La OMS apunta les línies d’investigació més útils, i necessàries encara, sobre aquesta pràctica que salva vides. L’agenda de prioritats d’ara fins al 2030 l’han fixat experts de tot el món, entre els quals hi ha una infermera del Parc Taulí com a experta per Europa
Res més senzill que rentar-se les mans salva tantes vides. Cinc milions de persones a tot el món se salven cada any per l’acció de dues mans professionals fregant-se, abans i després de qualsevol intervenció sanitària als hospitals. Amb aquesta sentència, sota la cúpula de la seu de la ONU a Ginebra embellida per Miquel Barceló, iniciava una de les seves xerrades el doctor suís Didier Pittet. És un referent mundial sobre la higiene de mans i els seus beneficis per a la salut. Dirigeix el Programa de Control d’Infeccions de la OMS i el de l’Hospital Universitari de Ginebra i és autor del llibre Hand Hygiene (Higiene de mans), un manual per a professionals sanitaris. A ell i al seu equip hospitalari a Suïssa se’ls atribueix la invenció del gel hidroalcohòlic per a una higiene de mans més ràpida i eficaç contra infeccions que la d’aigua sabó.
La pandèmia de la Covid-19 ens va entrenar a fer a tots, rentar-nos les mans amb aigua i sabó o amb gel hidroalcohòlic, diversos cops al dia, com a mesura clau per protegir-nos d’infeccions. I, semblaria que ja no hi hagi d’haver cap més secret en aquesta pràctica. Però d’aquest senzill gest que, si es practiqués molt més podria contribuir a salvar els setze milions de persones que moren al món cada any, directa o indirectament, degut a infeccions adquirides als hospitals (nosocomials), encara queda molt per saber, i per fer arribar la seva eficàcia més lluny. Manca tot allò que faria possible rebaixar les xifres de morts per infecció. Als països en vies de desenvolupament -segons el Dr. Pittet- les infeccions nosocomials són la primera causa de mort, i en els països desenvolupats, la segona.
Per això, seguint l’estela de totes les campanyes de conscienciació que es van fer arran de la Covid, la Organització Mundial de la Salut (OMS) ha volgut posar fil a l’agulla en la recerca sobre la higiene de mans. Tal com explicava el director general de la OMS, el Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, amb motiu de la publicació del primer informe mundial sobre prevenció i control d’infeccions (PCI), “la pandèmia de COVID-19 va evidenciar un gran nombre de problemes i llacunes en matèria de PCI en tots els països. I ens va donar una oportunitat sense precedents de fer balanç de la situació i intensificar ràpidament la disposició operativa i la resposta davant dels brots, mitjançant pràctiques de PCI, així com de reforçar els programes de PCI a tot el sistema de salut. Ara el nostre repte és aconseguir que tots els països puguin assignar els recursos humans, els subministraments i les infraestructures que tot això requereix”.
Agenda 2023-2030
Per ajudar els governs de tots els països a prioritzar i canalitzar de manera eficaç els recursos per a una pràctica de la higiene de mans més generalitzada i eficaç, la OMS ha preparat una agenda amb orientacions per als investigadors que volen fer recerca sobre la higiene de mans. Una cinquantena d’experts de tot el món, de l’àmbit sanitari, han estat seleccionats per fer les seves aportacions envers les necessitats que convindria enfocar en la recerca. “Els experts diuen quins són els camps que s’haurien d’investigar, i defineixen les línies estratègiques que es vol que els investigadors de base investiguin, i des de la OMS s’aconsella els governs que aportin els recursos necessaris per a fer-ho”, explica la Inmaculada Fernández Moreno, que és infermera de l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell i l’única infermera experta en higiene de mans seleccionada per la OMS d’entre els 8 experts a la regió d’Europa -entre ells el Dr. Didier Pittet- per a la definició d’aquesta agenda de prioritats.
“A partir d’aquest consens a nivell d’experts mundials per concretar les línies més necessàries, la OMS orienta els investigadors i recomana els governs donar suport a les recerques que segueixen les línies apuntades”, diu la Inmaculada Fernández. “Això s’acabarà veient concretat després en les investigacions que sorgiran i es publicaran, esperem, al 2030. D’aquesta manera, la OMS haurà incentivat la generació d’evidència científica sobre els temes que seran els que podran avalar futures decisions sobre lleis, normatives, campanyes de sensibilització. El que hem fet amb l’agenda de propostes és generar les línies estratègiques de necessitats”, resumeix la infermera del Parc Taulí.
