Metges més propers, amb més empatia i temps per als pacients, i que sàpiguen treballar en equip. Aquest és el perfil de professional de la medicina que els agradaria trobar a la majoria de ciutadans i ciutadanes que han participat en el primer estudi de l’estat espanyol sobre com han de ser els metges i metgesses del futur.
Segons aquesta mostra – composta per gent de diferents edats, sexes o procedències–, els metges actuals disposen de poc temps per a cadascun dels seus pacients, tenen moltes capacitats però una visió molt específica de la malaltia i troben a faltar més atenció a la salut mental i emocional. També destaquen que no hi ha tanta sinèrgia entre els diferents especialistes com els agradaria i creuen que els professionals actuals se centren, sobretot, en diagnosticar i tractar. Davant d’aquesta perspectiva, consideren que en un futur, amb una societat més envellida i amb més pacients pluripatològics (amb més d’una malaltia), caldria atorgar un paper més rellevant a la prevenció –posar les eines per a què no aparegui la malaltia– i que els professionals de la medicina tinguin una visió més holística del pacient i competències humanístiques. Tanmateix, veuen igualment interessant que els metges i metgesses disposin de certs coneixements tecnològics, amb la finalitat que la tecnologia els serveixi per a millorar l’atenció i que els doni més temps per a tractar els aspectes més humans.
La informació resultant de l’estudi ja s’està utilitzant, en el cas de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), per adaptar el grau de medicina a les necessitats de la població; un exemple és la incorporació de l’assignatura d’Humanisme en medicina. En aquest sentit, Joan Ramon Masclans, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Vida de la UPF i cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital del Mar, va apuntar que un altre dels canvis que es durà a terme en aquests estudis serà reforçar la formació dels estudiants per a que aprenguin a gestionar els errors mèdics i no “defugir-los”, i també es vol establir un mòdul obligatori per als estudiants en el qual es faran casos pràctics sobre com abordar un mal diagnòstic. En salut mental, va afegir, que “ja teníem previst reforçar, durant el sisè curs, en assignatures i pràctiques tutelades, blocs de simulació sobre aquells trastorns relacionats en salut mental, per a que el metge estigui ben preparat quan acabi”.
Masclans també va ressaltar que “el metge ha de sortir de la hiperespecialització; la societat vol el millor metge, però no vol que aquest metge el vegi només com uns pulmons, si és que té un problema de pulmons… el pacient de vegades té més d’un problema que moltes vegades fins i tot poden estar relacionats. Cal un grau menys hospitalcentrista i amb una visió més holística”.
Durant la presentació de l’estudi, Marga Esteve, presidenta a l’Hospital del Mar, va destacar que aquest treball pioner amb pacients sobre els metges del futur els dóna una referència pel que fa a cap a on ha d’anar la medicina i la salut: “Els reptes que tenim com a societat han de formar part de la formació dels futurs metges. Entre ells, l’envelliment, el protagonisme de la tecnologia; l’impacte de la IA; la prevenció; els nous tractaments, que cada cop són més individualitzats; els pacients, que cada cop estan més informats…”. Esteve també va aprofitar l’ocasió per avançar que “algun dia –i esperem que sigui aviat– podrem integrar tota l’escola superior del grau d’infermeria a la UPF”.
Per la seva banda, la consellera Olga Pané, qui va ser gerent del Parc Salut Mar fins fa poc mesos, va reconéixer sentir-se com a casa abans de cloure l’acte de presentació de l’estudi i es va mostrar molt partidària “d’empoderar els pacients” perquè –va concloure– “atendre els pacients d’acord amb les seves preferències millora l’adherència als tractaments i fins i tot millora els resultats en salut”.
