Fa un any que a Catalunya ha entrat en vigor l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE). Un estudi de la UPF i la UB constata que l’aplicació a Catalunya de l’Impost a les begudes ensucrades envasades n’ha reduït el consum en un 22%. En una jornada celebrada al Departament de Salut per avaluar l’experiència de la implantació d’aquest impost a Catalunya i l’impacte en els hàbits de consum, Joan Guix, secretari de Salut Pública, s’ha mostrat preocupat des de la perspectiva de salut pública.
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, el sobrepès i l’obesitat són el cinquè factor principal de risc de defunció al món i l’estat espanyol és líder en incidència de sobrepès: un 60% de la població espanyola pateix sobrepès, de la qual un 20% té obesitat. A Catalunya el 12,6% dels infants i joves d’entre 6 i 12 anys són obesos.
També a Catalunya, el consum de begudes ensucrades és elevat, sobretot en infants i joves. Segons les darreres dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2015-2016, 1 de cada 10 infants de 3 a 14 anys pren begudes ensucrades cada dia o més d’un cop al dia; pel que fa a població de 15 anys o més, el 21% beu 1 o més begudes ensucrades cada dia. Aquest consum té una relació directa amb l’aparició de sobrepès, obesitat o diabetis tipus 2. De fet, un consum elevat s’associa amb un risc més elevat de patir problemes de salut crònics, sobretot cardiovasculars i càncers.
Davant d’això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va demanar als governs que gravin les begudes ensucrades com a mesura per lluitar contra l’obesitat, després que diversos estudis hagin posat de manifest que la indústria alimentària fa anys que maniobra per ocultar els riscos d’un consum excessiu de sucre. I més concretament, després que un estudi tragués a la llum les pràctiques de Pepsi i Coca-Cola per ocultar els seus vincles amb l’obesitat als EUA.
L’estudi que indica que s’ha reduït el consum un 22% l’ha elaborat el Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat de Barcelona (UB). Aquest resultat constata que l’aplicació a Catalunya de l’Impost sobre Begudes Ensucrades Envasades (IBEE) suposa el que seria ingerir 107 calories menys per persona i setmana entre els seus consumidors. “L’impost és molt efectiu, sobretot comparat amb altres similars aplicats a altres països”, ha dit Judit Vall, investigadora i una de les autores de l’estudi juntament el director del CRES-UPF i catedràtic del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat, Guillem López Casasnovas.
Segons Guix, la societat actual constata un consum preocupant de begudes ensucrades i de greixos. “Beure una llauna de beguda d’aquest tipus equival a ingerir 9 terrossos de sucre”, ha exemplificat Guix.
Per la seva banda, la sotsdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha lamentat que, per preu i oferta, sigui molt fàcil accedir a aquest tipus de consum, i ha subratllat la necessitat de fer “més fàcils, accessible i atractives les opcions saludables alternatives” a aquestes begudes.
El secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, també present a la jornada, ha posat de manifest que es tracta d’una “política transformadora que obliga la indústria alimentària a buscar produccions alternatives menys lesives per a la salut de les persones”.
En aquest sentit, sobre polítiques, escrivia Carlos A. González en aquest diari. Explicava les bases: l’IBEE fixa un impost amb dos nivells. El primer nivell, per a begudes d’entre 5 a 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,08 euros. El segon nivell, per a begudes de més de 8 g de sucre per cada 100 mil·lilitres, és de 0,12 euros. És a dir una llauna de Coca-Cola de 330 mil·lilitres que costa 0,58 euros passa a costar 0,62 euros. “Representa un 7% d’augment. L’OMS ha recomanat un augment del 20%”, deia González que afegia que d’aquesta manera “la mesura és un pas inicial, però insuficient [per lluitar contra l’obesitat]”.
Ho considerava així aleshores perquè creu que l’obesitat requereix una actuació integral. “La pandèmia d’obesitat en el món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. Les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies”, opinava González. Algunes idees que donava era que “els 30 a 40 milions d’euros que s’obtindran amb l’impost es dediqui a inversions en salut pública, promovent hàbits saludables en nens i adolescents en totes les escoles, gimnasos gratuïts als barris perquè la població pugui realitzar activitat física i subvencionar el consum d’aliments saludables amb baix poder calòric, com fruites, vegetals i cereals integrals”.
