Al llarg dels anys, diversos estudis neurocientífics han demostrat que les regions auditives del cervell se sincronitzen amb els estímuls auditius externs. És a dir, el cervell és capaç de compassar de forma natural la freqüència de les seves ones cerebrals amb les oscil·lacions o el ritme d’allò que escolta a cada moment.
No obstant això, poc se sabia fins ara de les conseqüències que tenia l’efecte de la sincronització cerebral, també conegut com a brain-entrainment, a les regions del cervell directament relacionades amb el processament del llenguatge.
Una recerca duta a terme pel Basque Center on Cognition, Brain and Language (BCBL, per les seves sigles en anglès) de Sant Sebastià ha estudiat aquest aspecte i ha analitzat a fons la sincronització cerebral de 72 persones.
Segons explica Nicola Molinaro, investigador en el BCBL, l’experiment ha demostrat que la sincronització amb la parla és més intensa quan el cervell escolta ones de baixa freqüència –aquelles relacionades amb l’accent, els tons i l’entonació de la parla-.
Així mateix, l’estudi ha demostrat que aquesta sincronització deriva en una activació directa de les regions cerebrals relacionades amb el processament de llenguatge, com és el cas de l’àrea de Broca, una secció situada en el lòbul frontal de l’hemisferi esquerre i involucrada en la producció d’aquest.
En anteriors treballs els investigadors del centre donostiarra van comprovar que els nens amb dislèxia mostren una feble sincronització amb les bandes de freqüència baixa, i per tant, una escassa activació de les regions relacionades amb el processament del llenguatge.
A més, està científicament demostrat que els joves que no processen de manera òptima les ones de freqüència baixa tenen majors dificultats per descodificar els fonemes i paraules, la qual cosa es relaciona directament amb la capacitat lectora i els possibles trastorns d’aquesta, com la dislèxia.
Intervencions terapèutiques enfocades a l’aprenentatge
En analitzar l’efecte de la sincronia cerebral relacionada amb els tons i l’entonació de la parla, Molinaro explica que es poden desenvolupar en la infància intervencions terapèutiques enfocades a l’aprenentatge del llenguatge estimulant els components auditius de baixa freqüència i obtenir així una idea més clara dels sons que componen el llenguatge.
“Per exemple, es pot mesurar la sincronització cerebral mentre un nen amb dislèxia està sentint parlar i donar-li una recompensa si estimula més la sincronització amb la banda de baixa freqüència. Es pot ajudar a aquells que estan fora de sincronia a posar més atenció als tons, accents i entonacions de parla”, apunta Nicola Molinaro.
Això podria ser aplicable a les tasques amb logopedes, desenvolupant intervencions específiques per sincronitzar-se amb la parla en baixa freqüència. “Amb sessions repetides d’entrenament es pot ajudar a nens amb retard amb el llenguatge a recuperar els mecanismes d’atenció”, assegura.
Necessàries futures recerques
Els investigadors del BCBL han realitzat un total de dos estudis amb 35 i 37 persones respectivament, a les quals es va sotmetre a l’escolta de diferents frases durant aproximadament sis minuts.
A través de la magnetoencefalografia (MEG), una tècnica no invasiva que permet registrar i analitzar de forma precisa l’activitat neuronal del cervell mentre els participants realitzen una tasca tan senzilla com sentir parlar, es van analitzar les regions cerebrals que se sincronitzaven amb les diferents bandes de freqüència.
Per Molinaro, és important seguir estudiant el fenomen de la sincronització cerebral per definir amb més claredat què passa en l’òrgan més complex de l’humà. “L’objectiu és analitzar què ocorre en els cervells de bilingües, en aquelles persones que estan aprenent un nou idioma o en pacients amb lesions cerebrals”.
Els autors preveuen realitzar futures recerques per analitzar què ocorre amb aquest fenomen quan el subjecte està en un context comunicatiu on diverses persones parlen alhora o si el receptor pot veure la cara de l’emissor mentre escolta el seu missatge.
