El film Soy Nevenka, que documenta el cas de la primera dona que va denunciar un episodi d’assetjament sexual contra un polític a Espanya, va inspirar la sisena sessió del cicle de cinefòrum d’El Diari de l’Educació. L’acte, celebrat als cinemes Girona de Barcelona el dimecres 23 d’octubre, va reunir a un ampli auditori en un clima de commoció i indignació, reaccions comprensibles davant la crua realitat que presenta la pel·lícula.
La moderadora, Ana Basanta, directora d’El Diari de l’Educació, va obrir el debat donant pas a les ponents, cada una d’elles aportant perspectives i experiències vitals en la lluita contra les violències masclistes. Cova Álvarez, cap de l’àrea de violències masclistes de la Fundació Surt, va reflexionar sobre com el monstre de l’assetjament no és una figura aliena, sinó que sorgeix del mateix sistema que legitima comportaments abusius: “El monstre és el mateix sistema que construeix el relat, que legitima determinats comportaments i actituds i la continuïtat de la impunitat” va afirmar, destacant la importància de visibilitzar i dignificar les experiències de les víctimes.
A mesura que la conversa avançava, Álvarez va subratllar la necessitat de crear un relat que permeti a les víctimes identificar-se i compartir les seves experiències. “Sabem que una de les variables que fonamenta i perpetua la violència és l’aïllament“, va dir, i va assenyalar que ara, més que mai, les víctimes disposen de marcs de suport que no existien fa dues dècades, “però és important que coneguin aquestes xarxes i els drets que les emparen”.
“Nevenka va ser molt valenta” va destacar, referint-se a la seva decisió de parlar, “però per poder trencar el silenci, és molt important disposar d’una xarxa de suport robusta i variada, que inclogui tant espais formals com informals, per afrontar les conseqüències del trauma. I necessitem –va dir- que les xarxes de suport siguin múltiples, perquè si no tens amigues o familiars que et legitimin, et resulta difícil aguantar les conseqüències”.
Unes conseqüències que poden ser molt dures dins un sistema en el qual, “de forma arbitrària, el desenllaç del cas pot significar que siguis revictimitzada i posada en dubte, o que no se’t cregui i, en el millor dels casos, si finalment acaba sortint una sentència favorable per a tu, que la teva carrera laboral o la teva vida estiguin ja truncades i hagis de començar de zero”.
Un punt de vista amb el qual Celeste Attias, responsable d’Igualtat de Comissions Obreres, va coincidir plenament, recordant que l’assetjament sexual sovint va lligat a un abús de poder en l’àmbit laboral. “No hem d’oblidar –va afirmar– que l’assetjament sexual normalment té molt a veure amb la segregació vertical que tenim a la societat”. Attias va recordar que tots els avenços que hem aconseguit són molt fràgils, “com demostra l’amenaça que representen els governs en el que participa l’extrema dreta”.
Celeste Attias va posar com a exemple “el sistema feudal que perviu a les universitats, on les noies que fan un doctorat poden estar exposades fàcilment a casos d’assetjament”. La responsable d’Igualtat de Comissions va recordar que “les dades no són gens bones: tres de cada quatre dones han patit assetjament laboral no denunciat“. Per això, és vital “fer un treball proactiu per identificar situacions d’assetjament des del principi”. I quina és la millor prevenció? Com a resposta va reivindicar “la necessitat d’educar i coeducar en igualtat des de la infància per tal de no arribar a passar dels estadis inicials de l’assetjament, i que les vides de les víctimes no es vegin truncades del tot”.
Blanca Paniello, cofundadora de Women in Global Health, va aportar un enfocament de lluita i resiliència. Va fer referència a situacions contemporànies que reflecteixen un canvi en la consciència social, tot i que encara queda molt per fer. “Luis Rubiales amb el cas de Jennifer Hermoso és un exemple d’abús de poder que ens recorda que, tot i que hem avançat, la normalització d’aquestes conductes persisteix,” va lamentar.
Finalment, Elisenda Díaz, professora d’estudis socioculturals de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona, va concloure el debat amb una reflexió sobre la producció recent de documentals i sèries que denuncien l’assetjament. “La pel·lícula Soy Nevenka surt de la lògica del monstre. No es tracta d’un personatge aliè, sinó d’una relació de manipulació i control, explicada amb una narrativa que ens permeten revisitar els actes que perpetuen la desigualtat”.
Ana Basanta va guiar el debat durant aproximadament una hora, davant d’un auditori carregat d’emocions i altament compromès amb ‘el crit contra l’assetjament sexual i l’abús de poder’, l’enunciat del debat. Les intervencions van confluir en una reflexió comuna: l’educació és la base de tot canvi, i com a societat tenim el deure de protegir els avenços aconseguits en la lluita contra les violències masclistes.
Per tancar l’acte, la moderadora va demanar a les ponents que triessin una paraula que definís aquelles tres hores, entre pel·lícula i debat, que havien compartit. Les paraules elegides van ser “reparació” (Cova Álvarez); “reivindicació” (Celeste Attias); “lluita” (Blanca Paniello) i “dignitat” (Elisenda Díaz). Quatre paraules que constitueixen la millor síntesi d’una pel·lícula i un debat imprescindibles.
