Les morts i patologies que afecten treballadors i familiars de Honeywell van ser el primer impuls per a la creació de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya, entitat amb seu a El Prat de Llobregat que s’ha convertit una de les plataformes més reivindicatives i actives en defensa dels drets de les persones afectades per l’amiant. A l’Estat espanyol no se sap en aquests moments quantes persones estan afectades per l’amiant.
Des d’abans de 1952 i fins que es va prohibir l’ús de l’asbest, l’amiant va ser prohibit a tot el territori de la UE, aquest producte va estar present en els processos industrials que es desenvolupaven a l’antiga Honeywell, actual Federal Mogul, primer a la planta d’El Prat de Llobregat i, posteriorment a la de la Zona Franca de Barcelona. Durant aquest temps, milers i milers de treballadors van passar pels esmentats centres de treball i va quedar exposats a les fibres de l’amiant sense que l’empresa adoptés les pertinents mesures de seguretat i prevenció per protegir la salut dels seus empleats.
El Tribunal Suprem fa l’anterior consideració atenent a l’informe de l’Institut Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT) de l’any 1977 on es denunciava que a la fàbrica d’El Prat se superava la concentració màxima permesa de pols d’amiant i s’acumulaven tot tipus d’incompliments de la normativa de salut laboral en vigor, incloent en això que no hi havia equips individuals de pro0tecció i de les taquilles dobles, a més de greus mancances en els sistemes de ventilació i extracció.
A l’any 1982 el mateix organisme constatava que les anomalies denunciades només s’havien esmentat de manera molt parcial i se seguia superant greument la concentració de pols d’amiant, alhora que es posava en evidència el risc per a la salut de les persones que hi treballaven.
El 1984 el mateix INHST constatava que no s’havien resolt les peticions de millores enviades a l’empresa. No va ser fins a setembre del mateix any que, amb ocasió del trasllat de la fàbrica des d’El Prat de Llobregat fins a La Zona Franca, que Honeywell va encarregar a una empresa externa la realització del control ambiental de les fibres d’amiant i adopta mesures destinades a minimitzar el risc per a la salut humana que suposa la presència en l’ambient de l’amiant.
El Suprem confirma plenament la sentència dictada abans pel TSJC que condemnava Honeywell Fricción a abonar el recàrrec del 50% sobre la prestació de viduïtat que percep la dona d’un extreballador mort l’any 2011 després que a edat de 84 anys se li reconegués la incapacitat permanent en grau d’absoluta com a conseqüència d’una asbestosi d’origen professional.
Per a Àlex Tsmenetzky, advocat del Col·lectiu Ronda que ha representant la vídua, “Honeywell situa El Prat de Llobregat en primera línia del drama de l’amiant a Catalunya, al costat de localitats ha tristament marcades per l’asbest, com són Cerdanyola i Castelldefels.
