Cada any les Nacions Unides publiquen l’informe titulat World Happiness Report, una rigorosa anàlisi desenvolupada per un equip d’acadèmiques que té com a objectiu identificar les principals tendències, canvis i dinàmiques en la satisfacció de vida[1] de la població mundial. L’informe d’enguany se centra en les diferències de benestar subjectiu al llarg de la vida de les persones.
La literatura acadèmica provinent de la psicologia, l’economia del comportament i la sociologia estudia les variacions dels nivells de felicitat en el transcurs de la vida de les persones, algunes autores d’aquestes branques del coneixement identifiquen una corba en forma de U que explica com, a mesura que creixem, la nostra satisfacció decreix. Les dades disponibles dibuixen una tendència decreixent a mesura que complim anys, fins que aquesta variable arriba a un mínim cap a finals dels 40 i torna a remuntar aproximadament a partir dels 50. Aquest mateix fenomen es veu en una gran varietat de regions, tot i que existeixen discrepàncies sobre la seva vigència i la seva justificació. La llegenda popular que caracteritza la frase de “té la crisi dels 40” podria utilitzar-se per explicar la forma de la gràfica de la satisfacció vital.
La mostra de l’enquesta conté entre 1.000 i 2.000 individus per país. Es tracta, doncs, d’una mostra representativa i, en conseqüència, que permet extreure conclusions vàlides i extrapolables. Les variables mesurades per tal de fer una anàlisi global dels nivells de satisfacció són les següents: l’avaluació de la vida amb una escala de l’1 al 10, la mesura d’emocions positives[2] i negatives[3] sentides al llarg d’un període determinat de temps (les especificacions tècniques d’aquestes preguntes es troben en l’apèndix de l’enquesta). Aquestes variables juntes permeten tenir una visió holística i molt més completa del benestar i felicitat dels individus.
Agafant els valors de forma agregada a escala mundial, l’informe identifica un empitjorament de l’avaluació de vida a mesura que passen els anys en el grup d’edat de menys de 30, una relació positiva entre edat i avaluació de vida en el grup dels individus de més de 60 i una corba en forma de U amb el grup d’edat d’entre 45 i 59. El següent gràfic representa una panoràmica visual dels diferents valors de la felicitat per diferents edats, en diferents regions.
Taula 1[4]
Depenent de la zona geogràfica on ens focalitzem, les diferències de felicitat entre generacions estan més o menys pronunciades. Podem veure com els valors es presenten molt semblants a les regions pertanyents a l’Europa de l’oest, en canvi, a Europa central i de l’est existeixen grans diferències segons l’edat per la variable de satisfacció vital.
La forma de U de la gràfica la podem intuir en alguns països més que en uns altres; el cas del sud asiàtic és un bon exemple per identificar amb claredat el tipus de corba al que ens estem referint. Així i tot, en general, els resultats mostren una gran heterogeneïtat per zona geogràfica, no es veu un clar patró que pugui assenyalar l’existència o inexistència de la corba de la felicitat en forma de U.
Tot i que la “crisi dels 40” no estigui clarament representada en les anteriors gràfiques és important parar atenció a les diferències generacionals entre països. L’informe de les Nacions Unides té com a objectiu entendre les dinàmiques intergeneracionals i també interregionals. Per aquest motiu compara els nivells de felicitat per grups d’edat entre zones geogràfiques. Veiem patrons clarament diferenciats, com en el cas dels Estats Units d’Amèrica on els joves són menys feliços que la gent gran i, en canvi, en els països de l’Europa central i de l’Est trobem el patró contrari.
En el cas espanyol, els resultats de l’informe indiquen una avaluació mitjana de la vida del 6,4 sobre 10, trobant-se així en el número 36 dels 143 països analitzats. De fet, Espanya forma part dels països on les persones grans són significativament més felices que les joves.
Tal com ha estat explicitat abans, existeix una discussió molt interessant i rica en la literatura acadèmica dins la branca de l’economia de la felicitat que qüestiona i replica la corba en forma de U. L’informe del 2024 presenta aquesta discussió per tal de crear un diàleg entre els seus resultats i d’altres que s’han trobat a la resta d’investigacions. Com per exemple, l’enquesta nord-americana GALLUP que agafa els valors del 2006 al 2010 i troba la corba en forma de U només en els països de parla anglesa i renda alta i formes més aplanades d’aquesta corba a països de l’Àfrica.
Per poder extreure aquest tipus de conclusions de manera fidedigna, els centres de recerca utilitzen enquestes longitudinals, les quals segueixen a la mateixa persona al llarg dels anys observant els canvis en les seves respostes. D’aquesta manera, les conclusions de l’anàlisi de les enquestes permeten parlar de variabilitat entre anys i no només de potencials canvis generacionals. Si l’enquesta no és longitudinal, i només recull respostes de diferents subjectes amb variació d’edats només ens està oferint una fotografia d’un moment indicat, i per tant l’anàlisi derivada no ens permet observar tendències històriques.
Una proposta interessant pel nou Índex Català de felicitat és realitzar l’enquesta de manera anual amb els mateixos individus. Seguint aquesta metodologia es desenvolupa un seguiment històric de l’estat del benestar subjectiu de la població catalana i es poden realitzar comparatives per edat, enriquint l’estudi del benestar subjectiu al nostre territori.
Finalment, per tal de respondre a la pregunta que dona títol a l’article, no acaba de quedar clar si la crisi dels 40 existeix, o si almenys està fonamentada en les dades actuals sobre felicitat i benestar subjectiu. La concepció de la crisi dels 40 té una forta arrel de gènere i pot ser que la seva explicació no es trobi en la comparació vital o generacional, sinó en qüestió de diferències per motius de gènere i socialització.
[1] D’ara endavant satisfacció de vida, felicitat i nivells de benestar subjectiu seran utilitzats com sinònims.
[2] Felicitat, gaudi, riure.
[3] Preocupació, tristesa i ràbia.
[4] Figure 2.4: Happiness at different ages, 2021-2023, extreta de la pàgina 35 de l’informe
