A Catalunya 1 de cada 5 persones pateixen soledat no desitjada segons el Baròmetre de de la soledat no desitjada a Catalunya de la Fundació ONCE dins de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada (SoledadES). La manca d’inclusió i el risc d’aïllament afecten tant nens com adults, i els experts avisen que és imprescindible fomentar espais que promoguin les relacions socials per revertir aquesta situació.
El Baròmetre sobre Catalunya s’ha presentat recentment i forma part del Baròmetre de la soledat no desitjada a Espanya, finançat per la Fundació ONCE i la Fundació AXA. En parla Adrián Tuñón, sociòleg a Fresno Consulting i representant de SoledadES, observatori de la Fundació ONCE, que reflexiona sobre les causes i les respostes per reduir l’aïllament social i els factors de risc.
Estudieu la soledat no desitjada. Com es concreta?
Parlem de soledat no desitjada per diferenciar-la d’una solitud escollida. Aquesta pot ser positiva: vols i necessites estar sol. Però la soledat no desitjada és aquell sentiment subjectiu de la persona que considera que no té la quantitat ni la qualitat de relacions necessàries. Pots estar envoltat de persones, però sentir-te molt sol alhora. Hi ha moltes formes de solitud; és un sentiment que cadascú viu de manera diferent.
“La soledat no desitjada és un sentiment de no saber connectar o de no tenir ningú amb qui compartir els seus problemes”
Quina és la utilitat d’estudis com els de SoledadES per pensar solucions i fer incidència política en relació amb la soledat no desitjada?
Des de l’Observatori generem i difonem contingut sobre la soledat no desitjada. Fins fa poc no hi havia estudis ni dades sobre aquesta situació. Davant d’un problema, el primer és reconèixer-lo, donar xifres i fets que ho confirmin. Nosaltres aportem coneixement i el fem arribar a tothom per sensibilitzar i donar a conèixer el tema. Volem eliminar l’estigma que té la solitud i ajudar a revertir la situació.
Dins d’un cercle social, es pot sentir soledat no desitjada?
Hi ha persones amb contacte social que pensen que les seves relacions no tenen prou qualitat. Per exemple, hi ha gent gran en residències envoltada de moltes persones, però que sovint se sent molt sola. També els infants poden experimentar aquesta solitud per sentir-se diferents o no inclosos en cap grup. És un sentiment de no saber connectar o de no tenir ningú amb qui compartir els seus problemes.
Quin paper tenen les experiències prèvies o la història personal/familiar en un cas de soledat?
La soledat no desitjada està relacionada amb molts factors, i molts tenen lloc en el passat de la persona. Hi ha estudis que indiquen que aquelles persones que han tingut una infància sense suport familiar suficient són més propenses a sentir soledat no desitjada de grans. També es relaciona amb moments de transició, com emigrar a un altre país, ciutat o lloc de residència.
El Baròmetre de Soledat No Desitjada demostra que les persones amb estudis superiors tenen menys tendència a sentir soledat no desitjada, ja que disposen d’una xarxa de suport més gran, un poder econòmic més alt i més accés a activitats d’oci.
“Algú que no es troba bé psicològicament pot tenir la sensació de no estar en condicions de relacionar-se, desconnectar-se i ser apàtic, cosa que el fa sentir encara més sol”
La soledat no desitjada és un factor de risc per a la salut mental que pot derivar en depressió, ansietat o altres malalties. Com es relaciona amb aquests problemes de salut mental?
Són dos factors relacionats bidireccionalment. Una persona amb soledat no desitjada empitjorarà la seva salut mental, però també pot passar a l’inrevés. Sobretot, la solitud crònica de més de dos anys és la que acostuma a comportar més problemes mentals. Algú que no es troba bé psicològicament pot tenir la sensació de no estar en condicions de relacionar-se, desconnectar-se i ser apàtic, cosa que el fa sentir encara més sol.
La nostra societat és cada cop més individualista, però hi ha diferència entre la gent de zones rurals i urbanes pel que fa a la soledat?
Segons el Baròmetre, hi ha una diferència segons l’edat. La gent gran sol sentir-se més sola a les ciutats, mentre que els joves experimenten més solitud als pobles. En el cas de la gent gran, a les ciutats hi ha menys xarxes de suport, més anonimat i dificultats per establir relacions fortes. A les zones rurals, hi ha menys serveis per abordar la soledat no desitjada, però es compensa amb vincles més forts i sòlids. En el cas dels joves que viuen en pobles, la soledat s’associa a la sensació de ser diferent o no trobar persones amb interessos similars. A les grans ciutats, hi ha més opcions per conèixer gent amb afinitats i més oferta d’oci.
Quin paper té la família o el cercle proper en el cas de soledat no desitjada?
