Des de fa dècades, la població mundial segueix guanyant quilos i greix. Aquesta crisi global d’obesitat s’ha convertit en el principal problema de salut. I els metges no estan preparats per afrontar-la. I no és un problema de falta d’investigació i proves científiques, sinó més aviat de formació nutricional: els metges no en saben prou de dietètica per aconsellar els seus pacients. L’excés de quilos i de greix és un factor de risc crucial en les malalties cardiovasculars, la diabetis i alguns càncers i trastorns musculoesquelètics, entre d’altres malalties. Per aquest motiu la mala alimentació pot considerar-se la principal causa de mortalitat, morbiditat i discapacitat. Per revertir aquesta situació, cal que els metges de tot el món donin un pas endavant, assumeixin el lideratge que els correspon i aprenguin més nutrició. El segon pas és millorar la comunicació sobre alimentació saludable, ja que el coneixement existeix però falla la seva difusió. I per això, entre altres coses, els grassos de tot el món caminen sense nord, posant-se a dieta i sense deixar d’engreixar.
És tal l’auge de l’epidèmia d’obesitat, que per a 2025 es persegueix un objectiu tan modest com tornar a les prevalences de 2010. No obstant això, la probabilitat d’aconseguir-ho “és pràcticament nul·la”, segons l’anàlisi de prevalences i tendències en 186 països publicat a The Lancet per la NCD Risk Factor Collaboration. Per contra, si la tendència actual continua, el 2025 el 18% dels homes i el 21% de les dones del planeta seran obesos. Aquest fracàs no té a veure amb la falta de força de voluntat per aprimar-se, sinó més aviat amb la manca de consell mèdic, com planteja en un article a STAT la internista argentina Agustina Saenz, directora d’educació i programes nutricionals del Physicians Committee for Responsible Medicine. Els malalts consideren que els metges són la seva principal font d’informació dietètica, però només el 14% d’ells se sent segur parlant de dietes amb els seus pacients. I no se senten còmodes perquè no han rebut formació suficient.
Parlar de l’obesitat i la mala alimentació implica ficar-se en un dels majors laberints del coneixement relacionat amb la salut. Totes les disciplines, i no només biomèdiques, tenen alguna cosa a dir, des de la genètica fins a les ciències ambientals i des de la fisiologia a la sociologia. El problema és complex perquè la dieta ocupa un lloc central en l’estil de vida i hi ha molts interessos en joc. La nutrició és potser l’àmbit del coneixement mèdic en el qual hi ha més confusió, més estudis amb conflictes d’interessos i més soroll informatiu. Però la comunitat mèdica té l’obligació de pentinar tot aquest eixam d’estudis per triar les proves científiques rellevants sobre les quals construir una formació i una comunicació segures i eficaces.
“Així com els metges van ser una peça clau en la lluita contra el tabaquisme, les begudes ensucrades i conduir un cotxe sense el cinturó de seguretat, avui saben que la major amenaça contra la salut és la Big Food [les grans indústries alimentàries]”, apunta Saenz a STAT, on defensa les dietes centrades en aliments vegetals com el millor camí per aconseguir un pes saludable. Si la primera mesura urgent és que els metges aprenguin nutrició, la segona i no menys important és millorar la comunicació dietètica. Cal que tots els agents implicats en la informació de ciència i salut, des de les agències públiques als mitjans de comunicació, millorin la qualitat de la comunicació. Però això, ai, és potser massa demanar en aquests temps nostres de la posveritat.
Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.
