Calen més metges, en això tothom hi està d’acord. Fa temps que els hospitals –tant públics com privats– i els centres d’atenció primària intenten sense massa èxit fitxar nous metges i especialistes per cobrir les necessitats del sistema i per assegurar el relleu generacional. Però ara el focus del problema rau en si la solució al dèficit de professionals de la salut passa per incrementar el nombre de facultats que imparteixin el grau de Medicina. Actualment, Catalunya disposa de vuit facultats de Medicina –sis d’universitats públiques i dues de privades–, a les quals està previst sumar-ne tres de noves en els propers anys: un centre públic vinculat a la UPC que té previst estar ja en actiu el curs 2026-2027 i dos de privats, per part de Blanquerna-Universitat Ramon Llull i la Universitat Abat Oliba-CEU.
Davant d’aquest escenari, el Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCat) va fer públic, el passat dimecres, un manifest que planteja una ferma oposició a l’obertura de noves facultats. Al·lega que “això no soluciona el problema actual de falta de metges i metgesses, sinó que l’accentua”. Per què? segons aquest document, “un augment de places només seria efectiu per a quan aquests estudiants es graduessin, és a dir, d’aquí a unes 10-11 promocions. Si ho considerem com un problema matemàtic, l’única solució numèrica a la manca de professionals és l’augment de les places MIR i la retenció dels especialistes formats al nostre país un cop acabat el període de formació, ja que d’això depèn, realment, el nombre de facultatius”. En aquesta línia, Jesús Marí Gorreto, president del CEMCat i estudiant de sisè de Medicina a la Universitat de Girona, va afegir que “obrir noves facultats no suposa un augment de professionals; l’únic que aconseguiríem seria saturar encara més el sistema universitari, saturar el sistema sanitari català, perjudicar la nostra formació com a futurs metges i deteriorar l’activitat assistencial dels nostres centres sanitaris”.
Per la seva banda, el sindicat del sector Metges de Catalunya (MC), que ha donat suport al manifest dels estudiants, va titllar de “populista” la proposta d’obrir noves facultats per pal·liar el dèficit demogràfic de metges i metgesses perquè “aquesta solució es veurà d’aquí a deu anys, i aleshores no hi haurà la manca de professionals de la Medicina que hi ha ara”. El seu secretari general, Xavier Lleonart, va apuntar que la millor mesura per fer front a la falta de professionals és que el miler de graduats que surten cada any de les facultats catalanes “no vulgui fugir del sistema”. Lleonart va afegir que “la solució passa per tractar millor els professionals oferint-los condicions assistencials, laborals i retributives que s’apropin a les dels països de l’entorn europeu, amb sortides laborals que també facilitin opcions de docència i recerca”.
Costos i recursos
Es calcula que formar un alumne de Medicina costa uns 60.000 euros. A les universitats públiques, les taxes que abona l’alumne no superen, en el millor dels casos, el 10% del total. Després de la llicenciatura, els graduats en Medicina imparteixen quatre o cinc anys de formació especialitzada, que és retribuïda. Sobre aquest tema, el manifest, signat per cinc universitats catalanes, considera que “si en lloc d’invertir diners a augmentar places i crear noves facultats, s’inverteixen a millorar els recursos i els espais, augmentar el cos docent acreditat, disminuir la ràtio d’estudiants per tutor i, sens dubte, a millorar les condicions laborals dels i les professionals amb augment dels sous, reducció de les hores de guàrdies, creació d’espais de treball saludables i foment de la participació dels i les professionals en la presa de decisions, el resultat seria un sistema sanitari més atractiu i un sistema universitari de més qualitat, que beneficiaria tothom”. En resum, la major part dels estudiants de Medicina és del parer que “l’obertura d’una nova facultat implica l’ús d’uns recursos materials i econòmics que no solucionen el problema que intenten resoldre. Aquests recursos s’haurien de destinar a potenciar les facultats de Medicina públiques ja existents, prioritzant-les front les iniciatives privades i millorant-ne la qualitat”, conclou el manifest.
En aquest sentit, la plataforma en defensa del sistema públic de salut Marea Blanca també va voler donar suport al document del CEMCat. El seu portaveu, Antoni Barberà, va dir que, abans d’obrir noves facultats de Medicina, caldria reforçar les actuals: “noves facultats al mercat en suposa més de privades, més elitisme, més selecció per un estatus de classe i d’origen”. Barberà també va alentar els estudiants a lluitar per “situar en el frontispici un model de sistema nacional de salut que sigui necessàriament públic, universal, equitatiu, integral, humà, solidari i de qualitat”.
