Diagnòstic, procés i superació. Un càncer marca un abans i un després de la malaltia en les persones que la pateixen i també en aquelles que la superen, perquè un càncer comporta seqüeles del tractament, físiques o emocionals, i algunes són temporals i d’altres per sempre… A més, després del tractament també cal afrontar el retorn a la vida laboral.
La feina és una manera de reprendre la normalitat per a molta gent que ha superat un procés oncològic, però moltes vegades es tracta de decidir entre ‘o tot o res’, no hi ha cabuda per a un retorn progressiu: o et reincorpores i treballes com abans o millor no tornis fins que estiguis bé de tot. En aquest sentit, els resultats del 1r Baròmetre Càncer i Treball a Espanya, impulsat per la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC), destaquen que la majoria de les persones que han patit una malaltia de llarga durada com el càncer voldrien recuperar el seu lloc de treball progressivament, però en moltes ocasions no poden fer-ho. Concretament, un 67% de les persones enquestades i diagnosticades amb la malaltia assegura que per a ells és important incorporar-se novament a la feina, però un 45% no ha pogut fer-ho d’una manera progressiva un cop finalitzat el tractament, tot i que a la majoria els hagués agradat. En aquest aspecte, la FECEC considera que el retorn progressiu a la feina hauria de ser accessible a tothom i demana una reforma legislativa que garanteixi una millor protecció sociolaboral de les persones amb càncer; també reclama que els convenis col·lectius incloguin clàusules per a una reincorporació progressiva a la feina.
Cada dia, l’impacte del càncer en l’entorn laboral és més evident, en part perquè, per sort, cada vegada hi ha més gent que supera un procés oncològic i es troba en condicions de treballar, però aquesta nova situació xoca de ple amb un sistema que és encara molt poc flexible pel que fa les baixes laborals.
Segons estudis recents el 66% dels treballadors que actualment pateixen càncer se senten vulnerables en el seu lloc de treball i un 11% ha hagut de canviar de feina degut a la seva situació de salut. El primer baròmetre sobre càncer i treball que la FECEC ha encarregat a nivell estatal a l’agència de sociologia GAPS també mostra dades preocupants i significatives en aquest sentit, com per exemple que el 12% no comunica la seva malaltia a ningú de la feina o que dues de cada tres persones han necessitat canvis en el seu retorn al lloc de treball, ja sigui d’horari, d’espai físic, de tipus de feina etc…
D’altra banda, l’estudi ressalta que el 58% de les persones diagnosticades de càncer que torna a la feina ho fa per motius econòmics, i aquesta xifra, a Catalunya, ha crescut un 16% en els darrers dos anys, segons el 2n Baròmetre sobre Càncer i Treball impulsat per la FECEC en aquesta comunitat autònoma.
En aquest sentit, Clara Rosàs, gerent de la FECEC, va considerar que el retorn progressiu a la feina “no hauria de tenir impacte en el salari” i va destacar que “el sistema actual de baixes laborals és ineficient per donar resposta a les necessitats de les persones amb càncer”. Tanmateix, d’aquest estudi –presentat la setmana passada al Col·legi de Periodistes– es desprèn també que només en la meitat dels casos l’empresa substitueix a la persona malalta, fet que repercuteix amb més càrrega pels companys.
Amb totes aquestes dades a la mà, Rosàs va considerar positiu que s’obri el debat sobre la possibilitat d’obtenir, en un futur, una baixa laboral flexible que permeti treballar parcialment, com apuntava fa unes setmanes la ministra de Seguretat Social, Elma Saiz. La ministra destacava la possibilitat d’obrir una porta cap a una reincorporació parcial a la feina que combini baixa amb treball, sempre que sigui una cosa voluntària, sota supervisió mèdica i sempre que no perjudiqui la salut del treballador.