeixen sobre un teixit muscular més preservat”, segueix l’expert.
Fins arribar als nadons
L’assaig espera poder incloure en una primera etapa deu pacients d’entre 3 i 4 anys, segons els resultats de seguretat d’aquest grup. Posteriorment, es permetrà participar pacients de 3 a 2 anys, i fins i tot nadons de mesos –que, de fet, encara no hauran nascut–, i busca determinar la seguretat i l’impacte del tractament precoç.
En aquest assaig internacional, hi participen sis centres, del Regne Unit, Itàlia, Països Baixos, França, Bèlgica i Espanya. L’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona ha inclòs el primer pacient, i pel volum de pacients i les famílies que ja estan a l’espera, confia a poder incloure almenys uns quatre pacients. Segons explica el Dr. Andrés Nascimento, “la nostra voluntat és sempre poder oferir totes les opcions de tractament als nostres pacients, però no tots són candidats. Hi ha uns criteris clínics i genètics molt específics que s’han de reunir. Un dels majors factors limitants per poder rebre el tractament és que els pacients no han de tenir anticossos contra el vector (adenovirus modificat) que transporta el micrògen de la distrofina”.
Millorar la teràpia gènica
L’aparició de la teràpia gènica és un avenç important per als pacients pediàtrics de Duchenne. Un dels reptes d’aquesta teràpia era la mida del gen de la distrofina, que és molt gran i no es pot introduir a través dels vectors virals (adenovirus modificats) que s’encarreguen de transportar el gen nou a les cèl·lules perquè s’incorpori en elles.
Fa uns quants anys, es va observar un col·lectiu de pacients que havien arribat a edats adultes avançades amb dolor muscular, augment d’enzims musculars, certes dificultats de mobilitat i alteracions motores, però conservaven la capacitat de caminar. Aquests individus tenien alteracions al gen de la distrofina que donaven lloc a versions més petites però funcionals de la proteïna, conegudes com a microdistrofines. Aquesta observació va suggerir que la presència de microdistrofina, encara que en menor quantitat o mida, podria proporcionar certa protecció contra els símptomes greus de la distròfia muscular de Duchenne. Basant-se en aquestes troballes, els científics van començar a explorar la possibilitat d’utilitzar la microdistrofina com a opció terapèutica per als pacients amb distròfia muscular de Duchenne.
A partir d’aquí, es van engegar totes les proves preclíniques i Sarepta, el laboratori que ha dissenyat aquesta teràpia gènica, va promoure les fases 1 i 2, que van mostrar dades de seguretat i eficàcia, permetent el desenvolupament i finalment l’assaig de la fase 3 (Embark) per a pacients entre 4 a 8 anys. A l’assaig clínic, aquesta microdistrofina s’associa a un adenovirus modificat (vector) amb capacitat per incorporar aquest nou material genètic a les cèl·lules musculars. Els primers infants tractats d’aquesta franja van tolerar bé el tractament i van millorar la seva funció motora de manera significativa.
La Unitat de Tractament Integral del Pacient Neuromuscular (UTIN) de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona està formada per un equip multidisciplinari amb experiència en el diagnòstic, tractament i recerca de les diferents patologies incloses en el grup de les malalties neuromusculars (ENM). És pionera en el tractament de pacients amb malaltia de Duchenne i atròfia muscular espinal, entre altres malalties. Atén 800 pacients amb ENM cada any. Col·labora amb entitats i centres de tot el món i desenvolupa un ambiciós programa de recerca i docència orientat a l’assistència del pacient i la família. Treballa de manera coordinada amb l’equip de la Unitat d’Assaigs Clínics des de fa més de 15 anys.
