Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han participat en un estudi internacional que demostra l’eficàcia d’un nou fàrmac per al càncer de mama metastàsic amb una baixa expressió d’HER2. El tractament amb trastuzumab deruxtecan, una combinació d’una teràpia dirigida amb quimioteràpia, aconsegueix doblar la supervivència sense progressió de la malaltia en les pacients amb aquest tipus de tumor, respecte als tractaments estàndard.
En l’article, publicat al New England Journal of Medicine (NEJM) hi han participat els oncòlegs de l’Hospital Clínic-Idibaps Aleix Prat i Maria Vidal, l’oncòloga del Vall d’Hebron Cristina Saura i l’oncòleg de l’ICO Miguel Gil. Els resultats s’han presentat durant la sessió plenària del congrés de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO).
El càncer de mama és el tumor més freqüent en dones a tot el món: afecta a 2,3 milions de persones i en causa la mort de 571.000 cada any. La classificació molecular del càncer de mama permet decidir quin és el millor tractament en funció de les característiques del tumor. Entre els diferents subtipus, els càncers de mama HER2 negatiu representen el 70% de tots els tumors. Els nivells de HER2, una proteïna que es troba a l’exterior de les cèl•lules tumorals, es determinen de forma rutinària per decidir quina és l’estratègia de tractament adequada per al càncer de mama.
“Fins ara, les pacients amb tumors HER2-negatius no es beneficiaven de tractaments contra el HER2 com el trastuzumab, un anticòs que ha canviat l’evolució del càncer de mama HER2-positiu”, explica Aleix Prat, membre del comitè directiu responsable de l’assaig clínic. “Ara, gràcies a aquest nou fàrmac immunoconjugat, que combina 7-8 molècules d’una quimioteràpia molt potent amb l’anticòs trastuzumab, es perllonga la supervivència de les pacients”, afegeix.
El trastuzumab deruxtecan és un nou fàrmac que conjuga un anticòs monoclonal (el trastuzumab) amb un quimioteràpic (el deruxtecan) i ha estat aprovat recentment per al tractament del càncer de mama metastàsic HER2+ per l’Agència del medicament dels Estats Units (FDA) i d’Europa (EMA).
Aquest fàrmac pot dirigir-se també a cèl·lules tumorals que expressin nivells baixos d’HER2 i transportar la càrrega citotòxica a aquestes cèl·lules tumorals però també a les cèl·lules veïnes sense expressió del HER2, un efecte conegut com a “bystander”.
“Un dels reptes actuals serà assegurar que es miren de forma adequada els nivells de HER2; fins ara no era important, però ara ho és molt, i estudis previs mostren una gran discordança entre patòlegs per identificar nivells baixos de HER2”, explica l’oncòloga Maria Vidal.
En la investigació van participar 557 pacients, de les que prop del 90% tenien un tumor amb RH positiu i un 10% tenien un tumor amb RH negatiu. Els resultats mostren que la supervivència lliure de progressió va ser de prop de 10 mesos quan es va fer servir el trastuzumab deruxtecan i de 5,1 mesos amb la quimioteràpia habitual. La supervivència mitjana va ser de 23,4 mesos davant de prop de 17 mesos fent la mateixa comparativa.
“Els resultats obtinguts són estadísticament significatius, clínicament molt rellevants i amb uns efectes adversos molt manejables. Aquest tractament passarà a ser un estàndard aviat, i esperem que no trigui molt en poder incorporar-lo en el sistema públic un cop s’aprovi per l’Agència Europea del Medicament i l’Agencia Espanyola del Medicament i productes sanitaris”, comenta Miguel Gil.
L’estudi conclou que el tractament amb trastuzumab deruxtecan és la primera teràpia dirigida contra HER2 que demostra un benefici clínic significatiu en pacients amb càncer de mama metastàsic amb baixa expressió d’HER2 (HER2-low). “Actualment, el fàrmac es continua avaluant en altres assajos clínics de fase 3, oberts als nostres centres, en fases més precoces de la malaltia, quan les pacients encara no han rebut quimioteràpia per la seva malaltia metastàtica, per veure si millora encara més l’eficàcia, així com en pacients amb tumors que tenen una mínima expressió de HER2 i no van ser incloses en aquest primer estudi”, conclou Cristina Saura.
El Diari de la Sanitat, 2024