Browsing: Opinió

Tancar plantes senceres de llits públics, pagats amb els recursos públics de tots i de totes, és un altre exemple de degradació del sistema públic. I amb l’avinença dels responsables sanitaris de les Terres de l’Ebre i Catsalut

Dissortadament, a diferència de la situació de pandèmia, no és un fet estrany que les Urgències superin el seu límit de capacitat. Fa anys, com a mínim des de l’inici de les retallades, que el servei d’atenció continuada dels centres hospitalaris es troba sotmès a una pressió constant

Sobre els valors, ideologies i altres determinants dels hàbits dietètics

La Plataforma en defensa de la sanitat pública del Baix Vallès va néixer fa dues dècades a conseqüència dels dèficits sanitaris que patia Mollet, en particular, i el Baix Vallès, en general

António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, adverteix que “de seguir així, estem cavant la nostra pròpia tomba”. No és una exageració, el futur de la humanitat està en joc. Els científics ho confirmen, el 2020, els gasos amb efecte d’hivernacle (GEI) causants de l’escalfament del planeta van augmentar, malgrat la restricció del trànsit i l’activitat econòmica produïda per la pandèmia

Quan es volen construir solucions als problemes de forma precipitada, sense un projecte estratègic previ i ben definit, els resultats deixen molt a desitjar en termes d’equitat, justícia, efectivitat i eficiència

Ha començat el COP26, una trobada que té com a nom una abreviació del seu títol més llarg: Conferència de les Parts. Una denominació que fa referència a les trobades d’estats membres de l’Organització de les Nacions Unides. Un organisme, l’ONU, que hauria de servir per tal que el conjunt dels països del món poguessin tractar de tot allò que ens afecta de manera global

Les empreses que donen serveis sota el paraigua del sector del contact center busquen únicament el benefici econòmic. I tornem a la mateixa pregunta: donar una resposta de qualitat a les emergències sanitàries ha de comportar beneficis econòmics? És lícit que la gestió de les nostres emergències depengui del millor postor? No hauria de ser un dret de la ciutadania tenir els millors serveis per part de l’administració?

Se n’ha parlat poc de la deshumanització a què ens hem acostumat amb aquesta pandèmia. Darrere de les xifres diàries s’amaguen milers d’històries tristíssimes, com la de l’Olatz i el Marià que no han transcendit dels espais més íntims, però que han anat succeint-se en un degoteig constant

Sobre els tractaments innecessaris i l’evidència per discutir la seva retirada