Esteve Fernández: “La trampa del tabaquisme és que les conseqüències no es veuen d’un dia per l’altre”

Al darrere de les lleis que decideix aplicar el govern d’un país, hi acostuma a haver estudis científics, moltes vegades fruit d’anys de recerca. D’aquesta recerca sorgeix la confirmació d’una necessitat (reduir la sal al  pa o el sucre en les begudes), o una emergència (orientacions per assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a un millor futur per al Planeta i tot el que hi viu). Les lleis antitabac també responen a una premissa: fumar mata

El consum de tabac augmenta dotze vegades el risc de tenir càncer de pulmó. Però fumar també eleva el risc de patir molts altres càncers, tots els que afecten directament teixits i òrgans que es troben al llarg del recorregut de la nicotina, des dels llavis i boca, fins al còlon, recte i anus. Segons dades del Departament de Salut, l’any 2019 morien a Catalunya 26 persones cada dia per culpa del tabac.

Esteve Fernández és cap del grup d’investigació de la Unitat de Control del Tabac (UCT) de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, i catedràtic de salut pública de la Universitat de Barcelona. Va començar a estudiar el consum de tabac i les seves conseqüències l’any 1997, i l’any 2000 va formar el Grup de Recerca en Tabaquisme, dins del Programa de Prevenció i Control del Càncer (PPCC) de l’ICO. El Grup desenvolupava línies de recerca sobre tabaquisme, amb projectes liderats des de l’ICO i també en col·laboració amb altres institucions, com les Agències de Salut Pública de Barcelona i de Catalunya,  l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), i grups de recerca d’altres països. Els principals objectius de la UCT són conèixer els determinants i la forma de prevenir i controlar el consum de tabac i l’exposició al fum ambiental del tabac, així com de les cigarretes electròniques, en la població. La UCT, on treballa un equip de 19 persones, és centre col·laborador de l’OMS i assessora governs de diferents països europeus.

-Després de vint-i-sis anys de trajectòria com a investigador del consum de tabac, repassant tota la feina feta, on diries que som ara sobre aquesta qüestió?

-Hem millorat molt, però estem anys llum de tenir la qüestió controlada. I no és un problema individual d’algú que continua dient ‘fumo perquè vull’. La indústria tabaquera alimenta aquesta addicció. I cal molta més acció en l’àmbit legislatiu, lleis més clares i controlar el preu del tabac. L’OMS ho ha dit per activa i per passiva, que incrementar el preu disminueix el consum. A França, el paquet de tabac costa el doble que el que es cobra a Espanya, i a Londres i Irlanda, el preu supera el de França. Els resultats de les nostres investigacions els hem d’explicar al qui prenen les decisions polítiques sobre directives i regulacions de publicitat i campanyes de sensibilització. I la progressió ha estat molt bona en aquest sentit, però ens hem quedat estancats.

-Les noves generacions tornen a fumar?

– Un 20% de la població jove fuma. Tot i que abans dels quinze anys ja experimenten i sí que hi ha alguns fumadors diaris, quan parlem de consum entre joves, les xifres més fiables volten els 24 o 25 anys. Quant a la proporció segons el gènere, les dones fumen una mica menys que els homes. En la població general, ho fan 18% les dones i un 28% homes, amb un 21% de mitjana. Som lluny encara del 10% dels països que ho estan fent millor, com els Estats Units, els països nòrdics, el Regne Unit o Irlanda.

-Com es pot fumar encara tant quan el consum de tabac es vincula a tantíssims càncers i malalties del cor?

-La trampa del tabaquisme és que les conseqüències no es veuen d’un dia per l’altre. Hi ha un perfil de fumador que es dona bastant:  jove, esportista, que fins i tot corre maratons i fuma i beu sense donar-li importància. La percepció del risc del tabac entre els joves és molt baixa. El mateix passava amb el casc i el cinturó de seguretat, fins que van començar a posar multes. Complir les lleis ha donat molt bons resultats. Entre les dones de la generació de la democratització del país, coincidint amb la fi del règim franquista, ara, el càncer de pulmó està augmentant un 5% més cada any. I això és fruit del tabac que van començar a consumir sota la falsa premissa d’igualtat venuda per les tabaqueres. El que es fuma avui, mata d’aquí a 15 o 20 anys, per això la percepció del risc és menystinguda. En el cas de les conseqüències cardiovasculars, els efectes són a més curt termini. A l’any de prohibir fumar en bars i restaurants, els índexs d’aquesta afectació ja va baixar. Tant a Espanya com a Anglaterra i a Irlanda, les malalties cardiovasculars van començar a disminuir per la lluita contra el tabaquisme. Els beneficis de les lleis del tabac han estat immensos, sobretot han desnormalitzat fumar en espais interiors públics. Els joves que ara tenen vint anys no han vist mai fumar en un bar.

