El consum de tabac és la primera causa de mort prevenible a Espanya i al món. Està relacionat amb 16 tipus de càncer i, al nostre país, provoca 63.000 morts anuals, segons la Societat Espanyola d’Epidemiologia. A nivell global, l’Organització Mundial de la Salut situa en més de 8 milions les morts que cada any es deuen al tabac. Amb aquestes xifres, podem considerar que el tabac és l’enemic número 1 per a la salut pública, com el factor que té més influència en el desenvolupament d’un càncer i el seu impacte en la pèrdua de vides humanes i patiment per als pacients i el seu entorn personal, a més dels recursos econòmics i sanitaris que requereix el seu tractament.
Davant aquesta evidència, no podem esperar més a prendre mesures efectives per protegir la salut de la població davant el tabac, amb especial èmfasi en les persones menors d’edat. Això implica reconèixer nous drets davant el tabaquisme i el fum passiu, i proporcionar l’ajuda necessària a les persones fumadores que vulguin deixar de fumar.
En aquest context, la tramitació del Pla Integral de Prevenció i Control del Tabac, impulsat pel Ministeri de Sanitat i traslladat a les Comunitats Autònomes per a la seva avaluació, representa una oportunitat històrica per construir el consens social i polític necessari davant la primera causa de mort prevenible al món. I col·locar a Espanya a l’avantguarda en la lluita contra el tabaquisme, amb mesures que posin fre a les noves formes del tabac amb les quals la seva indústria pretén reinventar-se.
Perquè nous dispositius, com els vapejadors, es fan passar per menys nocius i, fins i tot, com una opció per deixar de fumar. Però són, en realitat, un factor de risc per al desenvolupament del càncer o bé un element que fomenta l’hàbit de fumar. I davant d’aquests, són especialment sensibles els col·lectius més joves. Per aquest motiu, des de l’Associació Contra el Càncer treballem amb l’objectiu d‘aconseguir la primera generació europea lliure de tabac al 2030.
Per això, el consens que reclamem entorn al Pla Integral de Prevenció i Control del Tabac hauria d’incloure necessàriament la reducció de l’accés dels joves al tabac i als vapejadors, la porta d’entrada al consum de tabac tradicional entre la població jove.
Així ho indiquen les dades de l’última enquesta ESTUDES publicada pel Ministeri de Sanitat. Segons l’informe, un de cada quatre estudiants de 12 i 13 anys declara haver consumit alguna vegada a la seva vida cigarretes electròniques (25,2%). Mentre que en els estudiants de 14 a 18 anys el percentatge augmenta a 54,6%. És a dir, més de la meitat dels estudiants de 14 a 18 anys van consumir cigarretes electròniques alguna vegada a la seva vida, i 1 de cada 3 tabac convencional (33,4%).
També, com vam posar de manifest des de l’Associació Contra el Càncer amb l’informe Influencers espanyols i l’impacte del fum digital en els joves, 9 de cada 10 joves estan exposats al fum digital, tabac i nous dispositius, a les xarxes socials, evidenciant-se una clara estratègia de la indústria del tabac per assolir i captar a nous consumidors entre la joventut. Des de la nostra perspectiva, les mesures més efectives haurien de consistir a elevar el cost econòmic de fumar mitjançant l’increment d’impostos sobre el tabac, reduir l’atractiu publicitari del tabac i les seves noves formes, i limitar la disponibilitat d’aquests productes per als més joves. Sense oblidar la importància que les administracions apostin decididament per ampliar els espais lliures de fum, siguin del tipus que siguin, en funció de la realitat de cada territori.
Si mirem cap a altres territoris d’Europa, veiem que són diversos els estats que avancen amb mesures antitabac, amb mesures com empaquetats neutres, prohibicions extenses de publicitat i alts impostos sobre productes de tabac. Tot això, estratègies recolzades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Parlament Europeu i que han provat ser eficaces a l’hora de reduir el consum de tabac, especialment entre joves.
No hi ha dubte que la lluita contra el tabaquisme és una tasca feixuga, que demana la col·laboració entre els diferents actors que promovem la salut. Però és bo recordar que cada mesura adoptada, cada llei promulgada i cada campanya educativa desplegada té un impacte positiu directe en vides humanes. Per això, és indispensable unir esforços per assolir un consens que ens beneficiï a tots. Perquè tothom hauria de tenir el dret de viure en un entorn sense la pressió social i l’addicció associades al tabac. I és deure de tots fer-ho possible sabent les conseqüències nocives que té aquest producte.
