Honorable Sra. Olga Pané, Consellera de Salut,
Després de felicitar-la pel seu nomenament volem fer-li arribar la nostra valoració de l’actual situació de l’atenció primària de salut a Catalunya. Ben segur que també altres entitats professionals, sindicats, empreses públiques i privades tenen una llarga llista de temes pendents que consideren prioritaris per a la nova etapa de govern.
El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) va néixer l’any 2009 amb l’objectiu de procurar una millor atenció primària de salut en el marc d’un sistema sanitari públic que vèiem debilitar-se. Els temors que teníem quan ens vàrem constituir s’han confirmat i hem vist com les polítiques que han dut a terme els últims governs no s’han dirigit a enfortir el primer nivell assistencial, al contrari, han esmerçat els esforços en l’atenció especialitzada i els equipaments hospitalaris.
Des de fa anys hi ha sòlida evidència que l’atenció primària és el nivell assistencial que impacta més positivament en la salut de la població. I és així per la seva proximitat a la comunitat, la seva comprensió de les necessitats, l’accessibilitat universal -o quasi- i la seva capacitat de resolució dels problemes de salut. Tot això ho fan uns professionals que proporcionen atenció longitudinal i global i tenen la funció de coordinar les intervencions que es fan en el conjunt del sistema.
Tanmateix, els últims anys, l’atenció primària ha patit un seguit de transformacions que han soscavat la seva capacitat d’intervenció, han minvat la seva efectivitat i han impactat negativament en altres nivells i serveis, així com en la satisfacció de la ciutadania i dels mateixos professionals. Les mesures que al nostre entendre estan provocant més dany són les que trenquen la relació al llarg del temps entre la persona atesa i la seva professional de referència. Aquesta relació, que s’entén com a longitudinalitat, proporciona altes quotes de reducció de les taxes de mortalitat, ingressos hospitalaris i consultes als serveis d’urgències, com demostren diversos estudis.
La pèrdua de professionals especialistes en medicina i infermeria familiar i comunitària, que s’han incorporat a altres serveis i dispositius assistencials, i la contractació -no permesa per la llei, per cert- de metges sense especialitat i de més de mil «nous perfils professionals» sense cap evidència de les seves aportacions en la millora dels resultats en salut, han deixat els equips amb recursos mínims i estan dinamitant el potencial de l’atenció primària. L’atenció a la població pels equips de referència és poc accessible, poc resolutiva, amb alts percentatges de derivació a altres serveis i cada vegada s’assembla més a l’antiga atenció ambulatòria prèvia a la reforma dels anys 80 del segle passat. La porta d’entrada al sistema més utilitzada són els serveis d’urgències hospitalaris o del 061, amb els problemes de seguretat i disfuncions que això comporta.
La desafecció i la desorientació dels professionals mereix especial atenció després d’anys treballant sota pressió i haver patit canvis en els seus hàbits de treball i en l’organització assistencial, sovint imposats per directius allunyats de la realitat del dia a dia i sense cap base científica. El trencament de molts equips que va suposar el tercer acord de l’ICS i el menyspreu que han sentit els col·lectius no mèdics, als quals es demana més responsabilitats, es troben a la base d’un malestar laboral palès.
És coneguda la posició crítica que hem mantingut amb les polítiques desenvolupades pel CatSalut i amb la principal empresa proveïdora, l’Institut Català de la Salut. Com també és coneguda la nostra disposició a contribuir a la millora de l’atenció primària, des de les aportacions conceptuals fins a les propostes organitzatives o el reconeixement i el suport que hem fet a totes les professionals i les seves lluites.
Com a primera responsable del sistema sanitari català té una pila de problemes per resoldre i de reptes als quals fer front. Ens permetem assenyalar que, si no s’entomen i es resolen les deficiències a l’atenció primària, difícilment es podran abordar de manera efectiva la resta de problemes: llistes d’espera, saturació d’urgències, bosses d’ineficiència o sostenibilitat econòmica. Per això cal una visió estratègica que sobrepassi l’enfocament centrat en els hospitals, que entengui la salut i el sistema sanitari en la seva globalitat, així com les funcions i les aportacions que fa cada part del sistema. Un sistema que es doti d’equips directius amb coneixements sòlids, que tinguin visió i sensibilitat primaristes i que els posin pel davant dels interessos dels diferents grups que operen dins del sistema amb altes cotes de poder fàctic (grans hospitals, societats professionals, patronals, indústria tecnològica i farmacèutica…).
Els reptes en salut i socials del moment en què ens trobem requereixen un canvi de paradigma, que posi en joc el valor del generalisme i de l’atenció primària. Continuar amb l’orientació al coneixement especialitzat, la tecnologia i els fàrmacs només portarà a més medicalització, més iatrogènia, més despesa i més desigualtats. Sabem que no és fàcil, i que el món de la gestió hospitalària no facilita una visió de conjunt ni el coneixement en profunditat de l’atenció primària i el seu valor. Sabem que estan en joc molts interessos corporatius i econòmics que no haurien de passar davant dels interessos sanitaris i socials ni de la recuperació del sistema sanitari públic català que viu les hores més baixes de la seva existència.
Només amb una atenció primària forta i amb un ple desenvolupament dels seus atributs (accessibilitat, longitudinalitat, integralitat i capacitat de coordinació) es podrà garantir a la societat catalana la millor atenció sanitària possible. Enfortir l’atenció primària passa per dotar-la dels recursos econòmics necessaris, millorar els equipaments, reconèixer-la política i socialment, escoltar els professionals -tots- i recuperar la seva il·lusió i compromís. Passa també, per donar directrius coherents i consistents amb la millor evidència científica i amb els valors socials d’universalitat, equitat i solidaritat, que regeixin tot el sistema i siguin respectats pels estaments gestors.
Consellera, té a les seves mans una oportunitat, la d’impulsar canvis transformadors ancorats en les demandes socials i de les treballadores sanitàries. Disposa d’àmplies referències que avalen la necessitat d’aquesta transformació i desitgem que tingui la disposició i el coratge de fer-hi front.
Rebi les nostres salutacions.
En nom de la junta directiva,
Antonia Raya Tena, Presidenta
