Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els ossos que formen part de les articulacions i que fem maniobrar per poder moure’ns estan recoberts d’una estructura protectora i flexible que permet articular aquesta estructura clau en el moviment, que és el cartílag. L’edat, factors genètics i hereditaris, el sobrepès i la vida sedentària contribueixen al deteriorament d’aquest teixit protector. En el cas de les dones, explica la reumatòloga del Consorci Sanitari del Maresme-Hospital de Mataró Ana Lafont, “les hormones sexuals predominants, els estrògens, protegeixen els cartílags de l’envelliment perquè ajuden aquest teixit a regenerar-se bé”. Ells, per si sols, tenen una capacitat regeneradora molt pobre. Però –com apunta Lafont–, “amb l’arribada de la menopausa, quan la producció d’estrògens es redueix, aquests protectors desapareixen. Per això és el període en què moltes dones comencen a patir artrosi”.
En el cas dels homes –afegeix la reumatòloga–, “és a partir dels seixanta o seixanta-cinc anys quan es comença a veure el deteriorament del cartílag”. I els genolls, on l’articulació està més exposada i suporta més pes que, per exemple les articulacions de les espatlles o dels colzes, són molt més candidats a patir aquest desgast que dona lloc a l’artrosi.
Hi ha un altre factor que també, tal com explica la Dra. Ana Lafont, afegeix risc de dolor als genolls. En general –comenta– és molt difícil que una persona tingui la disposició de les cames anatòmicament en la posició més idònia o correcta, “no des del punt de vista estètic, sinó anatòmicament no ben alineades”, precisa. Detalla que, “o bé es tenen els genolls cap a fora (cames arquejades, en genet), o a l’inrevés, que es toquen els genolls i se separen els turmells (cames en X). I també explica que les dones són molt més flexibles que els homes, per qüestió hormonal, i especialment en les dones joves, la ròtula –la cassoleta– del genoll té tendència a sortir cap a fora. Tot això, més el fet de ser una articulació molt poc protegida, per la seva major exposició en ser més superficial, agreuja el risc de dolor al genoll.
“La sobrecàrrega que el sobrepès i l‘obesitat imposen al genoll fa que l’artrosi en aquesta articulació avanci”, assenyala l’especialista en reumatologia. Si la persona té una vida molt sedentària, el quàdriceps –el muscle de la cuixa– està més fluix i és precisament un important sostenidor natural del genoll. Lafont posa l’exemple dels jugadors de futbol. “Encara que tinguin les cames arquejades en genet, com que els quàdriceps els tenen molt forts, malgrat que es lesionin amb molta facilitat, rarament es ressenten al genoll, perquè compensen petites lesions cartilaginoses amb aquesta fortalesa de la musculatura de la cuixa. Amb la pràctica de l’esport aconsegueixen que la subjecció que exerceix el múscul de la cuixa sigui molt gran”.
Els productes farmacèutics anomenats condroprotectors, com el col·lagen o l’àcid hialurònic, tot i no tenir una evidència científica del seu benefici, segons comenta la Dra. Lafont, “no són més que porcions de cartílag sintetitzades, però sí que s’ha vist que a moltes persones els funcionen per als símptomes, quan ja hi ha lesions del cartílag. En alguns casos s’ha vist com, prenent-los, es pot disminuir el consum de fàrmacs, com ara analgèsics”.
Què cal evitar per al bé dels genolls
Mantenir el pes corporal correcte i portar una vida activa, amb exercici adient, ajuden a prevenir el dolor de genoll. Com diu l’especialista en reumatologia de l’Hospital de Mataró, “la inacció va molt més en contra que l’acció”. Per la seva banda, la Dra. Aranzazu González Osuna, Adjunta del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, puntualitza que “no s’ha de practicar cap esport que impliqui impacte sobre l’articulació, i el més important a evitar és córrer”.
En cas de tenir ja una certa artrosi simptomàtica –afegeix la reumatòloga Ana Lafont–, “és millor no pujar ni baixar escales o desnivells, però sobretot baixar-ne”. També diu que estar molta estona asseguts tampoc és bo per als genolls, com tampoc no ho és l’ús de cert calçat, amb molt de taló o puntera, perquè perjudica la posició estàtica de la cama, i treu seguretat al genoll. No es recomana tampoc la sabata massa plana, com les xancles, perquè “com més prima és la sola, pitjor és l’impacte”, diu Lafont. De la mateixa manera, afirma que “són beneficioses també les plantilles adaptades al peu de cadascú i sabatilles esportives amb cambra d’aire”.
Quàdriceps forts
Com més forta estigui la musculatura de la cama, especialment els quàdriceps, a la cuixa, farà que tinguem menys lesions en la vida diària. Els exercicis per enfortir els quàdriceps es poden fer a qualsevol edat. “La bicicleta no està malament, sobretot l’estàtica”, precisa la reumatòloga Ana Lafont. “Aconseguir un bon quàdriceps costa molt i, en canvi, perdre’l en dues setmanes pot ser possible, per això és molt important exercitar-los”, assenyala.
En cas de sentir dolor al genoll, exposa la Dra. González, “si s’és jove, pot ser que s’hagi fet un mal gest. I, en el cas de gent gran, pot ser un dolor d’inici gradual d’artrosis de base”. Aleshores, explica, “si és una torsió o dolor per mal gest, si no és invalidant, aplicarem fred local i prendrem uns dies antiinflamatoris. I, si es fa activitat física, s’hauria d’aturar temporalment o baixar la seva intensitat”.
En el cas de la gent gran –diu–, “s’aconsella també posar gel, però no deixar de caminar, sempre que no sigui un dolor invalidant. Perquè, si aturem l’activitat física, la nostra musculatura s’atrofia i això és molt pitjor per a la deambulació. Si el dolor en ambdós casos impedís posar el peu a terra, o bé una deambulació correcta, s’hauria d’anar a un centre de salut per a ser avaluat”.
La Dra. González també recorda que el dolor de genoll més comú té el seu origen en l’afectació de l’articulació per artrosis. I que una manera de prevenir aquest tipus de dolor és mantenint un pes adequat, una bona musculatura dels quàdriceps, fent exercici de manera regular i evitant els esports d’impacte.