Aprofitant la trobada mundial d’experts en trastorns de la conducta alimentària (TCA) aquest cap de setmana a Sitges, el paranimf de la Universitat de Barcelona va acollir un simposi amb destacades ponències de membres de l’Eating Disorders Research Society (EDRS), sobre l’actualitat dels diagnòstics i tractaments d’aquests trastorns.
L’extrema complexitat d’aquests tipus de trastorns, com a trastorns mentals que poden coincidir amb altres alteracions psíquiques, influeix negativament en el pronòstic. “És el cas de pacients que presenten algun TCA al mateix temps que algun trastorn de l’espectre autista (TEA), trastorns de la personalitat, abús de substàncies o quadres depressius”, detalla el Dr.Fernando Fernández Aranda, cap de la Unitat de TCA de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). Fernández Aranda és també catedràtic de la UB i investigador de l’IDIBELL, i ha estat l’impulsor d’aquest simposi internacional, juntament amb la Dra. Susana Jiménez Murcia, cap del Servei de Psicologia Clínica de l’HUB, professora de la UB i també investigadora de l’IDIBELL.
Sobre aquests casos de màxima dificultat per la comorbiditat que comporten, actualment, tal com varen exposar alguns dels ponents, la investigació avança en la caracterització dels diferents tipus diagnòstics dels TCA, així com en la definició dels aspectes genètics i biològics que fan que aquests trastorns conflueixin amb altres i amb problemàtiques metabòliques, com poden ser la bulímia nerviosa i el trastorn per afartament amb l’obesitat i altres trastorns metabòlics.
Un dels exemples de la confluència de trastorns va situar l’exposició de la Dra. i investigadora del King’s College de la Universitat de Londres, Kate Tchanturia, en la seva ponència: Com manegar la comorbilidad entre autisme i trastorns de la conducta alimentària.
Uns tres-cents especialistes de la psicologia clínica i la salut mental van seguir les ponències i una taula com a fòrum final centrat en la cronicitat dels TCA, una de les qüestions que més preocupen a la comunitat sanitària. Tal com explica el Dr. Fernández-Aranda, “la cronicitat i els TCA de llarga durada, en els casos dels pacients resistents a un tractament habitual de forma repetida, generen preocupació global entre els diferents professionals de tot el món”. Per aquests pacients –afegeix– “les estratègies a seguir estan poc descrites i generen debat i interès en la comunitat internacional”.
Unitat pionera a Europa
A Catalunya, però, des del mes de gener, es compta amb una unitat d’atenció a la cronicitat en TCA pionera a Europa. És un projecte públic que dona resposta al repte de la cronicitat, que és especialment greu en casos d’anorèxia, amb situacions de fins a vint i trenta anys d’evolució. Ofereix hospitalització de mitjana estada i un tractament integral a persones adultes amb TCA que han esgotat altres recursos previs a fi d’ajudar-les a recuperar el seu projecte de vida.
La nova unitat, impulsada pel Departament de Salut, i de la qual va parlar el Dr. Fernández Aranda als assistents al simposi, dona servei a tot Catalunya, és gestionada conjuntament per l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries i l’Hospital Universitari de Bellvitge, que és el responsable de la seva direcció assistencial i científica. Es diferencia de les unitats de TCA (UTCA) pel fet d’oferir a persones adultes amb TCA una hospitalització de mitjana estada (de 3 a 4 mesos) i facilita la continuïtat assistencial amb la xarxa de les 9 unitats de TCA del país.
Aquest recurs assistencial està ubicat a l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries a Martorell i ofereix un model innovador d’atenció a la cronicitat que s’emmarca en el pla de xoc per millorar l’atenció, la detecció, el diagnòstic i la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària, que s’han vist agreujats els darrers anys i especialment després de la pandèmia. “És molt rellevant que oferim esperança terapèutica als pacients de llarga durada”, tal com exposa el Dr. Fernández Aranda.
Més afectació a dones
Els trastorns de la Conducta Alimentària es consideren trastorns mentals greus i afecten principalment les dones. Acostumen a començar en l’adolescència o la primera etapa adulta i són multicausals. Impliquen l’àmbit psicològic, biològic i factors socials i culturals i la seva incidència ha anat en augment en els darrers anys. El confinament va ser detonant de molts casos. Aquells casos en els quals l’acompanyament terapèutic no té efecte en una primera aproximació mèdica per no respondre als tractaments dels quals es disposa, o per una presència simultània d’altres trastorns que complica el seguiment del pacient o la seva adherència a les prescripcions dels especialistes, esperonen la investigació dels motius que en el cervell porten a desencadenar els TCA, per tal de poder incidir més en la prevenció i detecció precoç.
En qualsevol cas, posar el focus de l’atenció sanitària en la qualitat de vida d’aquests pacients, el 40% dels quals només obtindran un resultat pobre o limitat del tractament, és una de les prioritats, segons es va deixar palès en el simposi.
“Som conscients de les limitacions dels tractaments actuals, per això s’estan explorant estratègies innovadores que tenen a veure amb procediments d’estimulació cerebral, combinació de tractaments basats en noves tecnologies i intervencions preventives en fases inicials del trastorn”, resumeix el Dr. Fernandez-Aranda.
El simposi va ser organitzat per l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB); la Universitat de Barcelona (UB), el CIBEROBN; l’Hospital del Sagrat Cor Germanes Hospitalàries de Martorell; l’IDIBELL; la secció de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Associació Mundial de Psiquiatria (WPA) i Sumament +, la iniciativa del Pla de Salut Territorial Metropolitana.
