El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Anàlisi
Al març es van registrar 362 morts causa de la Covid-19 a les residències catalanes, fet que s’explica per la manca d’equips de protecció i un personal just i precaritzat en un sector que ha estat copsat per grans fons d’inversió que veuen en les cures de la gent gran un “negoci d’or”
Al món hi ha més de quaranta candidates per prevenir el SARS-CoV-2, el virus que causa la COVID-19. Mentre superpotències com els Estats Units i la Xina ja han començat els primers assajos clínics en humans, altres reclamen un esforç col·lectiu a l’estil del Projecte Manhattan, però en versió farma
Després que la setmana passada comencés a decréixer el nombre de nous infectats, el fonamental ha passat a ser el reforçament del sistema sanitari perquè pugui resistir les noves onades de malalts greus. Després s’haurà de veure com s’afronta la complexa tornada a la normalitat sense perdre el control de l’epidèmia. La lluita serà llarga
La comunitat sanitària ha centrat totes les mirades en els darrers dies. El seu treball, fatigós i sovint mancat de recursos, és la peça clau en la resolució de la pandèmia i la crisi del nou coronavirus. A continuació, un recull de com la comunitat mèdica està patint i resistint alhora en primera línia la crisi del COVID-19
Dels quasi 20 milions d’ocupats que hi ha a l’estat espanyol, 4 treballen en activitats econòmiques presencials no essencials que encara no havien estat paralitzades. Són sobretot del sector de la construcció, la indústria i els serveis i, entre avui i demà, es quedaran a casa per assolir el “confinament total”
Vuit dies després de l’aparició dels símptomes, alguns malalts contagiats pel coronavirus pateixen un empitjorament a causa de la inflamació dels alvèols pulmonars. Ja es coneix com ‘la síndrome del vuitè dia’
La Xina va ordenar quarantenes massives i restriccions de moviments. Corea del Sud, Singapur, Taiwan o Hong Kong van optar pel control exhaustiu de la població per descobrir nous casos i tallar la propagació. Europa segueix el model xinès. Aquí l’expliquem