L’endometriosi es defineix com la presència de cèl·lules endometrials fora de la cavitat uterina. Es tracta d’un procés benigne, crònic i d’evolució incerta, que pot arribar a causar un dolor incapacitant per a la dona que la pateix. Actualment, en desconeixem la causa, tot i que hi ha diverses teories. Sabem que tenir antecedents familiars afavoreix l’aparició de la malaltia i també s’està especulant en el paper que podrien jugar altres factors externs (dieta, substàncies ambientals, etc.) en el seu desenvolupament.
Es tracta d’una malaltia hormono-dependent que, en general, empitjora amb els cicles menstruals: la presència de cèl·lules de l’endometri fora de l’úter provoca que, quan la pacient té una menstruació, de la mateixa manera que es produeix un sagnat vaginal, els focus d’endometriosi que són fora de l’úter pateixin les mateixes conseqüències. El sagnat acaba produint la formació d’un teixit cicatricial i una fibrosi que sol ser la causa del dolor. D’aquesta manera, s’explica per què en l’embaràs les pacients milloren la simptomatologia, donat que el cicle menstrual queda anul·lat.
Tot i que es calcula que l’endometriosi afecta aproximadament al 10% de les dones en edat fèrtil, és probable que aquest percentatge sigui major, ja que es tracta d’una malaltia sovint infradiagnosticada. A més, en els casos en què la pacient pateix una esterilitat o un dolor pèlvic crònic associat, les xifres se situen al voltant d’un 70%. El nostre centre té una Unitat d’endometriosi que es va crear ara fa 10 anys, i cada any diagnostiquem i operem més casos. Del 2012 al 2016 s’ha doblat el nombre de visites de pacients afectades per aquesta malaltia que ha rebut el nostre equip, i només l’any 2016 en vam rebre més de 1.300.
Actualment, ens trobem amb un doble problema: amb el retard de l’edat en la maternitat, la pacient amb endometriosi consulta també per esterilitat. Si cal retardar la maternitat, per motius personals, recomanem fer alguna tècnica de preservació de fertilitat.
Un altre problema, és el retràs en el diagnòstic de les pacients: entre 6 i 8 anys aproximadament. Els especialistes sovint ens trobem amb pacients que han anat voltant de consultori en consultori, visitades per tot tipus d’especialistes: ginecòlegs, digestòlegs, cirurgians generals, psiquiatres, metges internistes, de família, etc. Són pacients que ja pateixen les conseqüències psicològiques de conviure dia rere dia amb un dolor crònic que ha estat catalogat com a “normal”.
En ser una malaltia que també pot afectar òrgans extra ginecològics, com són l’intestí, els urèters o la bufeta, és important comptar amb un equip multidisciplinari i especialitzat en la malaltia, des de les persones involucrades en el diagnòstic fins a ginecòlegs especialistes en laparoscòpia avançada, uròlegs i cirurgians generals. El diagnòstic és fonamental: l’objectiu és arribar a aconseguir la màxima informació possible de l’extensió de la malaltia, evitant sorpreses quan s’hagi indicat una cirurgia. Però no totes les pacients són candidates a un tractament quirúrgic. A grans trets, la tendència actual és la de reservar la cirurgia a pacients que no millorin amb tractament mèdic o tinguin una important afectació ovàrica, intestinal o de vies urinàries i bufeta.
Avui en dia no disposem de cap medicament que faci desaparèixer els focus de la malaltia, però moltes pacients es poden beneficiar dels anticonceptius hormonals combinats quant a què, en molts casos, frenen la progressió de la malaltia. Al final, a la consulta, el que farem és individualitzar en cada cas. S’han de tenir en compte les característiques i els desitjos de la pacient, el grau de simptomatologia i l’extensió de la malaltia i establir en cada cas la millor estratègia terapèutica de la qual se’n pugui beneficiar la pacient. La nostra feina a la consulta implica empatitzar amb elles, escoltar-les, tranquil·litzar-les i trobar-hi una solució. No només es tracta de fer un correcte diagnòstic, sinó de cercar la manera de millorar la qualitat de vida d’aquestes pacients.