-El consum de tabac es va vendre amb molt de glamur. Però avui encara, en molts ambients, i per a moltes persones, per tant, fumar està ben vist. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), no obstant parla clarament d’epidèmia de tabaquisme.

– El tabaquisme és una malaltia en si mateixa, recollida com a tal en els manuals de salut. S’ha de curar per totes les conseqüències negatives que comporta. Per això nosaltres no parlem mai de l’hàbit de fumar, perquè una cosa habitual no s’acostuma a relacionar amb una cosa dolenta. I fumar ho és.  És una addicció a la nicotina.

-El fumador ‘social’, sobretot, no es deu considerar addicte.

-A nosaltres, el fumador de baixa intensitat també ens preocupa molt. Perquè hi ha el perill que, en qualsevol moment, fumi molt més. Ho veiem quan tenen problemes amb la parella, perden la feina, o davant de qualsevol adversitat, aleshores el consum es dispara. A la nostra pàgina web, tenim una calculadora de dependència.

– En un estudi publicat recentment pel Grup de treball de Tabac i Salut Mental de la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum, s’evidencia que la falta formació sobre tabac i el consum d’aquest entre els mateixos professionals sanitaris també manlleva importància a la necessitat de deixar de fumar entre els pacients, en aquest cas de la salut mental.

-En els estudis de base, a les carreres de l’àmbit sanitari, el tema del tabac està molt atomitzat. Un pneumòleg o un oncòleg, en tota la carrera poden arribar a sentir a parlar del  tabac dues hores només. Se’n parla molt poc, tot i saber que el tabaquisme és un factor de risc en els cinc grans grups de malalties que més afecten la humanitat:  càncer, diabetis, malalties cardiovasculars, malalties pulmonars i trastorns de salut mental. A la nostra unitat, gràcies al Projecte europeu INSTrUCT liderat per la Dra. Cristina Martínez, cap adjunta de la nostra unitat, hem creat un curs en línia adreçat a estudiants o llicenciats en graus de ciències de la salut. I jo mateix, juntament amb la Dra. Martínez i les infermeres de la UCT, imparteixo una assignatura optativa sobre tabaquisme a Odontologia i a Medicina, i amb continguts també integrats al grau d’Infermeria. A qualsevol persona que tingui interacció amb el servei sanitari se li ha de plantejar la qüestió de si fuma o no, o si ho ha fet algun cop. Un dentista ha de preguntar pel tabac. Li ha d’explicar al pacient, que li pot posar un implant, però també que, si  fuma, té un 25% de risc que no vagi bé l’implant. Mentre que,  si no fuma, és molt rar que no el toleri. Si el pacient és receptiu, el dentista el pot derivar a un centre com el nostre per a fer tractament antitabac. Periodontitis, càries, infeccions de la boca tenen un vincle directe amb el consum de tabac, però a la carrera d’odontologia també hi havia, només, dues hores sobre tabac, per això ara hi fem l’assignatura optativa.

– El mateix Grup de Treball de tabac i Salut Mental va fer la Guia d’Intervenció Clínica en el  Consum de Tabac en pacients amb trastorn mental. La salut mental i les addiccions en molts casos són inseparables.

– La proporció de fumadors amb problemes de salut mental és del 80%, 4 vegades més que la proporció de la població en general. Són pacients que tindran EPOC, infarts… Quan nosaltres vam fer el primer estudi de tabac i salut mental, fa quinze anys, no estava regulat el tabaquisme encara a les unitats de psiquiatria i es permetia fumar. Però, en general, el tabac és un tema que la psiquiatria ha tendit a deixar de banda. Més aviat s’ha fet servir com a premi al bon seguiment de les teràpies. Això fa que els pacients de malalties mentals es morin d’infart o de càncer, perquè en aquests pacients fumar es veu com un mal menor, però és un gran mal.

