Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La manca de personal sanitari, i concretament d’infermeres i infermers, en el sistema de salut de l’estat espanyol ha quedat palès en dos informes –“Situació actual i estimació de la necessitat d’infermeres a Espanya 2024” i “Situació laboral i necessitats percebudes per les infermeres a Espanya 2024”– presentats aquesta setmana pel Ministeri de Sanitat. El secretari d’Estat de Sanitat, Javier Padilla, va reconèixer que tot i que en els darrers vuit anys s’ha produït un creixement de poc més d’un 20% en el número d’infermeres, aquestes xifres són “notables però insuficients, tant quantitativament com qualitativament”. Padilla va afegir que la centralitat de les cures i la nova distribució de les infermeres ha suposat “una disminució de la ràtio de professionals en l’àmbit de l’atenció primària i això no hauria de ser”.
A grans trets, a l’estat espanyol “faltarien al voltant d’unes 100.000 infermeres” per arribar a ràtios similars a les del conjunt de la Unió Europea, situada en uns 8’5 professionals per cada 1.000 habitants, davant del 6’3 registrat a Espanya. Es calcula que amb l’actual projecció de creixement, es trigaria entre 22 i 29 anys a arribar a aquesta mitjana. Dins de l’estat espanyol, les ràtios també varien molt entre les diferents comunitats autònomes. Així, mentre a Madrid cada infermera tenia assignats uns 1.950 pacients l’any 2022; a La Rioja en tenien 968. A Catalunya la càrrega assistencial de les infermeres se situava en 1.262 pacients aquell mateix any. Tanmateix, les condicions laborals, els salaris i el reconeixement de les especialitats també varien d’una comunitat a una altra. Les xifres d’aquests informes coincideixen plenament amb les dades que, periòdicament, publicava el Consell General d’Infermeria (CGE), organisme que fa anys que denuncia el gran dèficit de professionals a l’Estat Espanyol.
Els dos informes també han posat sobre la taula el fet que més de dos terços de les infermeres especialitzades treballen com a generalistes. Aquesta dada ha estat de les que més ha cridat l’atenció ja que, segons les xifres registrades, de les 46.000 infermeres que disposen d’alguna de les set especialitats – Familiar i Comunitària, Llevadora, Salut Mental, Treball, Geriatria i Pediatria– menys d’un 10% exerceixen la seva especialitat. Més concretament, especialitats com la infermeria geriàtrica i la del treball presenten grans mancances en la seva implantació, mentre que llevadores i infermeres de salut mental gaudeixen d’una consolidació més àmplia, segons els informes. En aquest sentit, el secretari d’Estat Javier Padilla va considerar que aquesta situació comporta “un desaprofitament evident del potencial i de la inversió en formació” i que el sistema està perdent actualment “coneixement i motivació”.
Un altre percentatge que evidencia la situació límit del sector sanitari –i, de retruc, de la la societat en general– és que un 39’4% de les infermeres enquestades es planteja deixar la professió en els propers deu anys; en bona part, degut a les precàries condicions laborals. De fet, un 92,7% de les infermeres assenyalen les condicions professionals com la principal causa d’abandonament.
Si a aquestes xifres s’hi afegeix la previsió que un 16,3% de les infermeres actives es jubili durant els pròxims 10 anys i que el percentatge de població de més de 65 anys serà cada cop més elevat, tot plegat porta a pensar que preparar i modificar el sistema de salut sigui cada dia més urgent.
Davant d’aquest context sanitari, des del Ministeri de Sanitat ja han assegurat que tant el Marc Estratègic de Cures en Salut, que es presentarà al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut en les properes setmanes, com la reforma de l’Estatut Marc en la qual es treballa recolliran mesures concretes per millorar la situació de la infermeria en general, tant a nivell de ràtios i millora de les places com de les condicions laborals del col·lectiu.
Per la seva banda, el president del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Borja Manzanares, destaca que “els informes subratllen la importància d’una planificació estratègica per afrontar la manca de professionals, millorar les condicions laborals i reconèixer les especialitats. Les infermeres tenim la preparació per ser el motor d’aquest canvi, reiterant el nostre compromís amb la promoció de la formació, la recerca i el lideratge, i treballant conjuntament amb administracions i entitats per garantir un futur més digne per a les infermeres i el sistema de salut”. Tanmateix, el sindicat del sector Infermeres de Catalunya reclama una reforma urgent del sistema sanitari, així com “la creació d’un nou marc normatiu i la reforma de la Llei d’Ordenació de les Professionals Sanitàries (LOPS) i la llei del medicament, per garantir que les infermeres ocupin el lloc que els correspon en tots els àmbits del sistema sanitari”.
