Malgrat els avenços en igualtat i perspectiva de gènere que s’han dut a terme en els darrers anys, en una societat heteronormativa com la nostra encara hi ha molt camí per córrer. Però és en àrees com ara la salut o l’educació on es fa més evident que cal, amb urgència, incorporar la variable d’identitat de gènere i orientació sexual i donar una embranzida a aquest àmbit.
Segons dades de l’Observatori contra l’LGTBIfòbia, les incidències contra el col·lectiu LGTBIQ+ han crescut a Catalunya de 237 a 303 en el darrer any i, tot i que concretament en salut s’ha detectat una disminució d’un 2%, això no vol dir que no hi hagi LGTBIfòbia dins del sistema sanitari, significa que hi ha una infradenúncia.
D’altra banda, un altre estudi recent alerta que les persones LGTBIQ+ pateixen més problemes de salut mental (33,9%) que la resta de la població (20,8%), i que només un 43,6% del col·lectiu percep la seva salut mental com a bona, versus el 62,5% de la població en general.
En aquest context, les infermeres de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària (AIFiCC) consideren que calen canvis, tant en els centres de salut com en la competència infermera i en la recerca, per incloure i atendre amb qualitat assistencial les necessitats de les persones LGTBIQ+. Entre d’altres propostes, apunten que els centres siguin identificats visualment com a espais segurs per a les persones LGTBIQ+ o que hi hagi lavabos inclusius amb el gènere. També apunten la necessitat de formar les infermeres en realitats LGTBIQ+.
LGTBIQ+ i salut mental
En aquesta línia, David Camara, infermer doctor expert en gènere i diversitat i professor de la Universitat de Girona, defensa aquesta mirada diversa dins del sistema sanitari i destaca que “el col·lectiu LGTBIQ+ té les mateixes necessitats que la resta de la població, però també té una sèrie de factors d’estrès que afecten la seva salut, la seva qualitat de vida i el seu benestar. I això no s’està tenint en compte”. Aquests factors són, principalment, la LGTBIQfòbia i el bullying LGTBIfòbic, i comporten que la població LGTBIQ+ tingui més risc de patir una sèrie de patologies, sobretot de salut mental, segons Camara. En aquest aspecte, un estudi situa l’assetjament escolar LGTBQIfòbic com la primera causa d’assetjament, i els nens en pateixen més que les nenes. També els estudiants amb identitat gai, bisexual, lesbiana o transgènere tenen un absentisme escolar cinc vegades més gran que la resta de companys perquè se senten insegurs o intimidats per la seva orientació sexual. Tot plegat, fa que el col·lectiu LGTBIQ+ pateixi més ansietat, trastorns depressius, aïllament i augment d’intents de suïcidi que la resta de la població.
L’infermer també afegeix que tampoc s’està atenent tot el procés identitari que viu una persona LGTBIQ+ degut al què anomena heterosexualitat imposada en néixer: “Quan a una persona se la pressuposa heterosexual, en una societat heteronormativa, ha de fer un procés identitari fins a reconèixer-se com a persona LGTBIQ+; és un procés molt complex que normalment comença a l’adolescència, i els estudis diuen que, sobretot les etapes mitges d’aquest procés són les que influeixen més en la salut mental de les persones LGTBIQ+”. En aquest sentit, també es destaca l’ocultació de la pròpia identitat i de l’orientació sexual; es tracta d’un procés que no finalitza “fins que aquestes persones s’accepten tal i com són i ho comuniquen o es mostren com el que són en aquesta societat heteropatriarcal i heteronormativa”, diu Camara.
Davant d’aquesta situació, David Camara considera essencial i prioritari introduir aquesta mirada “diversa” al sistema sanitari: “és important formar en aquesta mirada diversa, perquè hi ha una sèrie de factors d’estrès que són exclusius de les persones LGTBIQ+ i, si estàs format en les realitats LGTBIQ+, pots detectar si la persona està patint un bullying homofòbic, si està dins d’un procés identitari o si està en un procés de transició… La clau rau en detectar quin és el motiu d’aquests problemes específics de la població LGTBIQ+; i això parteix, sobretot, de la formació del personal sanitari, de les infermeres, i de la resta de professionals sanitaris. De la formació continuada de les persones que ja han estat graduades en el seu àmbit de coneixement, però també cal incorporar aquesta perspectiva de gènere i diversitat en els currículums universitaris”.
Entre la llei i la realitat
Des de l’any 2020, l’Agència de Qualitat Universitària recomana introduir la perspectiva de gènere i diversitat en els currículums universitaris, i no només en les àrees sanitàries sinó també en la resta de professions. Però la realitat és que, actualment, no és una matèria obligatòria a pràcticament cap grau universitari.
I, en general, la societat funciona de la mateixa manera; l’aprovació de la coneguda com a llei Trans al Congrés dels Diputats, l’any 2022, va suposar un gran pas endavant en matèria de drets i igualtats. Però la seva aplicació encara s’ha de veure en molts aspectes. Camara en destaca alguns: “Dins d’aquesta llei hi ha dos articles que considero importants; un és l’article 16, que diu que aquesta llei obliga a la protecció i promoció de la salut de les persones LGTBIQ+; Com s’ha de fer això? La llei també diu que cal ‘orientar la formació del personal i professionals de la sanitat en el coneixement i respecte de l’orientació sexual, identitat sexual, expressió de gènere i característiques sexuals, així com les necessitats sanitàries específiques de les persones LGTBI’. L’altre article que destacaria, el 19, es refereix de manera específica a la salut de les persones intersexuals, que són les grans oblidades de tot el sistema, perquè estan totalment invisibilitzades; l’article diu que s’ha d’incrementar la recerca en aquest col·lectiu i també promoure la salut de les persones intersexuals”.
Lleis i societat van a ritmes diferents en matèria de gènere, i això fa que, per exemple, les persones LGTBIQ+ infrautilitzin els serveis sanitaris “perquè no se senten acollides ni compreses pel sistema sanitari; els professionals de la salut no tenen ni idea de quines són les realitats LGTBIQ+ i, per tant, no poden atendre amb qualitat persones LGTBIQ+”. Camara aposta per formar en perspectiva de gènere i diversitat els professionals sanitaris per fer un canvi en l’atenció d’aquest sistema sanitari androcentrista i heterocentrista i incloure la matèria als currículums universitaris.
