Aquesta és una entrevista de eldiario.es
Durant els últims anys moltes institucions internacionals han tractat d’alertar a la població sobre el creixent nombre de bacteris que s’estan tornant resistents als antibiòtics. L’Organització Mundial de la Salut assegura que aquestes súperbacteris suposen “una amenaça cada vegada major per a la salut pública mundial”, per la qual cosa aquesta mateixa setmana ha recomanat deixar d’utilitzar els antibiòtics per estimular el creixement d’animals.
Entre la bateria de recomanacions establertes per l’OMS, a més d’una racionalització del consum, també està la de promoure una major “inversió en la recerca i desenvolupament de nous antimicrobians, bovines i proves diagnòstiques”. No obstant això, el problema a l’hora de desenvolupar nous antibiòtics és que “és molt difícil trobar noves molècules, fins i tot hi ha gent que pensa que no és possible”, explica l’investigador del Centre Nacional de Biotecnologia, Daniel López.
Aquest especialista en superbacteris, que es va portar el seu laboratori des d’Alemanya fa amb prou feines tres anys, ha publicat aquesta mateixa setmana un estudi en la revista Cell en el què proposa una nova estratègia per lluitar contra aquests bacteris que no passa per la creació de nous antibiòtics, sinó per donar-li una nova oportunitat als que ja existeixen. “Hem aconseguit que els bacteris es tornin de nou sensibles als antibiòtics d’ús rutinari en entorns hospitalaris”.
Hi ha qui ha qualificat aquest avanç com una “notícia bomba” està d’acord?
No sé si és una notícia bomba [riures], però crec que el treball és interessant.
Només interessant?
Home, per descomptat aquí hi ha alguna cosa molt interessant, perquè amb la nostra estratègia els antibiòtics vells segueixen valent. Això obre una possibilitat per reprendre els antibiòtics que estaven desnonats i ficats en un calaix, perquè tots els bacteris ja són resistents a ells. Hi ha tants, que la possibilitat de tornar-los a incloure dins del nostre arsenal és molt atractiva.
En què consisteix aquesta nova estratègia?
Nosaltres treballem investigant unes zones dins de la membrana d’un bacteri, una espècie de pegats que nosaltres anomenem microdominis. Aquests pegats contenen unes proteïnes que són les encarregades de generar la resistència als antibiòtics, però aquestes proteïnes solament funcionen si es troben dins dels pegats, així que el que hem fet és dissenyar una molècula que el que fa és trencar aquests pegats. D’aquesta forma, el que aconseguim és que les proteïnes que li confereixen la resistència al bacteri deixin de funcionar. Al final, el que fem és domesticar un bacteri resistent i convertir-lo novament en sensible als antibiòtics, amb el que li podem administrar penicil·lina i matar-lo.
Amb quin bacteri han treballat?
Amb l’estafilococ auri resistent a la penicil·lina, perquè en els entorns hospitalaris és el que està causant els estralls més seriosos. Cal tenir en compte que els hospitals són zones on la resistència és molt forta, ja que s’utilitzen molts antibiòtics. A això cal afegir que hi ha molts pacients que poden tenir el seu sistema immunitari compromès, pel que els bacteris tenen molt més fàcil proliferar en el cos d’aquestes persones. Aquí és on s’està fent fort aquest estafilococ resistent.
És més probable que aparegui un bacteri resistent en un entorn de molts antibiòtics?
Sí, és en els ambients en els que s’utilitzen molts tipus d’antibiòtics on es concentren la majoria dels bacteris resistents, ja que són el brou de cultiu perfecte perquè apareguin les resistències i és on sorgeixen les bestioles més rares i més evolucionats.
En la indústria ramadera, per exemple, no s’utilitza un sol antibiòtic, sinó que s’utilitzen molts i molt diversos, amb el que els bacteris que creixen en aquest entorn estan evolutivament programades per resistir una combinació de fins a quatre i cinc antibiòtics. Si en algun moment, per algun error humà, aquests bacteris salten de la granja a un ambient humà és quan poden començar a sorgir els problemes.
Com és el procés d’aparició de resistències?
És evolució pura i dura. La teoria evolutiva de Darwin feta pràctica. Suposem que tens una comunitat de cent milions de bacteris i en tirar un antibiòtic molt bé mates a 99.999.999, potser aquest únic bacteri que ha sobreviscut és diferent de la resta perquè té una mutació que fa que sobrevisqui. Llavors aquest bacteri especial podrà créixer i dividir-se, encara estant en presència de l’antibiòtic, fins a crear una nova comunitat de milions de bacteris que seran resistents.
Llavors, és un procés natural?
Sí, l’evolució és alguna cosa natural, es dóna contínuament en la naturalesa i contra això no podem fer res. El que sí que podem i hem de fer és regular l’ús d’antibiòtics per alentir l’aparició de resistències i que ens doni temps a buscar alternatives. L’objectiu no és evitar l’evolució, nosaltres sabem que les resistències als antibiòtics van aparèixer tard o d’hora, però necessitem que ocorri més a poc a poc. Han d’utilitzar-se menys antibiòtics, especialment en els ambients en què s’utilitzen de forma més massiva, perquè de la forma que està ocorrent actualment no donem l’abast. Els bacteris sempre van per davant de nosaltres i estan apareixent mecanismes de resistència molt més ràpids del que podem abastar.
Creu que la societat està prou sensibilitzada amb aquest problema?
És possible que la societat no estigui molt preocupada, però cal deixar clar que tenim un problema molt seriós i que està reconegut per tot tipus d’institucions internacionals. Ara bé, els científics tampoc volem enviar un missatge alarmista, no cal muntar trinxeres al carrer, però cal ser conscient del problema.
Vostè s’ha emportat el seu laboratori des d’Alemanya, està content amb el canvi?
La veritat és que estic encantat i això que al principi molta gent em deia que per què me n’anava, que segur que perdia competitivitat, que baixaria la qualitat… Però en realitat ens va genial i som molt competitius. Crec que el laboratori està al mateix nivell que el que tenia a Alemanya, o fins i tot jo diria que superior.
Canviaria alguna cosa de la recerca a Espanya?
Les traves burocràtiques, perquè aquí són àrdues. El sistema està vell, és inflexible i fa que perdis molt temps. Crec que la ciència espanyola es beneficiaria moltíssim si el sistema s’adaptés als nous temps.
Per exemple?
Doncs a l’hora de comprar un equip concret, jo a Alemanya entrava en una web, feia una comanda a càrrec d’un projecte i en dos dies ho tenia. Aquí has de realitzar tota una burocràcia que fa que l’equip et pugui trigar cinc mesos i això és un disbarat. Al final, el què passa és que els investigadors espanyols juguen en desavantatge i normalment això se supleix tirant més hores, perquè sabem que molta de la nostra energia es perd en fregaments del sistema.
