Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les entitats LGTBI clamen que es deixi de patologitzar la transsexualitat. Defensen que cal eliminar les categories diagnòstiques, ja que consideren que exclouen part de la població. En el marc de la reivindicació, que han dut a terme al llarg del mes d’octubre a través de l’exposició Teníem por però calia sortir, quatre santfeliuencs i santfeliuenques trans parlen i avaluen la llei espanyola, publicada el 2023 al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), a la Sala Ibèria. Formen part de les associacions LGTBI Violeta i TransBaix Power.
Per començar, expliquen la seva experiència. Bastet comença relatant que va iniciar la transició amb 29 anys, dos anys després d’anunciar-ho als seus pròxims. Va adonar-se que era una dona quan, a mesura que va créixer, el cos va començar a canviar: “El patiment més gran va ser quan em van sortir pèls per tot el cos, però quan tens aquestes coses no t’adones que el problema és la teva identitat i creus que és una etapa”. Per part seva, Didier exposa com va patir a l’hora de fer el pas cap a l’hormonació masculina: els metges no li aconsellaven perquè, segons deien, el problema que pateix d’esquena li podia empitjorar. “Sembla que els professionals no tenen gaire idea, els cal formació”, defensa.
L’Alba té 62 anys i va fer la transició fa cinc. “Era una lluita constant estar decidint si volia continuar fent el paper d’home que havia interpretat tota la vida o si volia ser jo mateixa”, apunta. Mostra com fer el pas li va suposar “perdre amics”. Tot i això, assegura que va prendre una “decisió honesta i honrada”. En el seu àmbit laboral, va ser un punt d’inflexió perquè la van fer delegada sindical de l’empresa. Va aconseguir fites com la igualtat en el salari: “Va ser un punt d’inflexió perquè prenguessin consciència [els empresaris]”.
I, per últim, l’Amèlia, que és mare d’una nena d’un any. La seva parella també és trans i la filla és biològica. “De petita sabia que era trans perquè sentia que el meu cos no encaixava amb el que deia la societat, però fins a l’adolescència i els canvis hormonals no ho vaig comprendre”, relata. L’acceptació la va fer passar per depressió i el rebuig de persones molt properes, com els seus pares. “Em van portar al metge de capçalera i al psiquiatre, i tot es va basar a ‘demostrar’ que estava malalta mentalment”, descriu. Ella, a les consultes, explicava que era una dona i que no se sentia bé amb el seu cos, però no l’escoltaven. Després de dos anys de visites constants i de no poder-hi associar cap malaltia psicològica –doncs no existia–, va poder demanar ajuda a especialistes en matèria de trànsit.
La legislació, un avenç per a la despatologització de la transsexualitat
Els ponents han viscut l’època anterior –fins al 2023– a la Llei per a la igualtat de les persones trans i dels drets de les persones LGTBI (del BOE). La legislació pretén treballar per a la despatologització i suprimir les categories diagnòstiques, tal com s’indica en la moderació del debat i al text de la mateixa llei. També, presenta com a objectiu evitar donar informes mèdics i documentació a l’hora de sol·licitar el trànsit. L’Amèlia ratifica que “la situació ha millorat molt” i ressalta la no petició de documents per fer el canvi. L’Alba, per parlar-ne, fa una mirada al passat, quan tenia 12 anys. Recorda com els seus pares la van portar al psicòleg i al psiquiatre, que li van subministrar “quantitats de testosterona”. Quan va fer el canvi, la llei encara no era aprovada, estava en tràmit. Els tràmits burocràtics van ser molt extensos i, inclús, van caducar alguns dels documents.
Encara que Didier exposa que no l’afecten els comentaris de tercers sobre la transsexualitat, reconeix que el tracte de la societat cap al col·lectiu sí que pot generar trastorns mentals. De fet, Bastet afirma: “No ens deixen en pau; és la societat la que crea problemes, et margina i et fa sentir que ets miserable”. Davant d’això, recomana a les persones trans no tenir por i “denunciar, mai fer un pas enrere, sempre tirar endavant”. Didier, a banda, considera que cal “estimar-se a un mateix i que els comentaris de la resta no tinguin importància”. L’Alba també fa un apunt en el mateix sentit i expressa que les persones ens hem de mostrar tal com som: “La societat vol marcar normes i ritmes i que tu les segueixis. Nosaltres trenquem esquemes”. I, l’Amèlia, finalment, envia un missatge de força al col·lectiu: “Cal més humanitat, els discursos d’extrema dreta espanten”.
A banda de la taula rodona, representants d’LGTBI Violeta i TransBaix Power, que participen a l’acte, van fer la lectura d’un manifest. En aquest relat, remarquen com la llei trans ha suposat “un gran avenç en el reconeixement legal” i ha permès “l’autodeterminació de gènere a partir dels 16 anys i sense requisits mèdics”. D’aquí, defensen que l’atenció sanitària ha de ser “digna, inclusiva i no patologitzadora”. També, ha d’incloure les persones grans i no només el jovent trans. Per tot plegat, reivindiquen una “formació dels sanitaris, que ha de contemplar la realitat de les persones trans de totes les edats”. Un altre aspecte que consideren important és la millora en “l’accés a les intervencions quirúrgiques i la reducció de la llista d’espera”.
Des de l’Ajuntament, Lourdes Borrell, alcaldessa, va celebrar que “homes i dones han volgut lluitar per a la seva llibertat i poder estimar i sentir-se com volen”. Afirma que “el treball és conjunt, entre les entitats i les institucions” i ho exemplifica amb el SAI LGTBI, creat recentment a Sant Feliu.
Aquesta notícia ha estat publicada originalment a Fet a Sant Feliu
