Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“Jo volia estudiar una enginyeria però la majoria em semblaven massa mecàniques, de treball físic, em semblava que els faltava un àmbit més social”. Qui parla és Tatiana Ramírez, estudiant a punt de graduar-se d’Enginyeria Biomèdica, titulació que va veure que sí podia tenir un impacte més “real” sobre la vida de les persones. Davant una alarmant mitjana del 25% de dones que cursen enginyeries, Biomèdica té vora un 60% de noies a les universitats catalanes.
Aquesta setmana, universitats com la Politècnica de Catalunya (UPC) s’han omplert d’alumnes d’ESO a les quals es va intentar acostar a l’enginyeria amb motiu del Dia Mundial de la Dona i la Nena en la Ciència. Activitats com presentar-los casos de professionals que puguin servir-los de referent i trencar així els seus prejudicis són les més habituals, encara que algunes facultats es plantegen també ressaltar la utilitat social d’aquests estudis per seduir a més dones.
“Enginyeries com la Informàtica o l’Elèctrica tenen més conseqüències sobre la vida de la gent del que pensem, i ressaltar això pot ser útil per atreure dones, alhora que es trenquen els estereotips que associen aquests estudis als homes”, comenta Núria Castell, exdecana de la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i responsable del grup Dones i Tecnologia de la universitat.
Les úniques tres enginyeries de la UPC amb majoria de dones són Biomèdica (60,8%), Alimentària (57,9%) i de Sistemes Biològics (50,9%), totes elles amb una clara vinculació amb les ciències de la salut i la biologia, àmbits on elles són majoria. “El prefix ‘bio’ neutralitza la paraula enginyeria”, constata Sara Gómez, exvicerrectora de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).
Per a Gómez, responsable ara de Dones i Enginyeria en la Real Acadèmia d’Enginyeria, és “fonamental” per aconseguir la paritat que els joves tinguin present que amb els coneixements d’informàtica es pot desenvolupar un programari per a un ull biònic (una pròtesi perquè els cecs puguin veure), i amb els de Enginyeria Civil, fer més sostenible la mobilitat d’una ciutat.
Aquests graus estan a l’altre extrem en quant a paritat. Informàtica, Electrònica Industrial i Automàtica o Mecànica ronden el 10% de dones en la UPC.
Aprofitar la fórmula o reforçar estereotips?
Malgrat ser una via efectiva per captar a enginyeres, no és aquesta una forma d’assumir que les dones sempre es decanten per allò que té una aplicació social? No respon això a un estereotip?
Aquest és el debat que va suscitar un article en el New York Times de Lina Nilsson, directora d’Innovació del Centre Blum per a Economies en Desenvolupament de la Universitat de Califòrnia, que va defensar que aquests estudis havien de “replantejar” la recerca i els currículums d’Enginyeria per estar més orientats a les necessitats socials, i així avançar cap a la igualtat de gènere en els estudis “i fer una millor enginyeria per a tots”, concloïa.
L’article, en el qual aquesta enginyera de la Universitat de Califòrnia donava diversos exemples d’estudis i programes d’enginyeria amb ànim de transformació social i majoria de dones, va aixecar crítiques en el mateix diari. La professora de física Mary Beth Ruskai va respondre que l’objectiu havia de ser aconseguir que les dones se sentissin atretes per les matemàtiques, la física o l’enginyeria pel que són.
“L’enginyeria hauria de ser més social d’entrada, enfocada al bé i a l’interès comú, independentment de la participació que hagi de dones, que sens dubte és anòmala i preocupantment baixa”, opina Miquel Carrillo, president de la Federació Espanyola d’Enginyers sense Fronteres.
Per a Carrillo, caldria donar la volta a l’argument de ressaltar els aspectes socials de l’enginyeria per sobre dels tècnics. “Cal atreure a més dones cap a aquest camp perquè s’assembli més a la societat a la qual serveix”, sosté, “així la ciència i la tecnologia potser tindrien una major orientació cap a aquesta idea”.
Els estereotips, la batalla principal
Al grup d’estudiants d’Enginyeria Biomèdica de la UPC que s’ha reunit aquesta setmana al campus malgrat estar de vacances, el que els preocupa de la falta de dones és sobretot els estereotips associats a aquest camp. “El gran problema és que des de petits associem els videojocs i els cotxes als homes, i després de grans els associem a certes enginyeries”, sosté l’estudiant Laura Villar.
“El mateix amb els jocs de construccions, els nens són els únics que creixen jugant amb ells”, es lamenta Daniel Solà. En Enginyeria Civil només una de cada tres són noies. Aquests joves, que tenen molt més a prop el seu pas per l’escola, aposten per qualsevol campanya que tracti d’incidir en els estudiants d’institut.
No els sorprèn que ja en Secundària les noies es considerin menys competents en ciències i matemàtiques que els nois malgrat obtenir millors notes, segons va constatar un estudi de la UOC recentment. “Ens veiem menys tècniques, jo he tingut aquesta sensació, encara que és evident que tenim les mateixes capacitats”, sosté Villar.
La batalla contra la desigualtat de gènere en les enginyeries, convenen, ja està perduda en el batxillerat. La majoria dels qui estudien Enginyeria Biomèdica provenen de la modalitat de Batxillerat científic, però així i tot es pregunten quin és el percentatge de dones en el batxillerat tecnològic?
