El càncer colorectal és el segon en incidència, tant en homes com en dones, i el primer si es consideren els casos de tots dos sexes. Segons les estimacions de l’Observatori del Càncer, al llarg de l’any 2023, 40.203 persones a Espanya van ser diagnosticades de càncer colorectal. A Catalunya en van ser 6.323 i a la província de Barcelona, se’n van detectar 4.622 nous casos.
Els Tests de Sang Oculta en Femtes (TSOH) facilita molt la detecció en estadis inicials d’aquest tipus de càncer, perquè es pot trobar encara que no s’hagi manifestat cap símptoma en la persona. Però és precisament això el que fa que gran part de la població clau a qui es possibilita lliure i gratuïtament el test, persones de 50 a 69 anys, no se la facin perquè no la considerin necessària.
El test és una prova indolora no invasiva –només es recull una mínima mostra de femtes– que es pot realitzar a casa i determina la presència de sang no visible en les femtes. L’objectiu és detectar lesions sagnants que podrien correspondre a pòlips o lesions pre-malignes i fins i tot malignes que no serien detectades fins que la malaltia es trobés més avançada, quan les possibilitats de tractament i curació serien menors.
Per conscienciar dels avantatges d’un diagnòstic a temps, que permet que sobrevisquin 9 de cada 10 persones, l’Associació Contra el Càncer a Barcelona impulsa la campanya Juga el teu paper en la detecció de càncer de còlon. Amb missatges informatius enganxats al terra de les farmàcies, busca augmentar la participació en els tests per a multiplicar diagnòstics en estadis primerencs, i per tant molt més favorables.
Aquesta prova va ser incorporada l’any 2014 a la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut, és un dels grans èxits de l’Associació Contra el Càncer, però encara hi ha molta gent que en desconeix l’existència.
Un estudi sobre els programes de cribratge de càncer colorectal, elaborat l’any passat per l’Observatori del Càncer, conclou que un 28,6% de la població diana reconeix que una de les principals barreres per no participar en el cribratge és l’oblit o la negligència.
S’utilitzarà el terra de les farmàcies per enganxar vinils per aprofitar el temps d’espera a l’establiment per llançar missatges importants com ara: “Però si a mi no em tocarà”. El fet de tenir més de 50 anys és un factor de risc per desenvolupar càncer de còlon. Un altre serà: “Ja m’ho faré, si de cas” Que la deixadesa no te la jugui, perquè 9 de cada 10 persones es poden salvar si aquest càncer es detecta precoçment. O bé: “Tant de bo tingués temps” Fer-te el test són només uns quants minuts i pot salvar-te la vida.
Segons expliquen els seus impulsors, “els missatges de la campanya estan pensats per donar resposta als motius pels quals la població diana no participa en les proves de cribratge i s’espera amb ells poder aixecar el percentatge de la participació fins al 65%”.
Despreocupació i desinformació
L’estudi fet per l’Observatori del Càncer assenyala que les principals barreres entre les persones que no s’han realitzat la prova són la falta de símptomes (39,6%), no haver rebut la invitació oficial per participar-hi (39,9%), oblit o negligència (28,6%) o barreres relatives al desig de mantenir-se allunyat dels centres mèdics en el context de pandèmia (24,9%) o a la saturació percebuda en la sanitat (22,1%).
Amb la incorporació del cribratge del càncer colorectal a la cartera del Sistema Nacional de Salut, les Comunitats Autònomes comptaven amb un període de 5 anys per iniciar la seva implantació i 10 anys per assolir una cobertura propera al 100%. Deu anys que es compleixen aquest 2024. Durant tots aquests anys, l’Associació ha estat treballant amb totes les comunitats per accelerar el procés d’implantació i conscienciar la societat de la necessitat de participar en un programa de cribratge que salva vides.
Des de l’Associació Contra el Càncer de Barcelona exposen que “la falta de dades públiques actualitzades, contrastades i unificades no permet comptar amb una fotografia precisa de l’estat del programa de cribratge de còlon a Espanya que garanteixi, entre d’altres coses, l’equitat en l’accés de la població a aquests cribratges”. La cobertura mitjana de les proves, a nivell estatal, segons les últimes dades fetes públiques sobre l’estat d’implantació del programa de cribratge de còlon a Espanya, rebel·lava que era del 50% amb molta desigualtat entre comunitats.
En aquest sentit, l’Associació Contra el Càncer assenyala la necessitat de fomentar la transparència i comptar amb informació pública actualitzada, contrastada i unificada sobre els nivells de cobertura i participació que permetin garantir l’equitat dels programes de cribratge de càncer colorectal, però també de la resta de cribratges poblacionals existents (mama, cèrvix).
Foment de la investigació
L’Associació Contra el Càncer és l’entitat de referència en la lluita contra el càncer des de fa 70 anys. Tractaments, prevenció i investigació formen part de la seva missió, i per això impulsa la recerca oncològica, finançant per concurs públic programes d’investigació científica de primer nivell. Actualment, és l’entitat social i privada que més fons destina a investigar el càncer, destinant-hi 104 milions d’euros per a desenvolupar 565 projectes de recerca, en els quals hi participen més de 1.500 investigadors. Compta amb 388.000 socis, quasi 1.000 professionals i 23.000 persones voluntàries.
Una de les més recents beques atorgades per a l’estudi del càncer de colon –dotada amb 300.000 euros– l’ha rebuda el Dr. Alexandre Calon, que estudiarà el benefici de la immunoteràpia en el càncer colorectal (CCR).
Fins ara s’ha vist que els avenços en els tractaments que estimulen el sistema immunològic per a combatre les cèl·lules canceroses han millorat les perspectives dels pacients amb aquest tipus de càncer. En l’actualitat, la capacitat de les cèl·lules canceroses per a reparar el seu ADN exerceix un paper crucial en la determinació de l’eficàcia de la immunoteràpia. No obstant això, aquesta classificació no ofereix una predicció precisa de la resposta al tractament en els pacients tractats, i aproximadament el 90% dels pacients amb CCR no són candidats per a la immunoteràpia per manca de marcadors clínics que permetin anticipar la resposta al tractament.
Ara, el projecte liderat pel Dr. Calon vol aprofundir en la comprensió dels mecanismes que les cèl·lules canceroses utilitzen per a oposar-se a la immunoteràpia i anticipar la resposta personalitzada del pacient. La detecció de biomarcadors innovadors podria agilitzar la identificació de pacients idonis per a la immunoteràpia i fomentar la creació d’enfocaments terapèutics innovadors.