Les línies estratègiques que els experts han aportat es distribueixen en l’agenda d’actuacions en sis àmbits: el canvi del sistema, la formació, l’educació, l’avaluació i retroalimentació, els recordatoris de comunicació i la seguretat institucional, i l’impacte de millora de la pròpia higiene de mans.
És un procés consultiu després del qual han estat identificades 192 prioritats de recerca, de les quals, 178 varen aconseguir consens. Aquesta és una manera d’accelerar el saber i trobar les intervencions més eficaces sobre temes, com en aquest cas la higiene de mans, que afecten tothom, com a major garantia de seguretat per als pacients.
La Inmaculada Fernández és la veu de la infermeria experta per a Europa en aquesta participació internacional, un gran valor afegit en un currículum ja força destacable en els coneixements de la higiene de mans. A partir d’ara ja es pot presentar com a assessora tècnica de l’Estat espanyol al programa WHO research agenda for hand hygiene in Health care 2023-2030 (Agenda per a la recerca sobre higiene de mans per a la cura de la salut).
Fernández ha participat en la creació del darrer curs d’higiene de mans per a professionals de la salut, del Ministeri de Sanitat. L’any 2017, la Inmaculada va fundar l’Associació Espanyola de Prevenció i Control d’Infeccions (AEEPyCI), que ella mateixa presideix. “És un orgull per a mi formar part del grup d’experts mundials, al costat del Dr. Pittet. És un somni fet realitat”, declarava poc després d’haver rebut la publicació de l’agenda de prioritats per a la recerca d’ara i fins al 2030, feta per la OMS, gràcies a l’ajuda de mig centenar d’experts com ella. Aquesta infermera lloa, especialment, la manera de treballar d’aquest organisme internacional. “Trien experts homes i dones, per igual, i de totes les categories professionals”, afirma.
Primer informe de la OMS sobre PCI
Ara fa un any, la OMS publicava el seu primer Informe Mundial sobre Prevenció i Control d’Infeccions (PCI). Era el primer anàlisi de com s’estaven aplicant els programes de PCI a diversos països. L’informe deixava constància de l’efecte de les infeccions hospitalàries i la resistència als antimicrobians en els pacient. També tractava l’impacte i l’eficàcia en funció el cost dels programes de prevenció. I recollia els recursos dels països per millorar aquests programes.
L’impacte era ben clar. “Més del 24% dels pacients acabaven afectats de septicèmia d’origen nosocomial, i al cap de l’any, el 52,3% d’aquests pacients, tractats en una unitat de cures intensives morien. Deia també l’informe que aquestes morts es dupliquen i tripliquen quan les infeccions són resistents als antimicrobians”.
Per això, la OMS demana a tots els països que augmentin la seva inversió en programes de PCE, per garantir la qualitat de l’atenció i la seguretat dels pacients i els treballadors de la salut. “A més de protegir la seva població, també s’ha demostrat que l’augment de la inversió en PCI millora els resultats en matèria de salut i redueix els costos de l’atenció”.
En el mateix informe d’ara fa un any es deia que “als països amb ingressos més alts, 7 de cada 100 pacients ingressats en un hospital de vigilància intensiva contrauran almenys una infecció nosocomial durant la seva hospitalització. Aquesta xifra puja fins a 15 de cada 100 pacients als països amb ingressos més baixos. De mitjana, 1 de cada 10 pacients afectats morirà per una infecció nosocomial”.
Els pacients ingressats en vigilància intensiva i els nounats estan particularment exposats a aquest risc. De l’informe també es desprèn que aproximadament un de cada quatre casos de septicèmia tractats a l’hospital i gairebé la meitat de tots els casos de septicèmia amb disfunció orgànica tractats en les unitats de vigilància intensiva estan relacionats amb l’atenció de la salut. D’aquí al 2030, les línies de recerca ‘invocades’ pels experts convocats per la OMS caminen ja cap a un canvi de paradigma per evitar més morts per aquest tipus d’infeccions.
El Diari de la Sanitat, 2024