D’entrada estarem d’acord en el fet que qualsevol professional científic, biomèdic i docent, hauria de tenir unes mínimes competències per a comunicar-se. Això vol dir adquirir tan habilitats en comunicació verbal com en comunicació escrita. Ara bé, on s’aprenen aquestes competències comunicatives? En el nostre entorn i, fins i tot, a Europa, aprendre a comunicar encara és una assignatura pendent, tot i l’existència d’esforços puntuals per a millorar aquesta mancança.
Voldria, però centrar la reflexió en la importància d’aprendre a redactar articles científics, és a dir, saber transmetre els avenços a través de publicacions científiques. Fa uns anys, un grup de persones de l’entorn biomèdic ens vam plantejar aquesta necessitat formativa. Tots havíem après a escriure els nostres primers articles per assaig i error. No ens havien ensenyat a escriure, ni ens havien explicat què significava comunicar en ciència, el llenguatge a emprar, els tipus d’articles i la seva estructura, els conflictes d’interessos, ni tot el que envolta el procés editorial.
Així va ser com el gener de 2004, des de la Fundació Dr. Antoni Esteve, vam decidir posar en marxa un curs de formació sobre com redactar un article científic. L’activitat formativa es va dissenyar amb l’ajut del Dr. Esteve Fernández (Institut Català d’Oncologia i Universitat de Barcelona) i la Dra. Ana M. García (Universitat de València). Posteriorment, s’han incorporat com a docents la Dra. Xisca Sureda (Universidad de Alcalá de Henares) i la Dra. Carmen Vives-Cases (Universitat d’Alacant). Durant disset anys, s’han organitzat 51 edicions del curs, de dos dies de durada, 16 hores de docència, en diferents ciutats de Catalunya, Espanya, Centre i Sud-amèrica, en centres de recerca, hospitals, centres d’atenció primària i universitats.
En tot aquest temps, l’experiència amb el curs ha estat molt positiva, amb a prop d’un miler d’estudiants, essent una activitat molt ben valorada i evidenciant una millora en les competències de redacció per part dels assistents. Addicionalment, tres universitats (Illes Balears a Mallorca, Rey Juan Carlos a Madrid i Pompeu Fabra a Barcelona) van acollir aquesta activitat com a curs d’estiu. Ara, també es disposa d’una versió en línia que coordina la Dra. Elisabet Serés (Fundació Dr. Antoni Esteve) mitjançant la plataforma d’e-oncologia (Institut Català d’Oncologia), actualment en curs l’11a edició d’aquesta modalitat.
Amb aquesta trajectòria tan satisfactòria, només quedava plantejar-nos com objectivar que el curs realment suposa una millora en les competències de redacció científica. Les persones que assisteixen al curs aprenen? Què aprenen? Publiquen més articles? També ens preguntem si, per assolir les competències en redacció científica, és més eficaç cursar la modalitat presencial o la modalitat en línia.
És per això que hem dissenyat un estudi anomenat SCRIU-B, el protocol del quan s’acaba de publicar a la revista Gaceta Sanitaria. En aquest estudi es comparen les millores en coneixements, actituds i habilitats abans i després de realitzar el curs. També es comparen les modalitats presencials i en línia entre elles, enfront un grup control d’assistents a altres cursos no relacionats amb la redacció científica. Estem recollint dades fins que s’assoleixi un total de 240 participants (80 per grup). Esperem disposar d’aquesta informació aviat i, així, poder reforçar la idoneïtat d’aquesta activitat formativa.
Per concloure, crec que la formació en aquesta àrea de la comunicació és encara una assignatura pendent. Ara bé, entre les diferents iniciatives per alleujar el dèficit formatiu, és evident que el curs “Com redactar un article científic” s’ha convertit en un referent, per necessitat i per qualitat. Ara ens cal restar a l’espera dels resultats de l’estudi SCRIU-B per poder respondre a la pregunta del títol: millor presencial o en línia? Ja es veurà.
Fèlix Bosch Llonch és director de la Fundació Dr. Antoni Esteve i professor associat de la Facultat de Medicina, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
Catalunya Plural, 2024