En les amistats, és important tant la quantitat com la qualitat de les relacions, però en la família preval la qualitat. Durant la infància i l’adolescència, hi ha una dependència del nucli familiar, que proporciona seguretat i protecció per reduir la sensació de solitud. Si això no es manté amb el temps, la persona pot aïllar-se i desvincular-se més ràpidament. Per combatre la soledat no desitjada, cal crear espais de relació i reforçar els vincles existents, com els familiars.
“Per combatre la soledat no desitjada, cal crear espais de relació i reforçar els vincles existents”
Migrar a un nou entorn és un factor de risc per a la soledat no desitjada? Com s’expressa?
El Baròmetre indica que el 17% de les persones nascudes a Espanya pateixen soledat no desitjada, mentre que el percentatge puja al 32% en el cas de persones amb origen estranger (nascudes fora o amb pares d’un altre país). Això passa perquè, en desplaçar-se, es perd el cercle social i es produeixen canvis en les amistats. També influeixen les diferències culturals, que poden fer sentir la persona fora de lloc i evidenciar més les desigualtats.
Segons el Baròmetre de la soledat no desitjada a Espanya, les persones amb discapacitat tenen una tendència més alta a patir soledat no desitjada que aquelles que no en tenen cap. A Catalunya, concretament, és una mica menor que la mitjana nacional, amb 4 de cada 10. Com pot la societat millorar la seva integració?
Combatre la soledat no desitjada i crear societats més connectades és una tasca de tots. Hi ha persones que poden aïllar-se, ser discriminades o no integrar-se pel fet de tenir capacitats diferents de la resta. Això passa tant a l’edat adulta com a la infància. Cal continuar insistint per aconseguir societats cada cop més inclusives, des de les aules fins als serveis que ofereixen les institucions.
En localitats com Sant Cugat, el 10% de les persones enquestades a l’últim Baròmetre Inclusiu no té ningú de confiança a la ciutat amb qui poder parlar de temes personals, una dada que duplica la registrada en una enquesta de l’AMB de 2020, quan era del 5,4%. Com valores aquest fet?
Ara l’entorn comunitari és menor a les ciutats, com és el cas de Sant Cugat. Això també pot ser degut al fet que hi ha més gent nova que s’hi muda i que hi ha més mobilitat. Cada cop costa més crear xarxes perquè les associacions ja no tenen tanta força, no hi ha tant suport veïnal i no hi ha temps per establir relacions. En realitat, vivim molt accelerats o passem més temps davant les pantalles que al carrer; no hi ha tant contacte cara a cara.
Als Estats Units hi ha persones que lloguen amics per hores per passejar, anar de compres junts o fer alguna activitat. Els usuaris d’aquest servei solen ser adults d’entre 30 i 50 anys, en edat laboral, que han canviat de ciutat per feina. Recorren a amistats fictícies per falta de temps. No estem al mateix nivell que els Estats Units, però cada cop tenim una tendència a dedicar menys temps a la gent que ens importa i a socialitzar.
Segons SoledadES, la soledat no desitjada té un cost anual de 14.141 milions d’euros a Espanya. Com es calcula?
Es comparen les persones amb soledat no desitjada amb aquelles que no la pateixen pel que fa a ús de serveis sanitaris, despesa en medicaments, baixes laborals i pèrdua de productivitat.
Quines responsabilitats tenen les administracions i institucions davant de la solitud? I els ciutadans?
L’administració és qui ha de liderar i establir el marc de les accions contra la soledat no desitjada, organitzar i tenir una estratègia, finançar projectes i entitats socials. I la societat ha de participar; la solitud és un problema que pot afectar tothom. El 50% de les persones se senten o s’han sentit en el passat en una situació de soledat. Això significa que, al llarg de la vida, aquesta situació pot aparèixer en qualsevol moment. És un problema de tots i tots podem contribuir-hi. Hi ha una empresa, Nextdor, que va afirmar que per deixar de sentir-se sol cal donar almenys 5 salutacions al dia. Una trucada, una visita o ocupar-se d’algú poden marcar la diferència.
“L’administració és qui ha de liderar i establir el marc de les accions contra la soledat no desitjada, organitzar i tenir una estratègia, finançar projectes i entitats socials”
Quina és la tendència en el futur?
És molt important combatre la soledat no desitjada ara perquè tenim el vent en contra, és a dir, una societat cada cop més individualista, amb menys suport, una digitalització creixent, etc. Si no fem res, aquests factors faran que la solitud augmenti. Es pot revertir sensibilitzant que totes les accions han d’incloure la capacitat de connectar més les persones. Tot importa: si hi ha bancs a les places, si hi ha espais verds, quantes parades d’autobús hi ha. S’ha de mirar el conjunt amb la voluntat de fomentar les relacions socials entre les persones.
Aquesta entrevista ha estat publicada originalment a elCugatenc
