Aquesta és una entrevista de eldiario.es
Durant els últims anys diverses ciutats espanyoles han superat els límits legals de contaminació atmosfèrica en diverses ocasions. Institucions internacionals i europees han alertat en diverses ocasions dels riscos que l’empitjorament de la qualitat de l’aire té per a la salut dels ciutadans i s’ha observat que quan es donen aquests pics de contaminació augmenten els ingressos dels hospitals.
L’Organització Mundial de la Salut estima que la mala qualitat de l’aire provoca cada any tres milions de morts prematures i que la contaminació està relacionada amb l’aparició de diversos tipus de càncer, amb malalties respiratòries i fins i tot s’ha convertit en un dels principals factors de risc d’infart cerebral. Ara, segons un estudi realitzat per investigadors espanyols a la ciutat de Barcelona i publicat a l’International Journal of Cardiology, els contaminants de l’aire també actuen com a desencadenants dels infarts de miocardi més greus.
“Hem tret dues conclusions principals, la primera, que en els dies que hi ha més contaminació atmosfèrica ingressa més gent per infarts de miocardi i la segona, que durant aquests dies els infarts també són més greus”, explica a eldiario.es el principal autor d’aquest estudi, cardiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars, Jordi Bañeras.
Quina influència té la contaminació en el nombre d’infarts?
L’associació que hem trobat és significativa i per tant existeix, però és petita. La probabilitat de qui està exposat és de 1’05 vegades més que els que no ho estan.
No sembla una probabilitat molt alta
Jo sempre ho comparo amb la cocaïna. Quan algú consumeix cocaïna té fins a 23 vegades més probabilitats de tenir un infart que qui no la presa. Òbviament, la relació amb la contaminació no és tan forta, però cal tenir en compte que hi ha molt poca gent exposada a la cocaïna, mentre que a la contaminació estem tots exposats, de manera que a nivell d’impacte hi ha més infarts provocats per contaminació que per cocaïna, tot i que aquesta droga és un factor molt més potent.
Com es produeix un infart?
Un infart es produeix quan hi ha una obstrucció en una artèria que fa que arribi menys sang al cor, llavors el tros de cor que no rep reg es perd, el que nosaltres anomenem necrosi. Els infarts més greus són aquells en què l’artèria es tapa del tot i nosaltres ho identifiquem perquè en fer un electrocardiograma hi ha una ratlla, que nosaltres anomenem segment ST, que puja. Per això es diuen infarts de miocardi per elevació de ST.
I com influeix la contaminació?
Cal diferenciar els factors de risc dels desencadenants. Els primers són ben coneguts per la població, com el tabaquisme, la hipercolesterolèmia, la hipertensió arterial, el sedentarisme, l’obesitat, etc. Tot això fa que les artèries es vagin estrenyent, perquè es van acumulant plaques de colesterol i va apareixent una obstrucció lentament. Això és el que nosaltres anomenem una placa d’ateroma.
Si la placa és petita, l’individu no s’assabenta, ja que passa suficient sang. El problema és que la contaminació pot fer que la placa es fissuri o es trenqui, amb el que es pot produir un sagnat i la sang coagulada pot arribar a ocupar tot el diàmetre de l’artèria i tapar-per complet, produint l’infart.
Existeix una quantitat límit per garantir la seguretat dels ciutadans?
No podem dir un nombre exacte, el que sí que podem dir és que com més es redueixi la pol·lució més infarts s’eviten. Si reduïm els nivells d’alguns contaminants en 10 micro grams per metre cúbic ens evitaríem un mínim de 19 ingressos per infarts de miocardi a l’any només a la ciutat de Barcelona i aquesta xifra no és gens menyspreable.
Però la legislació estableix uns valors límit ¿són insuficients?
La major part dels dies complim els límits de la Unió Europea, però està clar que hauríem de marcar-nos límits més baixos i tendir cap als valors que marca l’Organització Mundial de la Salut, però no els estem assolint. Cal tenir en compte que nosaltres només hem estudiat els infarts, però hi ha molta evidència científica sobre els molts problemes de salut que genera la contaminació de l’aire.
Quins són els contaminants més associats als infarts?
Els dos contaminants que tenen una associació més forta amb l’aparició d’infarts de miocardi i amb la seva gravetat són el PM 2.5 i el PM 10, que provenen fonamentalment del trànsit rodat. Són una espècie de boletes de contaminació que hi ha en l’ambient i que es classifiquen segons la seva grandària. Les menors de 2,5 micres es diuen PM 2.5 i provenen principalment dels tubs d’escapament dels vehicles dièsel, mentre que les d’entre 2,5 i 10 micres es diuen PM 10 i es generen per la fricció de les rodes dels cotxes amb el terra, dels frens, etc.
Segons l’informe anual del Ministeri els valors d’aquests contaminants a Barcelona estan per sota de les recomanacions de l’OMS
Però aquests valors es donen per a zones més àmplies, si barreges en un estudi zones de camp amb grans ciutats fent una simple mitjana, és molt difícil poder treure conclusions, ja que la situació pot variar en pocs quilòmetres. Per exemple, la contaminació a la serra de Collserola és molt més baixa que la que pot haver-hi en el centre de la ciutat.
Nosaltres hem estat molt meticulosos i hem tingut en compte totes les estacions de mesurament de contaminació de Barcelona, les van estudiar individualment i vam veure que hi havia dos patrons, unes mostraven valors alts de contaminació i altres tenien valors molt baixos. Per això apliquem dos models diferents.
En l’informe del Ministeri només es mostren els valors de mitjana anual de PM 2.5, però vostès han fet un estudi amb mesures diàries, per què?
Els contaminants afecten a curt termini, de manera que no podem estar mirant la mitjana anual, perquè per a aquests mals això no ens serveix, el que cal mirar són les dades diàries i setmanals. Els dies de més contaminació són els que tenen més risc, ja que són els dies en què una persona vulnerable se li podria trencar una placa ateroma i tenir un infart.
D’aquesta manera hem pogut veure que l’exposició a la contaminació pot estar actuant fins cinc dies abans que es produeixi l’infart i fer que aquest sigui més greu. És a dir, que si avui hi ha un pic de contaminació, d’aquí a quatre dies una persona pot tenir un infart i, per haver estat exposat a aquesta contaminació, l’infart pot ser més greu. Són pocs dies els que es superen els límits marcats, però, per exemple, aquests últims dies a Barcelona s’han superat els límits i aquí és on cal estar més vigilants.
