L’ha realitzat l’ACE Alzheimer Center Barcelona en persones amb biomarcadors positius de la malaltia d’Alzheimer i símptomes depressius, evidenciant que quan es donen aquests factors junts la probabilitat de demència es multiplica per tres
Un equip multidisciplinar de l’Ace Alzheimer Center Barcelona, dedicat al diagnòstic, tractament i investigació de la malaltia d’Alzheimer, ha estat fent un seguiment exhaustiu i durant diversos anys de persones en les quals s’ha trobat biomarcadors positius d’aquesta malaltia neurodegenerativa. S’han estudiat en elles diferents símptomes neuropsiquiàtrics, factors que era el primer cop que s’investigaven en relació directa amb la causalitat o tendència a desenvolupar un estat de demència.
Segons explica l’investigador principal en aquest estudi pioner, i cap de psicologia mèdica d’Ace, Sergi Valero, “és el primer cop que es tenen en compte simultàniament els factors bioquímics i de comportament en el desenvolupament de la demència”. I així com l’ansietat, la irritabilitat i l’apatia -entre altres factors també estudiats- no han mostrat un efecte modulador sobre la conversió dels pacients a demència, la depressió sí que ha marcat una diferència clara. Els resultats de l’estudi han fet evidenciar, doncs, que en persones en les quals ja s’han detectat senyals positives d’Alzheimer i que també conviuen amb símptomes depressius, el risc de patir una demència es pot arribar a multiplicar per tres. “Fins ara s’havia estudiat l’evolució cap a demència de certs símptomes neuropsiquiàtrics, i també per altra banda aquesta evolució en pacients amb biomarcadors d’Alzheimer, però és la confluència dels dos punts de partida el que ara hem vist que exacerba el risc d’accelerar l’evolució cap a la demència”, precisa el Dr. Valero. “És un efecte sinèrgic, no només per l’acció dels factors neuropsiquiàtrics o els bioquímics, sinó la interacció entre els dos”, aclareix.
“Les conclusions suposen un pas endavant per identificar els pacients que es troben més exposats a desenvolupar demència, posant de relleu la necessitat de tenir en compte també els símptomes neuropsiquiàtrics dels nostres pacients”, afirma l’investigador.
D’aquesta manera, l’estudi esdevé en certa manera un punt d’inflexió per als professionals de la salut, en el sentit que la conducta dels pacients i l’estat d’ànim d’aquests esdevé una altra nítida ajuda per a poder identificar persones amb pitjor pronòstic. Encara, però, queda molt per investigar en aquesta línia, i amplia el repte d’observar encara amb més atenció aquelles persones en fases més inicials de la malaltia. En elles, la depressió esdevé aquest nou senyal a tenir en compte, “com a predictor de l’evolució que la persona experimentarà en els anys posteriors”, apunta l’investigador principal d’aquesta investigació pionera.
Estudi dinàmic
A partir d’ara, l’estudi pren encara més sentit i força, obre més encara els ulls de la investigació sobre una malaltia que “a Catalunya tenen al voltant de 86.000 persones amb una mitjana d’edat propera als 81 anys, i el 64,5% de les quals són dones”, segons dades del Canal Salut de la Generalitat de Catalunya. La mateixa font explica que el 2% de la població pateix algun tipus de demència”.
Parlem de demència quan la disminució de les capacitats cognitives impacta ja sobre la funcionalitat de la persona. “Algú a qui fem una exploració neuropsicològica, com les que fem a la nostra fundació a qualsevol persona, i el resultat obtingut és d’un rendiment neuropsicològic inferior per nivell de formació i edat, diem que és un deteriorament cognitiu”, puntualitza el Dr. Valero. “Ara bé -afegeix- si la capacitat de memòria, atenció i processament de la informació, tot ser inferior al que es consideraria normal per edat i nivell de formació de la persona no impedeix que aquesta funcioni en el seu dia a dia de manera autònoma i correcta, és a dir, que pot continuar desenvolupant tasques laborals, la seva higiene personal i preparar-se els àpats sense necessitat d’ajuda, es considera deteriorament cognitiu lleu”.
La nova informació aportada per aquesta investigació feta a Barcelona és que en una persona amb biomarcadors positius de la malaltia d’Alzheimer, que també presenti depressió, la velocitat d’arribada a l’estat de demència serà més ràpida. És a dir, encara que des del seu deteriorament cognitiu lleu hagués acabat desenvolupant una demència, si també té depressió, aquesta demència arribarà abans. Per tant, la clau és la velocitat.
Se suma així una nova peça en el trencaclosques que ha d’ajudar a entendre els mecanismes que porten a la malaltia d’Alzheimer i tot allò que ho acompanya. “Anem enriquint les mostres de la recerca i analitzant nous paràmetres bioquímics que no han estat estudiats fins ara”, explica el doctor Sergi Valero.
Detecció i atenció precoç
El diagnòstic en fases lleus de la demència és una prioritat de l’Ace Alzheimer Center Barcelona, per això realitza revisions gratuïtes de memòria, també a través de l’espai en línia FACEmemory. Ace és una entitat referent com a centre d’investigació i participa en nombrosos assajos clínics internacionals. També lidera projectes de recerca aprovats per la Unió Europea sobre genètica d’Alzheimer i sobre models de participació activa dels pacients, perquè des de l’any 1995 aporta una atenció integral i acompanyament als pacients amb Alzheimer i a les seves famílies. Per això disposa d’un hospital de dia, un centre de dia i tallers de memòria, una clínica de memòria i servei d’afèresi terapèutica, fa recerca bàsica, aplicada, clínica i social i legal i formació acadèmica i general, dins i fora del centre, que inclou una aula de cuidadors i àrea de sensibilització de la societat.
El Diari de la Sanitat, 2024