-Segons dades de l’Organització mundial de la Salut, més de vuit milions de persones moren cada any a causa  del tabac. D’aquestes morts, més de set milions són degudes al consum directe del tabac i al voltant d’1,2 milions són conseqüència de l’exposició de no fumadors al fum aliè. En qualsevol moment, qui no fuma pot trobar-se també exposat al fum, caminant pel carrer, en terrasses, als accessos a edificis, gimnasos, restaurants, hospitals… Com ha canviat el perfil del fumador passiu?

-Ara la intensitat de l’afectació als fumadors passius és menor. Anys enrere havíem vist moltes dones amb càncer de pulmó que no havien fumat mai, però convivien amb un fumador. Dos estudis diferents fets a principis dels anys vuitanta, a Grècia i als Estats Units, van arribar a la mateixa conclusió: dones no fumadores amb càncer de pulmó convivien amb fumadors.

-Què li passa al cervell quan es fuma.

-Al cervell tenim, totes les persones, receptors nicotínics, receptors d’endorfines i opioides que el nostre mateix organisme produeix i que ens fan sentir plaer. Aquests receptors s’activen, és com si es posessin contens, amb l’arribada de nicotina. I, si els hi vas proporcionant nicotina, desenvolupen la capacitat d’augmentar, es reprodueixen, per poder rebre’n més. Per això l’organisme automàticament demana més nicotina, perquè ha creat més receptors que l’esperen. Si deixes de posar nicotina els receptors ‘es queixen’, això és la síndrome d’abstinència. Per exemple, quan un fumador agafa un avió en un vol de llarga durada, li puja la tensió i sembla que s’hagi de morir. Amb la cocaïna, l’heroïna  i el cànnabis, funciona també així. De fet, nosaltres cada vegada veiem més la doble addicció, al cànnabis i al tabac, tot a l’hora. Hi ha molts casos de gent que, després de 4 o 5 anys d’haver consumit cànnabis ho volen deixar pels efectes secundaris, però continuen fumant tabac. Altres entren al tabac a través del cànnabis perquè ho barregen. Per saber el grau d’addicció que té una persona, nosaltres preguntem quantes cigarretes fuma al dia i, sobretot, quant de temps passa entre que es lleva de dormir a la nit, i fa la primera cigarreta. Com més addicció, més curt és aquest temps. Igual que amb l’alcohol, sigui cervesa, vi, conyac o qualsevol altra beguda alcohòlica.

-Quins altres estudis teniu entre mans a la vostra unitat?

– Estem fent un assaig molt prometedor, Llars sense fum, del qual encara no tenim resultats. És l’adaptació a la nostra cultura d’un programa dels Estats Units per empoderar les famílies on hi ha algun membre que fuma, perquè deixi de fer-ho, d’entrada, a casa, com a primer pas abans de deixar de fumar. Hi ha gent que admet que només fuma a dins  de casa quan no hi ha els seus fills. Però el  fum queda en l’espai, encara que no hi siguin els nens i hi queden les concentracions de nicotina. De la mateixa manera que pot arribar també als altres membres de la casa, si el fumador ho fa al balcó o a la galeria. El fum que es cola concentra nicotina a l’interior de la llar. Però encara no tenim lleis  que protegeixin els nens dels progenitors fumadors, ni a casa ni al cotxe. Als Estats Units l’eficàcia d’aquest programa ha estat del 40%.  L’estem treballant amb AMPES que ens  fan el contacte amb les famílies. Els fem una primera trucada d’orientació i els donem materials informatius sobre els efectes als fumadors passius del fum i els beneficis de deixar de fumar, també els informem sobre els recursos que poden tenir al seu abast i com gestionar la situació.  D’altra banda, estudiem patrons de consum, l’abstinència en el consum de tabac i cànnabis, la presència de publicitat subliminar del tabac al cinema i a la televisió, i altres accions conjuntes amb els estats membres de la Comissió Europea. Ara comencem un macroprojecte europeu sobre prevenció primària del càncer. El  programa Europe’s Beats Cancer Plan és que, en l’actualitat, canalitza la major part dels ajuts de recerca sobre tabaquisme.

Foto: Institut Català d’Oncologia / Òscar Ferrer