No et perdis cap article
A principis de 2020, els símptomes de depressió i ansietat i la por a patir agressions a la feina van empitjorar entre els metges residents a Xangai, una de les primeres urbs a fer front al coronavirus. “Necessitem prioritzar el benestar dels treballadors de la salut, no només per ells, sinó també pels pacients que els necessitaran en els mesos vinents”, reclama l’investigador principal
Un estudi de l’Imperial College de Londres analitza les mesures preses pels països de rendes mitjanes i baixes contra la pandèmia i el possible impacte del virus. Encara que les seves poblacions són més joves, la fragilitat de les seves economies i sistemes de salut juguen en contra seu. Els investigadors auguren mesos “tristos”
El confinament ha posat al límit a les persones a càrrec de nens i familiars dependents, i les dones s’emporten la pitjor part. També les científiques. Els primers estudis assenyalen que elles estan publicant menys i arrencant menys projectes nous que els seus col·legues homes
Xavier Bosch, investigador de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), que és expert en epidemiologia del càncer causat per infeccions, adverteix del risc que el moviment antivacunes sembri dubtes sobre la futura vacuna de la COVID-19
Una investigació espanyola analitza les tendències europees en la prestació de cures pal·liatives per a pacients hospitalitzats i en els seus domicilis entre 2005 i 2019. Encara que la majoria de països s’ha incrementat aquesta demanda, a Espanya s’ha passat de 139 serveis el 2005 a 104 en 2019
El coronavirus ja ha arribat a 76 pobles indígenes que, a més de les conseqüències sobre la seva salut, han de veure com el caos de la pandèmia serveix al govern de Bolsonaro per plantejar més especulació sobre les terres indígenes. Una decisió que patiria no només Brasil sinó l’ecosistema de tot el món
Els resultats obtinguts fins ara en diverses anàlisis de la Universitat de Barcelona donen suport a dur a terme un desconfinament asimètric considerant tant les característiques dels diferents territoris com la influència que la tornada a la normalitat pot tenir sobre algun dels factors analitzats
Fa sis mesos que tenim coneixement oficial de l’existència del coronavirus, just quan entrem en la mal anomenada desescalada. Analitzem què ha passat fins ara i, tot i els dubtes que encara ens assalten, què és el que ens espera
El caos informatiu durant la pandèmia ha augmentat l’opacitat sobre les condicions a les presons. El coronavirus, en un context de sobreocupació, ha endurit les condicions penitenciàries: s’han suspès les visites i s’ha arribat a decretar que els presos de nou ingrés hagin d’estar 14 dies en aïllament. Repassem la situació de les presons a Catalunya, Itàlia i Argentina
En la crisi de la COVID-19 s’han multiplicat els preprints, treballs que es fan públics abans de revisar-se. La velocitat és una arma útil que comporta riscos en barrejar treballs de diferent credibilitat. Els experts apunten que el problema és més gran per a l’opinió pública que per als científics, qüestionen les publicacions tradicionals i creuen que les formes de difondre la ciència patiran una revolució
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.
