Saber tota la informació que convé conèixer per portar de la millor manera possible el que cal fer abans i després de rebre un diagnòstic és part i acompanyament d’un bon procés en qualsevol malaltia. Però determinades incerteses i les grans portes obertes a qualsevol mena d’afirmacions a través d’Internet porten al risc, molts cops, de submergir-se sense mesura ni certesa de la veracitat de tot el què es publica a la xarxa. Molts cops les fonts són anònimes o no expertes en temes de sanitat, però, en canvi generen tota mena d’informacions.
Això fa que cada cop sigui més necessari fixar referents especialitzats a emetre informació veraç per evitar ensurts i falses expectatives. Referents són, per exemple, les pàgines web dels hospitals i centres d’investigació, el Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat, i la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS). Són nodrides per professionals sanitaris o periodistes amb expertesa en temes de salut que faciliten continguts que complementen d’una manera adequada els pacients que, més enllà de la informació que reben del personal sanitari, volen saber o consultar més dades.
En tots els àmbits de la vida, una informació certa i contrastada pot asserenar i contextualitzar situacions de crisi davant d’esdeveniments que puguin causar incertesa. Però quan la informació és sobre temes de salut en els quals els lectors poden estar personalment molt interessats com a pacients d’allò que es parla, disposar de continguts sense verificar sanitàriament és perillós.
Aquest és el gran desafiament avui per a professionals sanitaris i periodistes especialitzats en temes de salut. En ells està la tasca i responsabilitat de servir informació que ajudi i no distorsioni, ni espanti, ni ofereixi esperances infundades a pacients molt vulnerables en aquest sentit.
Amb la idea de crear un espai per a debatre tot el que pot facilitar aquesta informació que ajudi en temes de salut a aconseguir pacients ben informats, els dies 24 i 25 d’octubre es va celebrar a Barcelona el Primer Congrés Internacional de Comunicació en Salut, organitzat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Més de 450 professionals del món de la salut i del periodisme s’hi van donar cita per a tractar temes com la relació entre institucions i centres sanitaris, on desenvolupen la seva feina els professionals de la salut i els investigadors i els periodistes que fan de pont i altaveu entre allò que tots aquests fan i descobreixen i la ciutadania.
“Cada cop és més important la formació en comunicació”, expressa el director de comunicació, Estratègia Corporativa i Atenció Ciutadana de Vall d’Hebron, Fran Garcia. “Cada any fem un curs de formació per a metges i metgesses sobre com difondre els temes en els quals són experts i que cal explicar, i treballem campanyes per informar la ciutadania. Pel nostre hospital passen cada dia 50.000 persones”, afegeix. Des d’aquest hospital, com ja ho fan també molts altres, faciliten molt la informació sobre patologies, tant a través de les pantalles en les sales d’espera, com en la pàgina web i xarxes del centre hospitalari.
Falses informacions
El congrés celebrat al seu recinte va servir per intercanviar entre professionals reptes i preocupacions davant l’allau informativa que omple l’univers d’internet. Tal com va precisar Fran Garcia, “convé estar alerta, perquè la generació de contingut i el flux de dades també permet fer difusió d’informació falsa, que més enllà de generar confusió pot augmentar l’escepticisme vers les recomanacions científiques”.
El rigor de la informació científica que es difon va quedar ben clar que ha de ser el pal de paller de la feina dels comunicadors en salut, en una aliança fidel a aquest propòsit amb els professionals que els han de facilitar els detalls d’aquesta informació. La informació que arriba a la ciutadania cal que sigui clara, fàcil, entenedora, clarificadora.
Un dels ponents de la taula dedicada específicament a les falses notícies, Carlos Mateos, és expert en aquesta temàtica del portal d’informació sobre salut ConSalud, dirigeix l’agència de comunicació Com Salud, i és també coordinador de #SaludsinBulos. En aquest darrer espai, professionals sanitaris aporten la seva expertesa a desmentir informacions falses o que més aviat desinformen i confonen que no pas informen. En analitzar les converses sobre temes de salut en les xarxes socials, “ens va cridar l’atenció que una de les causes de que es creïn els bulos és la mala comunicació amb el professional sanitari, perquè és aleshores quan el pacient opta per cercar la informació pel seu compte, i aquí el perill”, explica Carlos Mateos. Si, pel contrari, “el pacient confia en allò que li diu el professional sanitari, és molt més probable que no busqui més informació”, afegeix. Per això, com a especialista en informació sobre salut i detecció de falses notícies, Carlos Mateos creu que és necessari crear consensos de comunicació oficial des dels propis centres sanitaris, de la mateixa manera que és important impulsar iniciatives tecnològiques per a detectar els ‘bulos’ i respondre. A la vegada, cal –diu– molta formació als professionals sanitaris i associacions de pacients sobre com detectar les falses informacions.
En una altra sessió, també es va parlar de la necessitat, més que mai, de fer valdre més l’expertesa dels periodistes i mitjans que sí que informen amb rigor i que són aquests els que han d’esdevenir referents per a la població. També que el seu rigor hauria d’anar acompanyat de sensibilitat i assertivitat a l’hora de titular i tractar informacions susceptibles de ser interpretades de diferents maneres i que impacten en pacients àvids de notícies de la seva malaltia. En aquest sentit, el periodista freelance especialitzat en salut i humanitats, Javier Granda, explicava com a ponent del congrés que no es pot jugar amb l’atractiu d’un titular sobre la curació del càncer per tots els internautes que hi entraran, quan saps que aquell titular en realitat no és fidel al contingut real de la informació global. Granda també va aterrar sobre la necessitat d’empatitzar amb els pacients i llurs familiars i entorn sempre que el periodista de salut escriu sobre malalties que els afecten.
El paper de la intel·ligència artificial (IA) com a eina facilitadora per a crear campanyes emparades pels científics i professionals de la medicina, la infermeria i tots els experts sanitaris, cadascú en allò que més domina, també va tenir el seu espai en aquest primer congrés. Aprofitar la IA també per a destapar informacions no contrastades és possible.
Les conclusions de les taules rodones i ponències dels dos dies es compartiran amb la European University Hospital Alliance (EUHA) de la qual forma part l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. L’EUHA, juntament amb la firma de solucions tecnològiques del sector sanitari, Medtronic han col·laborat amb l’Hospital Vall d’Hebron per fer possible junts la celebració d’aquest primer congrés internacional de comunicació en salut. En ell, el Dr. Javier de Castro, cap d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari La Paz (Madrid), va posar l’accent en què els centres sanitaris i de recerca, els professionals i els científics tenen en l’era digital un paper més important que mai a l’hora de validar i contrastar la informació sobre salut.
En conclusió, professionals que treballen i valoren la comunicació en salut varen poder dir la seva i escoltar experts en aquest tipus d’informació d’altres països. Educar en comunicació i des de la comunicació ens interpel·la a tots. En temes de salut, gestionar, donar, rebre la correcta informació pot ser part d’una millor vivència de l’experiència pròpia o propera d’una malaltia. Per a tota la ciutadania, també estar ben informats pot ser el millor camí d’una prevenció real per al benestar i la salut personal i comunitària.
