L’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya (AVAAC) ha presentat la Guía informativa a toda la población sobre los riesgos del amianto en la qual alerta dels perills en la salut de les persones que han estat en contacte amb l’amiant, sigui perquè han treballat en empreses on s’utilitzava aquest material, sigui perquè convivien amb aquestes persones. L’entitat ha informat que aquest llibre estarà disponible en format imprès i a lliure disposició de tothom interessat accessible des del web de l’associació.
La guia conté informació sobre «les característiques de l’amiant, les greus patologies que pot originar –incloent-hi diverses formes de càncer, algunes com el mesotelioma pleural que no té cura actualment i que només la inhalació d’amiant pot causar–, les professions i sectors econòmics que han fet servir aquest material i quin és el marc jurídic i legal que empara les víctimes i els seus familiars», segons explica una de les entitats organitzadores de l’acte, el Col·lectiu Ronda. En la presentació hi van participar diversos experts, com la catedràtica en Dret del Treball i de Seguretat Social de la Universitat Pompeu Fabra Júlia López, qui va assegurar que “la situació que s’ha viscut a l’Estat espanyol en relació amb l’amiant i l’exposició a aquest material de milers i milers de persones és un veritable crim”. Per a López “l’amiant és un exemple de com s’ha jugat amb la salut dels treballadors i les treballadores i les seves famílies i de com s’ha ignorat la normativa en matèria de prevenció i salut laboral”.
El Col·lectiu Ronda s’ha especialitzat en l’actuació jurídica en representació de les persones afectades per aquesta contaminació. Una de les seves lletrades, Marta Barrera, va recordar que als anys 70, “les empreses actuaven amb total impunitat”. No va ser fins a l’any 2008 al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el 2012 definitivament al Tribunal Suprem “que es va establir amb rotunditat i de forma inqüestionable la responsabilitat d’empreses com Uralita –a Cerdanyola– o Rocalla –a Castelldefels i adquirida fa uns anys per Uralita– per les malalties i defuncions de treballadors causades per l’amiant en establir-se que hi havia hagut incompliment de la normativa vigent relacionada amb l’amiant en matèria de prevenció”. Segons l’advocada, “les empreses coneixien la perillositat del material i els riscos que comportava l’exposició que patien els seus treballadors. Un incompliment que es feia extensiu a les malalties dels seus familiars perquè la roba de feina es rentava a casa, tot i que existia l’obligació empresarial de fer-se’n càrrec de la neteja, traslladant el perill a les seves pròpies llars sense ser-ne conscients”. També es va permetre que els fills d’aquests operaris s’acostessin a les fàbriques on feinejaven els seus pares, fent contacte amb aquest material tòxic.
2 comentaris
que pasa con todoslos techos de pequeñas empresas que tienen el techo con uralita y estan en los patios interiores del eixample tienen mas de 30años y hacen pequeños parches para las goteras que tienen ,yo hace unos años puse una queja en el distrito y vino una tecnica y dijo que eso no tenia ningun peligro gracias
que sucede con todas las pequeñas empresas que dentro de las illas de las manzanas del ensanche hay y tienen los techos de uralita y reparan las goteras con parches, yo hace unos años me dirigi al distrito y enviaron a una tecnica y dijo que no era ningun peligro ,esta uralita lleva mas de 36 años pues son los que llevo yo viviendo y ya estaba segun tengo entendido a partir de los 25 años empieza a desprender ya alguna sustancia toxica me podrian decir si es cierto esto gracias